“No podem culpar de tot Espanya”

Jo sóc la dona del sí a Catalunya, del sí a Espanya i del sí a la Unió Europea. Per tant, estic a favor de la unió, dic sí a la unió, a la solidaritat, a la igualtat entre els ciutadans. Jo crec que sóc la dona del sí a Catalunya i del sí a Espanya.

Separar-nos de la resta de ciutadans d'aquest país i sortir de la UE no és el nostre model. Però jo crec que és molt important una reflexió que vostè fa. Nosaltres no ens hem de preguntar això. Jo crec que tots els catalans saben perfectament què és el que nosaltres proposem i defensem. En un moment com aquest, no està malament ser clars. Ho dic perquè altres partits sí que es mouen sempre en l'ambigüitat, i crec que això a les urnes es paga.

Estem en una situació molt dolenta per als catalans. I és evident que cal canviar el sistema de finançament de les comunitats. Però el que no faré és dir que la culpa de tots els nostres problemes prové del govern d'Espanya, quan aquí tenim un endeutament que és el pitjor de totes les comunitats, quan ningú ens deixa diners. Hem d'acudir al FLA perquè ningú ens deixa diners. I això ho hem d'explicar als catalans. I això també és responsabilitat d'una mala gestió per part de la Generalitat. Per tant, jo no dono la raó al senyor Mas quan diu: “Aquí a Catalunya ho hem fet tot molt bé, i el culpable de tot és el senyor Rajoy i Espanya.” Ni la dono al senyor Rajoy quan diu que ells ho han fet molt bé, que Espanya funciona perfectament, que no s'ha de millorar res i que la culpa de tot és del senyor Mas. Com que jo penso en els catalans, em pregunto per què no solucionem els problemes dels catalans. I no es resoldran ni dient que es declara la independència ni perdent la capacitat negociadora ni amb les amenaces del govern d'Espanya de fer no sé què. Volem trobar un terme mitjà.

És clar que ho entenc i ho respecto. Som en un país lliure...

I tant. Sempre hi ha hagut independentisme a Catalunya. Però és veritat que en els darrers anys hi ha hagut una aposta política claríssima per part del senyor Mas i del seu govern per impulsar aquest debat i que a més s'ha aprofitat una situació de crisi econòmica molt greu, i tot això ha contribuït a veure un creixement de l'independentisme, que no ha arribat mai a ser majoritari.

L'independentisme ha crescut molt, és una realitat social important a Catalunya i no podem no mirar-la com fa el senyor Rajoy. Hi ha milions de persones que volen això: perfecte. Però no és majoritari. I això s'ha vist a les urnes i a totes les enquestes. Per tant, reconeixem que hi és. Però el que no podem fer és dir que és més del que és.

Bé, les eleccions autonòmiques del 27 de setembre van ser unes eleccions normals, perquè estem en una democràcia i no hi ha plebiscits.

La independència és un tema que la gent va tenir en compte, però això no converteix unes eleccions autonòmiques en un plebiscit. Ara bé, fins i tot si acceptem que això ho era –que jo no ho accepto–, no va guanyar. El senyor Mas volia una majoria de gent partidària de la independència i això no ho va tenir. Un tema que ni té un suport majoritari de la societat ni ens porta enlloc, ni evidentment és factible –perquè la resolució que es va aprovar l'altre dia, la d'inici de la independència, s'ha aturat–, no té recorregut democràtic. Jo el que proposo és: reconduïm la situació, tornem a la democràcia i a la legalitat i treballem per l'ocupació, la sanitat, l'educació... Estic convençuda que ens posarem d'acord forces molt diferents.

És clar, com ens preocupa a tots. Per què no treballem en això, que estarem treballant per a tots els catalans? Ben segur que la gent que surt a les manifestacions i que vota independència el que vol és una millor qualitat educativa i una millor sanitat. Per tant, per què no parlem d'educació, de sanitat, de millora del finançament, d'infraestructures...? I estarem treballant per a tots els catalans, vulguin la independència o no.

Jo no ho he dit mai, això de manipular. El senyor Mas ha impulsat políticament aquest debat i, a més, no era independentista. Què ha passat en aquests sis anys? Doncs que ells estan en una situació policial i judicial molt complicada, amb nyaps horribles en la seva gestió, i no han volgut parlar de la responsabilitat que es té quan un governa la Generalitat. Aquest canvi de Mas és evident que no l'ha fet per un interès general, sinó per una situació personal i potser de partit. És clar que sempre hi ha hagut persones que han volgut la independència, però per què no podem reconduir la situació i tornar
a defensar els interessos dels catalans? Ara mateix el senyor Mas no defensa els interessos dels catalans davant d'Espanya. Perquè ell ja ha renunciat a fer política, ha dit que ja no vol fer política. Ara mateix,
qui està negociant un millor sistema de finançament de
les comunitats autònomes
en nom de Catalunya? No hi
ha ningú. Per tant, tornem al seny català, a la negociació i a la gestió.

Insisteixo que mai he dit això.

