“Lluitaré perquè la declaració no arribi al ple”

No és cap fracàs. Em van nomenar candidat el 28 de juliol per unes eleccions que es feien un mes i trenta dies després. En aquell moment, les enquestes deien que el PP tindria entre 5 i 6 diputats. I en vàrem tenir 11. Ho vàrem capgirar.

És cert. Però si vostè mira què ha passat en les eleccions amb el PP, del 2006 fins ara, veurà que sempre estem en una mitjana de 340.000 o 350.000 vots, però nosaltres no vam saber atreure més votants.

Em va costar. Vam passar d'un 33% a un 34,5% del vot, vam ser la primera força política a 30 dels 33 barris de Badalona i vam treure el doble de regidors que la candidatura que va quedar a darrere. Que passant això el PSC es prestés a donar l'alcaldia a la candidatura de la CUP i Podem em va costar de pair.

No, perquè el PSC tenia un gran objectiu a Catalunya, que era fer fora el PP de tot arreu.

A mi m'agradaria que el PSC es prestés a una moció de censura a Badalona perquè s'està adonant que hi ha una sensació generalitzada que la ciutat va enrere. Però no hi tinc esperança. El PSC manté una ambigüitat, una actitud d'estar en terra de ningú que jo crec que els està portant a allò intranscendent.

Sí. Ara una mica menys perquè estic més en política autonòmica, però amb els actuals dirigents del PSC de Badalona hi tinc una relació educada i normalitzada. Però no estem parlant d'aquesta qüestió.

Expressava una realitat política, una realitat de crítica política, que no social. Jo sóc conscient que en aquests moments a Catalunya hi ha una part de la població que té un sentiment independentista i ho respecto però no ho comparteixo perquè crec que és perjudicial per a Catalunya i Espanya i hi lluito en el sentit polític.

El que ha passat aquesta setmana és un fet d'una càrrega política molt important. És la situació d'excepcionalitat més gran que s'ha produït a Catalunya en els darrers 35 anys des d'un punt de vista polític. Aquells que creiem que Catalunya ha de continuar formant part d'Espanya hem de ser capaços d'articular una resposta unitària.

El president del govern està actuant amb molta responsabilitat, mesura i prudència. Potser altres, quan falten dos mesos o un mes i mig per a les eleccions, haurien sortit amb una proposta espectacular. Nosaltres volem articular una proposa conjunta, una resposta que ha de ser judicial, però també política.

Ho vam intentar i la sorpresa va ser quan el PSC, mitja hora abans de la reunió, va dir que es desmarcava d'un text que havíem consensuat entre tots.

Ho he d'acabar de decidir. Per això necessito segurament alguns dies.

Jo crec que és bo compaginar la continuïtat amb la renovació. I a partir d'aquí veurem com ho encaixem tot plegat al grup.

A mi m'agradaria, i hi lluitaré, que la proposta no arribi al ple, perquè crec que va en contra dels interessos de Catalunya i, sobretot, de l'Estatut i de la Constitució. En cas contrari, hi haurà una sèrie de recursos perquè la resolució no tingui efecte, com ara instar a la justícia perquè no es pugui aplicar.

Aquest sentiment hi és. Aquí hem de ser capaços d'asseure'ns i de trobar un punt d'equilibri. En aquests moments hi ha una part de la població que se sent independentista i una altra de majoritària que no és independentista. El que no podem fer és fraccionar la societat. Això significa que han de deixar de banda aquesta aventura. Hi han de renunciar. Per què? Per intentar trobar un punt comú.

Si algú planteja una reforma de la Constitució dins de les normes del joc no hi ha cap problema. Jo no em tanco. Ara, vull que algú vingui i em digui: “Volem reformar la Constitució per aquestes raons.” I la segona pregunta és: amb una reforma de la Constitució, aquelles persones o formacions que són independentistes es donaran per satisfetes? Perquè, és clar, si el que es planteja és fer una reforma de la Constitució perquè, l'endemà, aquells que des d'àmbits independentistes continuïn amb la reivindicació constant, em sembla que això no serveix per a res.

Jo crec que el president Aznar va ser un molt bon president, també en uns moments complicats, i que Rajoy està actuant amb mesura i amb seny.

Miri, jo no crec que sigui l'origen. Tornaria a repetir aquesta campanya? És clar que no la repetiria.

Segurament ens hem equivocat en algun moment. Però jo crec que l'hem encertat més, i especialment els darrers anys.

Vol que li digui la veritat? No ho sé. Jo tinc la impressió, tinc la certesa, que ERC s'ho està passant molt bé amb el que està passant. Per què? Perquè està veient que Convergència, d'una banda, amb els temes de corrupció, i Artur Mas, d'una altra banda, amb la situació de bloqueig polític en què es troba, s'estan fregint a poc a poc, i això està donant una opció de creixement en el món independentista a ERC que era impensable potser fa vuit o deu mesos. La CUP jo no sé si al final... Jo crec que no va de debò, la CUP, però és una opinió.

