Junqueras: “Que ens deixin fer la nostra constitució”
ERC rebutja participar en cap procés de reforma, perquè no trencaria les “argolles” actuals, i reivindica un procés constituent propi
Fa una crida a guanyar el 20-D per posar fi a l'‘statu quo' del 1978
Prou reformes de la Constitució: una de nova catalana. El president d'ERC, Oriol Junqueras, va aprofitar ahir l'acte anual del 6 de desembre muntat per les joventuts, a Sant Adrià de Besòs, per indicar que l'única manera de transmetre il·lusió per millorar el país és una constitució pròpia, perquè d'espanyoles ja se n'han “vist moltes, i cada una ha estat pitjor que l'anterior”. Com a historiador, de fet, exemplificava que la republicana, a diferència de l'actual, renunciava a l'exèrcit com a eina de política interna.A més, censurava els que tant citen ara Antoni de Capmany com un dels pares de la Pepa de Cadis del 1812, quan realment el que hi va anar a intentar fer va ser a restaurar les constitucions catalanes anteriors al 1714.
Les propostes de reforma que fan ara el PSOE i C's, i a les quals el PP no tanca del tot la porta, només servirien per deixar-ho tot més “atado y bien atado”, denunciava Junqueras, que hi contraposava el procés constituent català, que donarà la veu a la ciutadania. “Si volen canviar la Constitució és tan legítim com que nosaltres vulguem fer la nostra: que ens deixin tranquils i ells faran més tranquils la seva!”, proclamava, després de presumir que l'ERC d'Heribert Barrera va ser l'únic partit que es va oposar a la carta magna, i “s'ha demostrat” que tenia raó. A la tarda, a la Seu d'Urgell, la secretària general, Marta Rovira, hi incidia per deixar clar, en al·lusió a CDC, que els diputats republicans al Congrés no seran en cap comissió de reforma constitucional que es pugui obrir, perquè el seu objectiu no és aquest, sinó “arribar a un gran acord aquí per obrir les portes d'un procés constituent en què càpiga tothom”.
El segon per Barcelona al Congrés, Joan Tardà, enumerava al matí les “argolles” de la carta magna que encara avui lliguen les aspiracions catalanes: la supremacia del castellà sobre la resta d'idiomes oficials, la impossibilitat d'articular els Països Catalans, la negació del dret a l'autodeterminació i la restauració de la monarquia. Tots aquests, termes en què el PP, el PSOE i C's encara estan d'acord. “Som la primera generació que planta cara amb possibilitats reals de derrotar l'statu quo del 1978”, deia Tardà sobre les possibilitats d'ERC de triomfar el 20-D, abans de fer una crida “a les armes... electorals!”, les del segle XXI, les úniques que tindrien els segadors, creu.
Feixistes i boles de drac
“Sempre que hem votat hem guanyat”, insistia el cap de llista, Gabriel Rufián, que lamentava que l'Estat va ser “l'únic” d'Europa on va triomfar el feixisme i no els aliats, i que avui té “l'única constitució subscrita per feixistes”, com ara un dels que se'n consideren pares, Manuel Fraga. Rufián ironitzava amb la complexitat “tremenda” de canviar el text, que requeriria dos terços del Congrés i el Senat, una dreta democràtica i una esquerra valenta, que “no existeixen”, “les set boles de drac i sang d'unicorn”.
En l'acte es va denunciar, tot estripant-los, que es brandin articles constitucionals com ara el vuitè, sobre la unitat territorial garantida per l'exèrcit; el 155, sobre la intervenció de les comunitats, o el 135, relatiu al retorn prioritari del deute, aquest “canviat en una nit” pel PP i el PSOE, mentre es violen per sistema el 128, sobre el repartiment de la riquesa, o el 47, pel dret a l'habitatge.