La demarcació conserva més de 600 símbols franquistes
La immensa majoria són plaques d'habitatges de protecció construïts durant la dictadura
És la ciutat que manté més vestigis
A les Terres de l'Ebre encara hi ha monuments del règim que no han estat tocats
Quaranta anys després de la mort de Franco, a la demarcació encara hi ha 621 vestigis de la dictadura, segons el cens de simbologia franquista del Memorial Democràtic de la Generalitat. La gran majoria dels records es troben entre les ciutats de Tarragona i Reus, que ara com ara conserven fins a 419 elements del règim predemocràtic –un 67% del total de les comarques tarragonines– pels seus edificis i carrers.
De tots els vestigis que encara hi ha per la demarcació, els més nombrosos són les plaques d'habitatge. Ara com ara n'hi ha 512, la majoria de les quals estan concentrades en blocs d'habitatges de Reus (220). A la capital del Baix Camp també hi ha diversos carrers retolats “amb simbologia del règim”, s'afirma en el cens, que es elaborar el 2009 i que es va actualitzant periòdicament amb la informació que fan arribar els ajuntaments.
En total, en una trentena de municipis de la demarcació encara s'hi pot veure diversa simbologia franquista. Una dotzena de poblacions pertanyen al Camp de Tarragona i la resta, a l'àrea territorial de les Terres de l'Ebre.
A banda de les plaques als edificis, a les comarques de Tarragona encara hi ha en peu fins a quinze monuments construïts durant el règim en homenatge als caiguts del bàndol feixista. Deu estan situats a l'extrem sud del país. Sobretot, destaquen els casos de Gandesa i Vilalba dels Arcs, que en conserven tres i dos, respectivament. Alguns d'aquests monuments han estat modificats durant el període democràtic, però d'altres, com el monòlit situat a la plaça de la Vila de Vilalba, es manté intacte des del 1940.
L'Ajuntament de Reus, el municipi de la demarcació que segons el cens del memorial manté més simbologia franquista, deixa clar que no hi ha cap edifici públic de la ciutat que mantingui elements predemocràtics i que no té competència per retirar les plaques d'habitatges dels edificis. “Ho han de fer les comunitats de propietaris”, recorden en el consistori. En aquest sentit, hi afegeixen, tampoc poden confirmar que el cens del Memorial Democràtic estigui actualitzat, ja que com que són símbols en espais privats, “és possible” que alguns s'hagin retirat sense haver-ho notificat. En tot cas, l'Ajuntament reusenc recorda la seva predisposició a retirar tots els símbols feixistes. Com a prova, el 2004 el consistori va traslladar al cementiri el monòlit que el 1940 es va erigir a la plaça dels Màrtirs –ara plaça de la Llibertat–, va eliminar qualsevol simbologia franquista i hi va col·locar una placa en record de les persones que van lluitar i morir a la Guerra Civil Espanyola.
Barcelona, al capdavant
Pel que fa a la resta del territori, a la demarcació de Barcelona hi ha 1.372 símbols franquistes. A a les comarques de Tarragona la majoria de vestigis que s'hi conserven són plaques en habitatges de protecció construïts pel règim. A la demarcació de Lleida, el nombre de símbols franquistes s'enfila fins a 562, i a la de Girona arriba fins a 969.