“Ni respon als desafiaments ni té credibilitat”
Catalunya Sí que es Pot retreu a Mas falta de regeneració i poca ambició social
Marcat caràcter social el que ahir el president de Catalunya Sí que es Pot, Lluís Rabell, va voler donar al seu discurs. Que votaria en contra de la investidura d'Artur Mas era sabut. Però ahir Rabell va voler centrar la negativa en dos fronts. D'una banda, la incapacitat de Mas per fer front a la regeneració democràtica. De l'altra, l'emergència social que, segons el seu parer, viu el país i que l'encara president en funcions ha esperonat amb les seves polítiques d'austeritat. “No té credibilitat ni respon als desafiaments plantejats”, li va etzibar Rabell.
Va insistir que és més important rescatar la ciutadania que no pas presentar la independència com la solució màgica que posarà fi a la situació actual. Va reconèixer que una gran part de les retallades han estat imposades per la Unió Europea i el govern estatal, però va afirmar que Mas les ha aplicat amb convicció i li va retreure que, en connivència amb el PP, ho hagi agreujat donant suport a iniciatives com ara la reforma laboral o l'aplicació de les amnisties fiscals. També va reclamar un nou model social i econòmic i va retreure qüestions com ara la privatització d'Aigües Ter-Llobregat o Barcelona World.
Va criticar el discurs de dilluns de Mas, adduint que Mas l'havia plantejat com “un refregit” de l'acord de legislatura de l'any 2012. “Si en dos anys no han fet el que va dir que farien, ara ho faran en 18 mesos?”, va qüestionar. A banda, va posar sobre la taula el cas del 3%, la inhabilitació de l'exdiputat Xavier Crespo, el cas Palau o “el reguitzell de casos que apunten a un finançament il·legal a canvi d'obra pública”. Casos que esquitxen CDC i pels quals Mas no pot aspirar a governar, i menys a pilotar la transformació del país. “Presenten un candidat i una formació que necessiten desesperadament conservar el poder”, va concloure.
Rabell va admetre que el marc polític de la transició espanyola està esgotat i va reiterar la necessitat d'aconseguir aliats a l'Estat espanyol –cosa que ell es va vantar de tenir– i així garantir el dret a decidir. Per Rabell, l'independentisme va guanyar les eleccions però no el plebiscit, cosa que li dóna “força per fer un pols a l'Estat però no per guanyar-lo”. Per Sí que es Pot, cal un full de ruta transitable i coherent i el plantejament d'un referèndum per generar el mandat democràtic. Coses que el de Junts pel Sí no garanteix.
