Cap enrere com els crancs

La legislatura arrencava amb una sensació de vertigen per les xifres macroeconòmiques que es van trobar damunt la taula i, a mesura que s'apropava a la fi, s'anava desfermant el pànic als despatxos de Gènova i de La Moncloa davant la constatació que, en contra del que sovint pensen els governants, l'elector no té memòria de peix. No perdona al PSOE de Rodríguez Zapatero que els deixés un nyap, però tampoc que el PP hagi emprat el pretext de l'herència per aplicar les seves polítiques més ultraconservadores. Tramitacions per la via d'urgència, abús del reial decret llei, constants negatives dels membres del govern a comparèixer... El corró implacable de la majoria absoluta s'ha imposat durant quatre anys i Rajoy sovint semblava buscar la solitud: la darrera ocasió amb els comptes de l'Estat per al 2016 i amb una reforma del Tribunal Constitucional feta a mida per castigar els càrrecs públics catalans que no acatin el seu veredicte. Des del punt de vista polític, la creixent marea independentista ha estat la gran pedra a la sabata de l'executiu espanyol i, sovint, la resposta a la Generalitat ha estat una persistent retallada de l'autogovern tant per la via legislativa com per la dels recursos davant els tribunals.

Retallades i reforma laboral

El govern del PP s'estrenava amb una reducció històrica de la despesa en sanitat, educació i serveis socials i amb una pujada d'impostos sense precedents. Més tard, es produirien els copagaments i les privatitzacions. I, entremig, arribava la reforma laboral que implicava una reducció de drets dels treballadors a l'hora de negociar les seves condicions i un acomiadament més barat. La mesura va provocar una vaga general.

Corrupció i canvis a la monarquia

La manca de mecanismes de control i, sovint, l'estratègia de mirar cap a una altra banda va permetre que, sobretot durant els anys de major bonança econòmica, tot anés a l'ample. La corrupció s'ha convertit en una enorme taca que ha posat de manifest la manca d'escrúpols dels gestors i d'alguns empresaris quan es tractava dels diners públics. El cas Bárcenas, l'ocàs de Rodrigo Rato, els mil tentacles de la Gürtel –el particular 3% del PP que va esquitxar la ministra Ana Mato– han ofert una imatge galdosa del PP i per a què Rajoy no ha tingut resposta. Però també els ERO van deixar en evidència el PSOE andalús i, el que semblava impossible, la justícia va tocar a les portes de La Zarzuela amb el cas Nóos. Va ser el detonant d'un desgast institucional que va obligar a abdicar Joan Carles I.

Llei mordassa i presó permanent

Les protestes al carrer com a conseqüència dels cops de destral van ser una constant els primers anys de govern, juntament amb la proliferació de moviments socials que es va acabar traduint en el projecte de Podem. La resposta del PP va ser una norma que suposa un retrocés de llibertats, que es coneix com a llei mordassa. També es va reformar el Codi Penal per incloure-hi la presó permanent revisable, una mena de cadena perpètua.

Contrareforma de l'avortament

Després d'un primer intent de tornar a la llei de supòsits, però molt més restrictiva que la de Felipe González, les enquestes van convèncer el PP que n'hi havia prou a suprimir la part de la norma que permetia avortar les noies de 16 i 17 anys sense permís patern. Simultàniament, Rajoy sacrificava Alberto Ruiz-Gallardón, després que el ministre hagués ofert la seva cara més retrògrada per tal de satisfer el PP més ultra.

La Lomqe

Ha estat una de les lleis més polèmiques de la legislatura, i no només pel que fa a l'àmbit català. Però és evident que la norma perseguia reduir les competències de la Generalitat en matèria d'educació, intentant desmuntar el model d'immersió lingüística. José Ignacio Wert es va erigir en el paladí de “l'espanyolització” dels nens catalans.

Involució territorial

Amb l'excusa de la crisi, l'executiu del PP ha anat recuperant competències dels territoris. Setmana rere setmana, el consell de ministres es convertia en una podadora. I, en el cas català, s'ha volgut paralitzar l'activitat legislativa dels darrers anys, ja que des de la mateixa taula governamental s'han firmat desenes de recursos d'impugnació davant el TC ja sigui de lleis econòmiques, com la del'agència tributària, o socials, com la de la pobresa energètica.