Fernàndez proposa que la CUP doni dos vots al procés

Alguna cosa es podria estar movent a la CUP. L'exdi­pu­tat David Fernàndez pro­posa en un arti­cle que va publi­car ahir el diari Ara que la for­mació doni “dos vots al procés”; és a dir, que per­meti la inves­ti­dura d'Artur Mas com a pre­si­dent i, per tant, la for­mació de govern en el benentès que els altres vuit dipu­tats s'abs­tin­drien. La mesura, això sí, hau­ria d'anar acom­pa­nyada d'un “pla de xoc real i con­cret”, reclama. Fernàndez jus­ti­fica, amb un símil espor­tiu, que el par­tit ja ha començat, i s'ha de “sor­tir a gua­nyar”, abans de poder “con­ti­nuar tei­xint”. “Abans mil cops sor­tir a jugar, i pot­ser per­dre, que ni tan sols com­parèixer al ter­reny de joc”, raona el cupaire.

Tot i que algu­nes altres figu­res del par­tit ja havien insi­nuat que cal­dria plan­te­jar un sacri­fici per poder des­en­ca­llar el procés inde­pen­den­tista, Fernàndez és la pri­mera veu de pes de la CUP que parla explícita­ment de cedir dos vots a Mas, fet que pot obrir una nova pers­pec­tiva d'entesa amb Junts pel Sí. El debat de diu­menge pas­sat a Man­resa amb la militància va cloure amb una votació ori­en­ta­tiva que tan­cava de moment les por­tes a l'opció de Mas, fet que els últims dies havia fet rebro­tar les diferències públi­ques entre les dues for­ces.

En l'arti­cle, Fernàndez jutja la situ­ació actual com una “ano­ma­lia democràtica inqui­si­to­rial”, d'“emergència social” i “excep­ci­o­na­li­tat política cons­ti­tu­ent”, pel fet que per pri­mer cop hi ha una majo­ria inde­pen­den­tista. “Aquest cop no és pas poc, depèn de nosal­tres”, sosté. L'exdi­pu­tat admet que els esti­ra­bots dels dos últims mesos poden dei­xar cica­trius, i cri­tica altre cop les reta­lla­des i la gestió “patri­mo­ni­a­lista” del procés que ha fet Mas. Però també troba que les ten­si­ons són “lògiques” tenint en compte que hi ha en joc pro­jec­tes tan antagònics com els de la CUP i CDC, i ara es mos­tra par­ti­dari de tro­bar un “mínim comú deno­mi­na­dor” i mirar enda­vant, perquè “el dilema ja no és man­te­nir el procés, sinó eixam­plar-lo”. “Ama­gar el cap sota l'ala i fer-se l'orni ja no ser­veix”, defensa, abans d'intro­duir una altra pre­gunta que cal resol­dre junt amb el què, el quan, el com i el qui. “Per a què? Insis­tim-hi doncs: per sor­tir-nos-en”, argu­menta.

Fernàndez posa en relleu les con­tra­dic­ci­ons d'un país on “la verge és negra, el goril·la és blanc i riem els gols cada diu­menge als que por­ten Qatar-ISIS al davant i Uni­cef-refu­gi­ats al cul”. “Després de dècades mal­di­ent dels polítics que diuen una cosa i després fan la contrària, ara ho tro­bem con­tra­dic­tori?”, es pre­gunta, per tor­nar a recor­dar que al davant hi ha “un estat de cop, vari­ant post­mo­derna del cop d'estat i de mer­cat”. Vist això, Fernàndez demana “que rodi la bola, com a divisa i prec”, que es des­blo­quegi el “bucle” i hi hagi “des­gel per pas­sar pan­ta­lla”. “Per arri­bar a l'horitzó sem­pre s'ha de tre­pit­jar molt de fang”, insis­teix l'exdi­pu­tat, que tanca amb una crida a anar “enda­vant, perquè al dar­rere ja no hi ha res: només un pas­sat deca­dent i medi­o­cre on no podem tor­nar”.