Veure l'ampolla mig plena o mig buida

El mateix dia en què assistíem a l'enèsim estira-i-arronsa entre Generalitat i Estat pel que fa als diners de Catalunya, el Col·legi d'Economistes celebrava a Barcelona un debat entre dos reconeguts professionals del sector. Un era l'exconseller d'Economia del tripartit, Antoni Castells, i l'altre un dels fitxatges de la llista encapçalada per Francesc Homs a Madrid, l'economista Miquel Puig, que anirà de número cinc a la candidatura. Parlaven de la viabilitat econòmica d'una Catalunya independent i dels costos de transició posteriors. Dos professionals de reputada trajectòria que va semblar que assumien dos papers molt diferents. L'un, el d'optimista. L'altre, el del pessimista. Puig va ser el primer. Castells, el segon. En una cosa estaven d'acord: Catalunya és viable econòmicament. El problema rau en els costos de transició.

Mentre que en el discurs de Puig tot semblava fàcil, amb Castells tot semblava complicat.

Per pams. Els costos els determinarà la forma, el com s'arriba a la independència. És a dir, si és un procés pactat o es fa des de l'enfrontament. Segons Puig, si el procés és pacífic i ordenat, els costos són pràcticament nuls. Si és conflictiu, hi podria haver efectes com el boicot o l'anomenat efecte barrera que tindrien evidentment conseqüències, però tampoc massa altes. Per exemple, un boicot podria suposar una pèrdua d'entre l'1 i el 2% del PIB, però això només passaria uns mesos. Tampoc creu que Catalunya quedi fora de l'euro, però el punt d'acord amb Castells és evident: s'ha de produir ordenadament. No es pot fer de forma unilateral, perquè un país ho és quan té reconeixement internacional. Però en aquest sentit també va fer gala de l'optimisme. Per a ell, una independència ordenada interessa a les multinacionals per mantenir als mercats, als creditors d'Espanya –que obligaran a un acord de repartiment del deute– i al BCE, perquè no pot desestabilitzar l'euro. Tot i això, va reconèixer que Espanya firmi un acord “no serà ni fàcil ni ràpid”.

Castells va fer de contrapunt. Que Catalunya és viable per si sola és ben “evident”. L'alerta arriba amb les conseqüències econòmiques del conflicte polític, que considera que uns les potencien i els altres les minimitzen. “És un error minimitzar les conseqüències en favor de la nostra causa, no es pot creure que tot serà cosa de flors i violes”. Castells va alertar que el país no pot permetre's quedar fora de la UE, tot i que això no vol dir haver de ser hostatges de l'Estat. ”Si ens en sortirem serà amb el ritme, amb una carrera de resistència i no de velocitat”, va dir. I va arremetre contra la unilateralitat a què s'ha sotmès el país arran del pacte entre Mas i ERC per l'actitud de l'Estat. Diàleg i negociació va ser la seva recepta, perquè d'altra manera, va insistir, “no serem independents i en patirem les conseqüències”. Si l'ampolla és mig plena o mig buida, però, depèn com se la miri cadascú.