El greuge del FLA, al Suprem
El govern compleix l'amenaça de dur als tribunals el tracte discriminatori a Catalunya en els criteris de control del pla de proveïdors
Acusa l'Estat de tractar els catalans de ciutadans de segona i d'abús de poder
Ja ho va donar a entendre fa uns dies el president en funcions, Artur Mas, i ahir el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, ho va confirmar: la Generalitat portarà l'Estat davant del Tribunal Suprem contra la “discriminació per raons polítiques” que suposen les mesures de control a Catalunya establertes pel fons de liquiditat autonòmica (FLA) i que, en el fons, suposen una mena d'intervenció. La presentació del recurs contenciós la va anunciar el conseller en la roda de premsa posterior al consell executiu del govern, i va titllar aquesta situació de “discriminació arbitrària i inadmissible” i va acusar la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, de voler treure un rèdit polític de la situació.
Va explicar que cal diferenciar entre el FLA ordinari i l'extraordinari. Del segon, corresponen a Catalunya 3.034 milions, però l'executiu de Mariano Rajoy vol pagar-lo en deu mesos i amb condicions que la resta de comunitats no han de complir. El novembre es va cobrar el FLA ordinari, que va titllar d'operació rutinària, i aquests diners són els que s'han fet servir per pagar les farmàcies. “Somriguin, però paguin. La seva actitud consolida el pensament de molts ciutadans catalans que només prenent les nostres pròpies decisions podem ser un país amb estàndards europeus”, li va etzibar a Santamaría i en castellà “perquè l'entenguin”.
Mas-Colell va revelar que, per canals no oficials, han tingut coneixement que el pagament del desembre no es farà, i va reclamar que l'ingrés es faci abans de final d'any. Una explicació, va relatar, és que el Tresor té “inclinació” a pagar el gener per fer les emissions l'any següent i així aconseguir que el PIB augmenti. Una situació que –va recordar el conseller– perjudica directament els proveïdors.
De tota manera, aquesta setmana s'enviaran al Ministeri d'Hisenda factures per valor de 2.715 milions que s'han de pagar amb el FLA. “Volen recaptar i ho fan. Volen les factures i les tenen. Ara els toca exercir la seva responsabilitat i pagar”, va reblar, abans de tornar a acusar els mandataris estatals de fer servir excuses de mal pagador i de practicar abús de poder.
Iguals que la resta
En un to acusador, Mas-Colell va defensar que els diners d'aquesta anualitat s'han de rebre quan toca, perquè d'altra manera s'està perjudicant els ciutadans i els proveïdors catalans. “Que almenys ens tractin igual de malament que a la resta. Si no, és que ens consideren ciutadans de segona categoria perquè no tenim les opinions que es veu que hauríem de tenir”, va lamentar-se.
També va reconèixer que les projeccions per a l'any vinent seran que també s'incomplirà el dèficit marcat per l'Estat. “Són faves comptades. Sense un replantejament en els termes dels ingressos i una despesa que no baixa, el 0,3% que es demana només seria possible amb una retallada de les despeses que creiem fora de lloc totalment”, va concloure el conseller, que va reiterar que la factura social és la primera a què s'ha fet front i que continuarà així. Així, va voler insistir que tots els pagaments que fa la Generalitat responen a la legalitat i van per a despeses socials, però va afegir-hi que si les consignacions del FLA no arriben, indiscutiblement algú queda fora de corrent dels pagaments. “Si els proveïdors no cobren abans de final d'any no hi haurà dubte de qui és el responsable i qui és objecte dels dubtes de morositat. No els alimentin i desmenteixin-los pagant ja”, va demanar als de Rajoy.
El fet que aquest mateix mes hi hagi eleccions estatals no hauria d'influir, al seu parer, amb els diners compromesos, però va fer un prec a les forces que no siguin el PP i es presentin als comicis: que es revisin a l'alça els ingressos. “Fins que arribin els diners no pararem de dir que uns diners que corresponen a Catalunya no han arribat”, va amenaçar el conseller.
Riscos “molt elevats” a Catalunya
L'Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef) va alertar ahir que Catalunya té “riscos molt elevats per a la sostenibilitat financera” a mig termini a causa de l'elevat deute que arrossega el govern i dels riscos potencials de liquiditat a curt termini en cas que l'Estat deixés de finançar l'autonomia. La sostenibilitat del deute es podria veure afectada pel context polític, tal com apunta l'organisme en l'informe sobre les línies generals dels pressupostos del 2016 de les autonomies, en què destaca que hi ha un “risc molt elevat d'incompliment” de l'objectiu de dèficit, del 0,3%. Un incompliment que ahir Mas-Colell va assegurar que està “cantat”. El text destaca que Catalunya “no contempla en l'escenari del 2016 la necessitat de corregir” la desviació de l'objectiu de dèficit.
