El republicà (no tan) tranquil
El candidat d'ERC situa Ciutadans com l'adversari polític del 20-D i avisa que “no es pot regalar la imatge de Catalunya a Albert Rivera”
Garanteix que els republicans defensaran el triomf de l'independentisme el 27-S a Madrid
Es mostra segur de l'acord entre Junts pel Sí i la CUP i no veu unes noves eleccions com a possibilitat
Alguns veïns el miren mentre li fan les fotos. I finalment, un home gran se li acosta, hi conversa una estona i li dóna la mà. Estem al barri colomenc del Fondo, on va passar la seva infantesa. A la rambla del Fondo hi ha l'escola on va fer l'ensenyament primari i, una mica enllà, a la plaça que queda just quan s'uneix amb el carrer de Mossèn Jacint Verdaguer, la botiga on comprava llaminadures. Va ser justament en aquest municipi del Barcelonès que es van conèixer els seus pares. En un míting de la comunista Bandera Roja. L'interès per la política li ve de família. “A casa se n'ha parlat tota la vida”, assegura. Hi recorda les imatges del Che, de Salvador Allende i les cançons de Víctor Jara. “És com m'he criat, sobretot amb aquest sentit crític cap a les coses”, detalla. Després de la sessió fotogràfica, que aguanta pacientment, seiem en un bar a prop del metro. Aquesta conversa és una parada entre un acte a la seu d'Esquerra i el dinar de precampanya que té a continuació. Rufián no es queixa del ritme. “Pitjor està el que serveix cafès dotze hores al dia o el que carrega al port.” Admet que amb Súmate ja tenia una agenda atapeïda i que hi està força habituat. També al contacte amb la gent. “Tothom és amable, la meva experiència és molt positiva.” Ferm defensor de la immersió lingüística, la xerrada transita entre el castellà i el català espontàniament.
Si els seus records d'infantesa (el col·legi, el seu avi, l'antic camp de la Grama, els camps davant de l'escola on ara hi ha edificis i botigues, l'estrena del metro...) són a Santa Coloma de Gramenet, els d'adolescència, a l'institut, se situen a Badalona. Anys més tard, estudiaria relacions laborals a la UPF per “intentar conjugar dos mons tan complicats com són els de l'empresa i el dels treballadors”. I es va especialitzar en “els mal anomenats recursos humans”, fent un màster de direcció de personal. Del Barcelonès, va saltar al Vallès Occidental. Ara viu a Sabadell amb la seva parella i el seu fill de cinc anys.
El pas endavant
El cap de llista d'ERC no es defineix com a independentista sinó com a “republicà i d'esquerres”. “Em sembla que és inherent a ser d'esquerres la defensa de la lluita per l'autodeterminació de qualsevol poble.” Nét i fill d'andalusos, explica el seu pas endavant cap a la política de partit d'una manera natural, sobretot després d'haver-se implicat a l'associació Súmate, que reivindica la independència en castellà, i d'haver participat en l'última etapa del secretariat de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) quan Jordi Sànchez va ser elegir president, una responsabilitat de la qual ha hagut de plegar per ser candidat. “Feia falta intentar reflectir un altre tipus d'independentisme, en castellà, però també en altres idiomes, altres nacionalitats, altres banderes... Era molt important reflectir que això era de tots i per a tothom.” Aquest era justament un dels missatges clau de Súmate. La primera xerrada que va fer per a l'entitat presidida per Eduardo Reyes va ser en un centre cultural de Trinitat Vella, al costat, entre d'altres, del pare Manel. “Hi anava amb la intenció d'explicar el sistema de pensions. Vaig pensar que seria l'última que faria”, assegura. Encara penjada al Youtube i amb 1.200 visualitzacions, després en van venir moltes més. I també aparicions en tertúlies i debats. Com el d'aquest octubre a13TV, en què la tranquil·litat de l'ara candidat d'ERC va fer posar nerviosos els companys de taula. “No m'he vist mai, no m'agrada”, confessa. Hi ha qui se sorprèn de la calma amb què afronta algunes intervencions. “Et diuen que com pots estar tan tranquil. Però la gent que em coneix nota que no ho estic tant.”
Dels actes en què ha participat recorda especialment la mobilització de la Meridiana l'Onze de Setembre. “Estic veient un poble fent un país amb un somriure d'orella a orella”, proclamava des de dalt de l'escenari instal·lat davant de la Ciutadella. Aplaudiments i crits de “Súmate” l'acompanyaven. “Vaig veure la il·lusió i la gent fent la revolució amb cartolines”, recorda. Rufián ja havia viscut en primera persona les manifestacions independentistes des del 2012 i comprèn perfectament el possible desencís pel curs de la negociació entre Junts pel Sí i la CUP. “Hem d'entendre que estem davant de partits molt diferents, la notícia seria que tothom estigués d'acord.” “Estem fent una cosa extraordinària”, remarca amb insistència. De pessimisme, Rufián no en gasta.