Sí, és cert. Jo crec que és evident. És qui està marcant qui serà o no el president de la Generalitat i una mica el full de ruta.

No, i segurament m'interessaria des del punt de vista polític i partidista, però en els últims cinc anys anar a quatre convocatòries d'eleccions és un autèntic disbarat. El que vull és que a Catalunya hi hagi un govern que, des de la centralitat, es dediqui a prioritzar la sanitat, l'escola pública, que es preocupi dels nens que encara estudien en barracons i de les plantes d'hospital tancades. Si anem a unes eleccions tornarem a estar parats i ja fa molt de temps que estem així. Per això demano al president de la Generalitat que pensi que encara tenen una opció i que no caiguin en la radicalitat de la CUP.

Normalment parlo català i castellà, no tinc cap tipus de problema; si em parlen en català, doncs en català, i viceversa, però trobo normal que al Parlament es parli més català que castellà.

No m'agradaria, però si Mas persisteix en la seva actitud...

Això són frases dels polítics. No m'agradaria que ningú fos inhabilitat, perquè seria molt mal senyal, però si algú persisteix a infringir totes les normes de convivència i anar a la seva, llavors la justícia ha de ser igual per a tothom.

De suport no són les imatges que vaig veure amb alcaldes amb la vara. A mi això em sembla una perversió.

Evidentment. Entre els manifestants, hi havia l'alcaldessa de Badalona i em sembla injust que vagi amb un símbol de la ciutat. Ella és lliure d'anar-hi, jo també hi he anat quan era alcalde, però mai se'm va acudir anar-hi amb la vara. Per sort, dimarts vam presentar una proposta per reprovar l'actitud que va ser aprovada.

No, segur que no, i no faci apostes que les perdrà.

Les trobades no són per presentar una oferta.

És per analitzar la situació i preparar una resposta democràtica.

Per això cal que el president de la Generalitat estigui disposat a anar a veure el president del govern, crec que és molt necessari que Mas demani una reunió i si no ho vol fer que m'ho digui, que ja hi aniré jo.

Hi va anar el 2012 i és com si vostè o jo ens quedéssim arruïnats i ens vingués un familiar a demanar diners. No en tenim i cal esperar la recuperació.

És clar que sí, un pacte fiscal? És clar que sí.

Forma part de l'estratègia d'ERC. Esquerra vol assolir tot el ventall polític i social del món independentista que comparteix, d'una banda, amb la CUP, des de la radicalitat, i, d'una altra banda, amb CDC. Fixi's que Junqueras està en un paper discret, és com si no hi fos. Ells han fet una jugada mestra que acabarà en les eleccions del 20 de desembre, quan Esquerra traurà molts millors resultats que Convergència, n'estic segur.

No és clar, encara. Crec que qualsevol d'ells ho pot fer bé i Fernández Díaz seria una molt bona opció.

Són espectaculars. Alícia Sánchez-Camacho m'ha demostrat que és una persona que s'estima Catalunya, que s'estima el seu partit.

No. Sí que li haig de dir que en determinades zones de Catalunya si a algú li passa pel cap treure al seu balcó una bandera espanyola és un espai de risc. Jo no tinc cap tipus de problema.

Siguem sincers, de banderes espanyoles als balcons no se'n veuen perquè la gent té por. Sap quan en vaig veure? Quan Espanya va guanyar l'Eurocopa o va guanyar el mundial de futbol. Però miri, què vol que li digui? Jo tinc una segona residència, tinc un apartament en un municipi de Girona, si algú en algun municipi de Girona se li acut penjar al balcó de casa una bandera espanyola corre el risc que li trenquin les finestres. Això és així i és una realitat.

No m'agrada però no tinc un trauma per anar veient estelades als balcons.

Als balcons, no. Cadascú al bacó de casa seva...

Jo no sóc del Barça però a mi, anar a un camp de futbol i que hi hagi estelades, no m'agrada. Això em genera un trauma? No. Això vol dir que jo haig de prohibir l'entrada a una persona perquè vagi amb una estelada? No. Però no m'agrada. Que la UEFA es posi a sancionar-ho? Jo, des d'un punt de vista d'organització, no acabo de veure quins són els motius que ho justifiquen, però no perdem de vista, i això és important, que la UEFA és una organització privada al 100% que s'organitza les seves lligues a tots els països i que com a organització privada té les seves pròpies normes. I l'estelada no és un símbol de Catalunya, és un símbol per a una part dels catalans.

És una organització privada, la UEFA. Jo no acabo d'entendre d'acord amb què sancionen. Ara, si les normes pròpies de la UEFA marquen que no es poden entrar determinats símbols, jo no m'hi fico. I si no m'agrada el que fa la UEFA, me'n vaig de la UEFA. És el mateix que en el debat independentista, escolti: “Volem marxar d'Espanya, perquè no ens agrada, perquè ens roba, perquè ens maltracta... ara, volem jugar en la lliga espanyola perquè és la millor del món, això sí que ho volem jugar, o l'ACB...” Una mica de coherència.