JxSí i la CUP es donen més temps
El Parlament tomba el segon intent d'investidura de Mas, que passa a ser el primer candidat a haver de sotmetre's a més de dues votacions
La CUP dóna un “no tranquil” però veu l'acord “a prop”
JxSí planteja sotmetre el president a una qüestió de confiança al juliol a més d'un govern coral
Segon no, però la negociació continua. Artur Mas es va convertir ahir en el primer candidat a la presidència de la Generalitat en no ser investit en segona votació. Ni Jordi Pujol, ni José Montilla ni Pasqual Maragall van passar per un tràngol similar. El “no tranquil” que els deu diputats de la CUP van entonar en veu alta van calcar els resultats de la votació de dilluns: 73 vots en contra i 62 a favor. L'opció de les eleccions automàtiques al març es manté, però JxSí i la CUP veuen encara marge per a l'acord, encara que sigui in extremis. Durant el debat, Mas i Antonio Baños es van emplaçar a continuar negociant. Mas ho va circumscriure en “els dies vinents”. “Ho tenim a tocar”, va dir el cap de files de la CUP a la cambra, avisant alhora aquells que els culpin de dificultar l'entesa que “les caces de bruixes mai no han servit de res”.
La campanya de les eleccions espanyoles s'albira com la nova data límit. Uns dies abans, la CUP celebrarà una jornada de debat intern sobre la negociació, el dia 29, on podria prendre la decisió definitiva sobre el resultat de les converses. Més enllà de la proposta de formar un govern de concentració articulat en tres àrees, que ja va ser plantejada en la reunió de dimecres a la casa dels Canonges, Mas va fer públic l'oferiment de sotmetre's a una qüestió de confiança al juliol. Es produiria després del primer període de sessions i abans del debat de política general del setembre. Si no obtingués la majoria simple de la cambra, el president hauria de dimitir. La CUP, per tant, tornaria a tenir la clau de la governabilitat a l'estiu. “Ens apropa a la idea de debat i fiscalització”, va admetre Baños, disposat a deixar l'opció “sobre la taula, amb altres ofertes”.
Prerrogativa electoral
La mesura serviria per rebaixar les reticències de la CUP perquè el president de la Generalitat mantingui la prerrogativa de la convocatòria d'eleccions. Una potestat que l'Estatut i la llei de la presidència de la Generalitat i del govern reserven al president.
Quant a la distribució del govern, JxSí preveu una gran àrea d'Economia i Ocupació, encapçalada per un Junqueras de vicepresident, amb els departaments d'Economia i Hisenda, Empresa i Coneixement, Afers Socials i Ocupació, Territori i Sostenibilitat i Agricultura. Raül Romeva capitanejaria la d'Afers Exteriors, Institucionals i de la Transparència, amb els departaments d'Afers Exteriors i Institucionals, Interior, Justícia i Governació. Neus Munté se situaria al capdavant de l'àrea d'estat del benestar i exerciria com a portaveu i consellera de la Presidència, coordinant també les conselleries de Salut, Ensenyament i Cultura.
L'estat, en marxa
L'ofensiva institucional espanyola contra la declaració d'inici de creació de l'estat català es va continuar desenvolupant al marge de la discussió parlamentària. Secretaris judicials del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya van informar ahir personalment dels efectes de la suspensió de la resolució els 21 alts càrrecs i diputats que l'advocada de l'Estat va demanar al Tribunal Constitucional que fossin avisats, començant pel president de la Generalitat en funcions i de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell.
L'alt tribunal va accedir a comunicar-los el seu deure d'impedir o aturar qualsevol iniciativa desobedient, així com les responsabilitats, inclosa la “penal” que haurien d'entomar. La previsió és que el desplegament de la via unilateral, però, s'aturi temporalment fins que no hi hagi un acord global. Així ho defensen des de CDC. Els serveis jurídics del Parlament, a més, consideren que no es poden crear comissions legislatives fins que no hi hagi un president investit. El govern en funcions tampoc no pot tirar endavant projectes de llei. La resolució aprovada fixa que en trenta dies s'han de començar a tramitar les lleis de procés constituent, de seguretat social i d'hisenda pública. JxSí i la CUP tindrien marge per fer-ho si tanquen un acord abans de la cursa electoral espanyola.
Qui mou fitxa?
Mas va voler deixar clar que JxSí s'ha mogut i que és la CUP a qui li correspon fer-ho ara. Els convergents es mantenien amb l'exigència que el seu líder es mantingui com a president i ERC també ho va fer després que unes declaracions de Joan Tardà donessin peu a un equívoc, segons fonts d'ERC, no intencionat. “Estem convençuts que arribarem a un acord per formar govern, un govern presidit per Mas”, va apuntar Oriol Junqueras des dels passadissos de la cambra.
El “no tranquil” dels deu diputats de la CUP, tanmateix, no es va transformar en l'abstenció esperada dins de les files de la candidatura de confluència independentista per visualitzar un avançament respecte a dimarts. El lleuger canvi de la CUP es va evidenciar tan sols en el discurs de Baños. “No és un «no» enrocat”, va remarcar, tot advertint que “no existeixen independentistes bons ni dolents, tampoc independentistes facilitadors i emprenyadors”. La fixació d'un relat sobre el desenvolupament de les negociacions és ara un dels principals reptes que afronta la formació anticapitalista.
La concentració que l'ANC ha convocat per diumenge al migdia al parc de la Ciutadella, amb el lema Governem-nos junts, afegeix més pressió sobre el partit de Baños, Anna Gabriel o Benet Salellas. La convocatòria transforma el lema amb què la CUP es va presentar als comicis per exigir unitat. “No som immobilistes, senyor president, el que no volem és moure'ns en un sentit predeterminat, no volem moure'ns cap a llocs que no veiem prou sòlids o prou convincents”, va precisar Baños.
La CUP es va obrir públicament per primer cop, a més, a explorar un pacte que asseguri la governabilitat de l'executiu durant els 18 mesos previstos per al mandat. Baños va criticar que JxSí maldés pel vot afirmatiu de dos diputats de la CUP i l'abstenció necessària de la resta, per a la investidura, quan el que és necessari blindar el bloc independentista a la cambra: “Creiem en aquesta majoria de 72, estable, ferma i que ens permeti salpar d'una vegada amb la república catalana”. Mas va plantejar dimarts intentar tancar acords amb altres grups, sobretot en l'àmbit social.
El discurs de la portaveu de JxSí, Marta Rovira, va ser molt ben rebut pels diputats de la CUP. “Malgrat totes les tensions que té el procés farem prevaldre l'interès general”, va dir la secretària general d'ERC. Amb la “pluralitat” per “valor”, l'estira-i-arronsa continuarà.