L'ANC forma part de Junts pel Sí, i Junts pel Sí ha triat com a candidat i com a presidenciable el senyor Mas. Per tant, que una part del partit del senyor Mas o de l'artefacte polític amb el qual s'han presentat a les eleccions faci una manifestació no em dirà que tampoc té influència del seu presidenciable. Perquè l'ANC, recordem-ho, ja no és una associació de la societat civil normal. Forma part d'un partit polític que té com a president de grup i com a presidenciable el senyor Mas.

Són associacions que tenen un únic objectiu, que és declarar la independència. Òmnium, a més a més, se suposava que era una entitat cultural; ha rebut subvencions molt importants de fons públics i crec que sempre s'ha sabut on estaven en aquest tema d'independència sí o no. Ara mateix estan asseguts al Parlament al costat de Mas.

Bé, això és una percepció subjectiva seva que no comparteixo. Nosaltres som un partit que està molt orgullós d'haver nascut a Barcelona i de tenir un líder català que és l'únic candidat català a ser president d'Espanya. Personalment, em sento òbviament catalana, però sempre hem considerat que Catalunya pot formar part d'un projecte comú que es diu Espanya i d'un altre que es diu UE.

Més que demanar, el que reflectia era una realitat. Mas, i això ho ha reconegut ell i gent de les CUP, es pensava que no caldria votar a favor de la seva investidura, sinó que només amb una abstenció de la CUP ja en tindríem prou. Això no va ser així, i jo, com que sé sumar, vaig veure que això era molt complicat. Que la CUP votés que sí a Mas era un escenari complicat, i que Junts pel Sí canviés de candidat també ho veia complicat. Per tant, tal com m'imaginava, i malauradament tenia raó, fa dos mesos que tenim el Parlament paralitzat. El que jo proposava és que si hem d'anar a quatre eleccions autonòmiques en cinc anys i mig, doncs que les properes eleccions siguin per quatre anys i que ens presentéssim tots amb la nostra marca i amb un programa de govern per governar Catalunya i no per treure Catalunya del conjunt d'Espanya.

Tirar endavant la resolució no es pot fer en democràcia. No podem incomplir les lleis democràtiques. No es pot dir que s'està per sobre dels tribunals de justícia. Això no es podrà
fer, perquè això tampoc es podria fer en cap altre país democràtic... A Alemanya no li ho permetrien, ni a França, ni a Itàlia...

I què va passar? Que es va canviar la llei democràticament, i és el que nosaltres proposem. Hi ha moltes coses a canviar. Els immobilistes són uns altres. La solució no és trencar Espanya, sinó reformar-la. Igual que a Catalunya. Vostè em diu: “Què passarà?” Doncs exactament no ho sé, però el que sé segur és que això no tirarà endavant.

Ni sóc d'un front ni sóc del no. Per infringir les lleis i declarar que els polítics triem quin és el nostre tribunal, ja li dic que no. Els polítics són els primers que han de complir les lleis i retre comptes als tribunals. Mas va dir que si Catalunya és independent no haurà de retre comptes davant dels tribunals espanyols. Això és gravíssim. Amb els casos de corrupció que té CDC, la cúpula de CDC, el senyor Pujol..., com es pot acceptar que un polític estigui pensant com s'ho ha de fer per no retre comptes davant la justícia? La corrupció l'hem tingut aquí. Que a Espanya n'hi ha hagut molta? I tant. És que els problemes que tenim els catalans són els mateixos que els de la resta d'espanyols. Estic totalment d'acord amb la gent que
va sortir al carrer per la independència, perquè hi comparteixo una cosa: hi ha moltes coses que no funcionen a Espanya. Però no estic d'acord ni amb el diagnòstic ni amb la idea de dir que no funcionen per culpa dels altres. CiU ha governat Espanya i ha estat un partit decisiu. Ha aprovat pressupostos generals de l'Estat, lleis orgàniques, reformes sectorials...

Bé, ho va dir fa molt de temps. Suposo que ho ha repetit.

Evidentment nosaltres considerem que Rajoy no pot ser el proper president d'Espanya. No té prou lideratge, no ho ha fet prou bé aquests quatre anys i no és un president que pugui solucionar els problemes d'Espanya. Per tant, nosaltres descartem absolutament donar-li suport. Però li dic una altra cosa: no estem pensant a qui hem de donar suport. Potser Rajoy ha de donar suport a Rivera. No només perquè podem guanyar, sinó perquè també podem aspirar a formar govern com a segona força política.

Jo no estic d'acord amb Wert quan diu això ni estic d'acord amb Rigau quan diu que a les escoles s'ha de catalanitzar. La ideologia ha de sortir fora de les escoles, aquí i a la resta d'Espanya. Sí que estic a favor d'una educació que no inclogui en la formació dels nens una determinada ideologia. Però, de fet, el problema que tenim a les aules és de retallades i de baixa qualitat educativa, com diu qualsevol informe PISA.

Jo crec que un sistema educatiu trilingüe és més garantista que
un sistema d'una sola llengua. Encara ningú m'ha convençut que és millor estudiar en una llengua vehicular que en tres. Existeix. Al final, Mas, que és un senyor format, que parla perfectament català, castellà, anglès i francès, no ha seguit un sistema d'immersió lingüística, sinó un sistema trilingüe. I això és el que jo vull per a tots els nens.