MARTÍ BARBERÀ
UNIÓ DEMOCRÀTICA DE CATALUNYA
Blindar diners, llengua i obres clau, la prioritat
Unió veu possible que l'Estat s'assegui a parlar de concert i blindatge de la cultura i l'educació però no de la independència
Per Barberà, serà la UE qui exigirà al futur govern estatal que cerqui les vies de diàleg
Contra enquestes i tertúlies, Martí Barberà està convençut que Unió serà al Congrés la propera legislatura. Contra analistes i politòlegs, manté que no només disposen d'un espai polític sinó que, encara més, recullen el pensament d'un sector important de la societat. “La nostra ideologia representa el català moderat però ferm en la defensa de la identitat”, afirma. Per això, “aquesta vegada creixerem molt” amb el vot de CiU que va marxar “desencisat” i “els que van votar Mas esperant que forçaria una oferta de l'Estat”.
Com a mostra d'aquesta fermesa, Barberà explica que d'allò que se sent més orgullós dels darrers quatre anys al Congrés és d'haver tret de polleguera José Ignacio Wert dient-li que si el franquisme no havia pogut eliminar el català tampoc podria ell. La rèplica desmesurada del ministre, opina Barberà, va ser el detonant de la seva marxa.
El candidat assenyala altres rèdits resultants de la negociació amb Madrid, si bé reconeix que “el PP ha fet un govern autoritari”. Però a la vegada es mostra convençut que, guanyi qui guanyi aquestes properes eleccions, no podrà mantenir les mateixes posicions intransigents. Especialment envers Catalunya.
“Europa dirà al proper govern que surti a l'Estat que això s'ha d'arreglar i ha de buscar espais de negociació”, opina Barberà, de la mateixa manera que sosté que Europa no empararà el procés d'independència “i menys amb el resultat del 27 de setembre, que no arriba al 50 per cent de vot favorable”. Per aquest motiu, sosté que en aquest futur espai de diàleg “s'hi ha d'anar a negociar les lleis que ens siguin favorables perquè l'Estat no s'asseurà a negociar la independència”. Pel candidat d'Unió, les claus d'aquesta negociació passen per reprendre la proposta del concert econòmic que és possible dins l'actual marc legal estatal; una modificació de la Constitució que suposi el blindatge de la llengua, la cultura i el model educatiu; i un pacte sobre les infraestructures necessàries a quinze anys. I en el darrer cas, “hem de ser els catalans que hem de deixar a banda la política de campanar perquè, si no hi anem amb un acord, Madrid envia els diners a un altre lloc”.
Amb l'eix nacional, segons Barberà, la propera legislatura ha d'estar també marcada per mesures econòmiques, de les quals en destaca tres: la protecció dels autònoms com a agents que generen llocs de treball; invertir en família i educació amb ajudes als fills i llars d'infants gratuïtes dels 0 als 3 anys; i un pla de xoc contra la pobresa dotat econòmicament. “Això amb un increment de l'SMI fins a 950 euros”, conclou.
Tot s'inicia a l'escola
No és una obvietat. Martí Barberà afirma que l'escola és l'origen d'un cúmul de circumstàncies encadenades que l'han portat on és ara. Però no com a alumne sinó com a professor al Lledó de Valls, d'on posteriorment va ser director. Per la feina va deixar la vila natal del Morell per instal·lar-se a la capital de l'Alt Camp. Allà el van convidar, el 2003, a anar a les llistes de CiU i va debutar com a regidor fins a l'actualitat. Militant d'Unió, esdevé un dels quadres a la demarcació i diputat al Congrés en la darrera legislatura.