El candidat republicà recepta calma i menys soroll i està convençut que hi haurà entesa no només per investir Artur Mas com a president de la Generalitat sinó per donar estabilitat a la legislatura. A la CUP no li fa ni un retret, al contrari. Recorda David Fernàndez exhibint la sandàlia al multimputat Rodrigo Rato mentre li deia “gàngster” i creu que, junt amb Quim Arrufat i Isabel Vallet, “han canviat la forma de fer parlamentarisme” a la cambra catalana. “Semblava que eren vint, han fet un gran treball”, elogia. Atribueix als de Baños “un sentit d'estat i una responsabilitat molt gran” i està segur que “continuaran demostrant aquesta generositat i aquest pragmatisme”. La possibilitat d'eleccions al març si no s'arriba a una entesa, ni la contempla. “No hi ha pla B.”
Rufián arriba a Santa Coloma directe des de la seu barcelonina d'Esquerra, on ha presentat el lema de campanya Som República. Defensem el teu vot. L'eslògan defineix el que el candidat sosté que és la seva tasca a la cambra baixa espanyola. “En un Estat amb democràcia plena no faria falta que hi anéssim, però és que a l'Estat espanyol hi ha gent que no reconeix aquesta victòria.” “Estem parlant de dos milions de vots i 72 diputats, que és una majoria absoluta”, remarca. No veu negociació possible amb Madrid i menys perquè pronostica que el tercer diumenge de desembre tornarà a guanyar el PP, “un partit sustentat en una idea de la democràcia molt especial”, o, en el seu defecte –ho veu menys probable– un PSOE “cada cop menys d'esquerres”. La missió dels republicans: “fer política diplomàtica”.
L'adversari polític d'Esquerra en la cursa cap als comicis és Ciutadans. Rufián no estalvia definicions. Parla del “PP cool”, d'una força “reaccionària com Alianza Popular” i que “sota vestits molt cars, corbates molt fines i cares molt guapes representen les mateixes idees que els populars”. Rememora quan els d'Albert Rivera, l'octubre del 2013, van abandonar el Parlament mentre es debatia una moció de condemna del franquisme, censura la seva proposta de contracte únic i el creixement de la formació a base “d'anticatalanisme”. El missatge d'ERC per al 20-D és clar: “No es pot regalar la imatge de Catalunya a gent com Albert Rivera o Ciutadans”. “Si ara no anem a votar li estem regalant el relat mediàtic.”
L'acompanya en la batalla (política) el que és un dels dirigents històrics més apreciats d'Esquerra. Diu que és “un honor” fer tàndem amb el cornellanenc Joan Tardà. Narra que el 2004, un amic amb qui debatia molt de política, li va parlar d'un dirigent que s'expressava com la gent del carrer. “Vaig veure el vídeo i era Joan Tardà. Vaig pensar que si algun dia em dedicava a això m'agradaria fer-ho la meitat de decentment i dignament que ell.” Onze anys més tard, comparteixen cartell. Són un tàndem singular retratat amb humor al Polònia. A Rufián la imitació li agrada. Es remet al gag en què s'imagina com seria la convivència amb Tardà si compartissin apartament a Madrid. “Vaig veure el programa amb el meu fill de cinc anys i em va dir: «Papa, ets tu», però puc dir que no faig ioga ni menjo sushi”, bromeja. Això sí, el candidat dels republicans és perico.
Logística complexa
La logística casolana amb un nen tan petit és complexa. I l'explicació de la feina que farà, també. “Li dic que estem fent una cosa per a ells.” Afirma que quan era un adolescent de 14 o 15 anys li va demanar al seu pare què havia fet per millorar el món i que quan va néixer el seu nen va pensar que si li formulés la mateixa pregunta volia poder-li “explicar coses”. Més enllà del plató del Polònia, encara no té clar on viurà a Madrid. Sí que ho farà “de la manera més austera possible” perquè tot sigui “com més normal millor”. Al Congrés, un cop comenci el període de sessions, hi parlarà, com Tardà, “ l'idioma que faci falta” i sobretot reclamarà “que facin el favor de ser demòcrates, acceptar el resultat electoral de Catalunya i defensar que aquest país és una altra cosa, una república independent”. Ho defensarà amb el posat tranquil i el to pausat que el caracteritzen. “Quan demano a la gent com em veu, normalment em diuen que parli més fort i que somrigui més. De moment, anem bé.”
Records al barri del Fondo
Gabriel Rufián (Santa Coloma de Gramenet, 1982) elegeix el Fondo, el barri on va passar els primers anys de la seva vida per fer la fotografia que acompanya la conversa. Recorrem alguns carrers amb el candidat dels republicans. I explica com ha canviat el paisatge del record. La imatge és just davant del Col·legi Verge de les Neus, on va cursar l'ensenyament primari. No hi havia pati i quan havien de fer esport anaven a l'antic camp de la Grama. A pocs metres, hi ha la parada del Fondo. Rufián encara recorda el dia que va arribar el metro al barri. Va ser un esdeveniment. Al col·legi van parar les classes per assistir a la inauguració. Era el 1992, any olímpic.