La CUP fa de modista
La formació fa públic el document de treball ‘Fil a l'agulla', amb què negocia amb JxSí la construcció de la república catalana
Considera el passat de Mas un llast i aposta per obrir un nou cicle polític protagonitzat per tots els ciutadans
La nit del 27-S, els astres o les bruixes es van conjurar i van propiciar el resultat electoral més complex, arriscat i inesperat tant per a la coalició de Junts pel Sí com per a la CUP. La frase
va ser pronunciada la nit electoral per un membre afí a la llista de l'esquerra independentista que ara es mira la negociació des de la barrera. “Serà complicat”, va aventurar l'endemà de les eleccions. I enredades continuen les negociacions set setmanes després del 27-S. De moment, la conjura ja ha deixat empremta a les hemeroteques i, per primer cop, caldran més de dues votacions per poder investir un nou president de la Generalitat.
Però, a més a més, i a causa de la pressió que la formació de l'esquerra independentista diu que està vivint per la falta d'acord, ha optat per fer públic el document Fil a l'agulla. Cinquanta pàgines amb tot allò que, segons la CUP i d'acord amb el programa electoral de JxSí, cal fer durant els pròxims divuit mesos i que ha servit d'eina de treball en les negociacions amb CDC i ERC. Ara les han fet públiques per tal de fer arribar el seu missatge de manera directa al ciutadà i esvair “intoxicacions”. El segon no a Artur Mas ha destapat la caixa dels trons i fins i tot ha propiciat la convocatòria demà d'una manifestació per part de l'ANC que la formació es mira de reüll i amb preocupació.
Entre el material que s'ha fet públic, apareix el pla d'emergència social que la formació va anunciar a l'inici del període de negociacions. Es tracta d'una de les eines amb què l'esquerra independentista vol aconseguir els tres objectius que han de servir com a fonaments en la república catalana: “Independència, pobresa zero i prou corrupció.” Uns pilars que l'actual president en funcions ha bandejat al llarg de la seva carrera política, segons expressa la formació. I ho exemplifica dient: “Qui va fer el malalt no pot fer ara l'hospital.” Per això, reclamen una “persona de consens” que lideri la majoria parlamentària que formen els 72 diputats independentistes de la cambra catalana i que no estigui “vinculada a les retallades ni als casos de corrupció ni a una gestió del procés que sovint ha prioritzat els interessos del partit i els ha confós amb els de país”. De fet, la CUP vol fer net.
Enrocats en la persona que ha de liderar el procés, el document recull, conjuntament amb les mesures del pla de xoc, les altres dues potes del procés: la ruptura democràtica per tal d'anar avançant en l'objectiu de la independència i el procés constituent que ha de redactar la futura constitució. Els de la CUP s'han presentat com els hereus dels que van lluitar contra la dictadura i que la Transició va silenciar. Per això, ara recuperen “una demanda central de l'oposició antifranquista”, la ruptura democràtica, que implica desobeir les lleis de l'Estat espanyol i redactar-ne de noves amb l'objectiu d'“exercir la sobirania” com a poble i “blocar tot intent de restauració” que el resultat de les eleccions del 20-D pugui arribar a propiciar des de les elits. Aquesta tasca queda recollida en la declaració que es va aprovar dilluns en el ple i que el Tribunal Constitucional ja ha suspès. El document ja ha estat motiu de polèmica per a aquells que consideren que ha estat inoportú portar-lo a aprovació quan encara no hi ha un govern sòlid que en pugui defensar el contingut. La CUP el defensa com “un acte d'obertura, de sobirania i de dignitat democràtica” que, a més a més, va acompanyat d'un annex per visualitzar que les reivindicacions socials són igual d'importants que les nacionals.
Finalment, el document defensa la construcció d'un procés constituent en què els protagonistes siguin els càrrecs electes locals i els representants de moviments socials, sindicals, culturals i econòmics estructurats al llarg del territori. En aquest punt, les urnes han de ser les que dictaminin aspectes clau de la política com ara la gestió pública de l'aigua i l'impagament
del deute. I, per lluitar contra la corrupció, el document aposta perquè la Generalitat es personi en totes aquelles causes en què s'han malmès fons públics i es doti els Mossos d'experts econòmics i financers.
