El sobiranisme sobrevola la celebració de la Constitució
El Congrés branda la carta magna per fer front al procés català enmig del debat sobre la disparitat d'ofertes sobre una futura reforma del text legal
La cita cau en campanya i fa que Rajoy, Sánchez, Rivera i Iglesias pugnin pels focus
Tot i l'absència de les forces sobiranistes, el procés català va estar molt present ahir al Congrés durant la celebració del 37è aniversari de la Constitució. Les crides a salvaguardar el text davant els “insòlits propòsits” o “l'escac” plantejat pels independentistes, acompanyades, en alguns casos, de propostes de reforma per modernitzar-la i “revitalitzar-la” van centrar la major part dels discursos i les converses que acostumen a tenir lloc dins la cambra espanyola en una jornada en la qual ja s'ha fet habitual que no hi hagi representació ni de Convergència ni d'ERC. En altres aspectes, però, va ser una diada atípica, ja que va caure enmig d'una campanya electoral. Un fet insòlit que va permetre que s'ampliessin les portes de la cambra als nous partits que a partir del 20-D confien en ocupar un nombre important de bancs de l'hemicicle. Albert Rivera, de Ciutadans, i Pablo Iglesias, de Podem, van participar en la cerimònia i ho van aprofitar per exposar els seus projectes de reforma i que van concloure amb un “Visca la Constitució” (en català) de Rivera i un “Gràcies 1978 i benvingut 2016” d'Iglesias.
Pot ser per això –i conscient que no podrà impedir que s'obri el debat– Mariano Rajoy no es va mostrar excessivament vehement a l'hora de rebutjar la modificació. “La Constitució gaudeix d'una molt bona salut, però jo no em tanco a la seva reforma.” Això sí, afirmava que aquesta no és la seva prioritat, reiterant que ara toca consolidar la recuperació, garantir “la defensa d'Espanya” i el combat contra el terrorisme gihadista, els tres grans eixos sobre els quals sustenta la campanya.
Atrinxerats darrere el text, el PP comença a modular el discurs davant una ponència que serà inevitable. Altra cosa és que difícilment es poden acabar posant d'acord quatre partits amb propostes tan dispars com les de C's, que propugnen impulsar una recentralització –la tesi més acceptada pel PP– o amb el PSOE de Pedro Sánchez, fent equilibris entre les aspiracions catalanes i les andaluses, o amb la voladura –cada cop més controlada– que pretén Podem. O Democràcia i Llibertat, que entrarà a la ponència però només per defensar la independència, mentre que ERC ni tan sols farà el gest de participar-hi. Per tot plegat, l'esperit de concòrdia i el consens del 1978 que es reclama per modificar el text sembla, a priori, un fet impossible.
Mirades de reüll
Un any més, des del Congrés es mirava de reüll Catalunya i enguany, a més, s'hi afegia el resultat del 27-S. Rajoy –alleugerit perquè la investidura d'Artur Mas no es desencallarà abans del 20-D– expressava els dubtes sobre si serà possible l'acord entre Junts pel Sí i la CUP però, sobretot, donava per fet que tornaran a topar quan hagin d'aprovar uns pressupostos. En aquesta línia, el ministre Cristóbal Montoro insistia en la tesi que si la Generalitat sobreviu és perquè l'executiu espanyol els ha auxiliat i els ha evitat la fallida, mentre es lamentava que només cali el missatge que l'Estat usa el FLA per “humiliar” el govern català.
Des de la vessant judicial, el president del Tribunal Constitucional, Francisco Pérez de los Cobos, en conversa informal amb els periodistes, apuntava que aquesta institució no actuarà d'ofici per perseguir un eventual desacatament de la sentència que anul·la la resolució del 9-N. El magistrat, si bé confia que no hi haurà desobediència, matisava que esperarà que ho demani l'executiu espanyol per activar el mecanisme de sancions que des del novembre pot aplicar el tribunal. Obligarà, doncs, l'Estat a mullar-se davant la divisió d'opinions que hi ha dins el TC sobre les seves noves atribucions. Pérez de los Cobos afirmava que la deliberació de la resolució els va resultar “senzilla” i reiterava que el que s'apunta en el text judicial és, precisament, que les institucions catalanes tenen la potestat per impulsar una reforma de la Constitució que, al cap i a la fi, és una manera “d'acatar” la norma legal, concloïa.
Els pòdiums del 20-D
Més enllà del debat català, la cita va servir perquè la vella política –la del bipartidisme– i la nova –la dels emergents– comencessin a assajar la convivència al Congrés i la pugna pels focus. I Rajoy es va voler barrejar amb tots ells, si bé Iglesias es va mostrar cordial, mentre Rivera fugia de la conversa entre el president espanyol i el líder de Podem. “Esteu anant molt bé”, deia Iglesias, que li havia comentat el candidat del PP. Més tard, Rajoy subratllaria que no firma el resultat del CIS –que dóna als conservadors fins a 128 escons– perquè diu que la seva victòria serà molt més àmplia, i vaticinava que el PSOE, C's i Podem quedaran molt igualtats. Sánchez discrepava del pronòstic incidint que el del PP i ell aspiren a l'or i la plata, mentre que la resta es disputa el bronze.