Duran branda “el catalanisme moderat”
El líder d'Unió creu que, a diferència de la ruptura, el pacte fiscal sí que és negociable
El candidat d'Unió, Josep Antoni Duran i Lleida, està convençut que encara hi ha un espai per al “catalanisme moderat” i que és el partit que ell representa el que millor el pot defensar. Duran va qualificar l'actual context polític de “segona transició”, per la qual cosa va tornar a reclamar la necessitat d'actuar com va fer l'any 1978 el llavors cap de llista de CiU al Congrés, Miquel Roca. “Un polític ha de fer tot el possible per la concòrdia i fa massa temps que els uns i els altres cerquen la confrontació”, va asseverar. “Parlar amb tothom”, aquest és el paper que Duran, com Roca, es reserva per anar a Madrid i negociar allò que, a diferència de la independència, “sí que es pot negociar” amb l'Estat espanyol, el concert econòmic.
Aquest “segon pacte” entre Catalunya i Espanya necessita, segons el polític, d'actors que puguin representar aquest catalanisme moderat que a hores d'ara cap altre partit es pot adjudicar. “Cal participar en la segona transició, però els que només volen negociar la independència no tenen lloc en aquest nou pacte”, indicava Duran, quatre cops candidat al Congrés. Tampoc ho poden fer el PP, el PSC o C's. “No representen el catalanisme polític”, va afegir-hi. A més a més, aquestes tres formacions porten a les esquenes els errors acumulats des que es va optar per la redacció d'un nou Estatut l'any 2006. “Són responsables de la desafecció que viuen molts catalans”, afirmava Duran, que admet, però, que també ara han de participar en la solució.
Un primer tastet d'impressions
Duran va tancar els actes electorals del matí de diumenge amb una passejada ràpida per la Fira de Santa Llúcia. Hi va saludar alguns dels pessebristes més antics de l'indret i va poder intercanviar impressions amb alguns ciutadans que, certament, se li atansaven amb certa preocupació per la situació política. Alguns eren catalans que havien marxat a viure fora i que estaven de visita per l'entorn de la catedral aprofitant el pont de quatre dies; d'altres se li adreçaven com a admiradors fidels entre encaixades de mans i salutacions breus, també hi havia la veu d'alguns visitants que, sobrepassats per la comitiva de periodistes, només endevinaven a dir “mira, el calb de la tele”.
