Roma, ciutat tancada
La capital d'Itàlia, en estat d'alerta màxima antiterrorista per la celebració de l'any del jubileu de la misericòrdia
Francesc anima a combatre la por, mentre la Santa Seu jutja dos periodistes per revelació de secrets
Roma és, en aquests dies, una ciutat blindada. El motiu és la inauguració, ahir, de l'any sant del Jubileu, que Francesc ha volgut fer coincidir amb el cinquantè aniversari de la fi del Concili Vaticà II. Amb l'ombra dels atemptats de París a l'esquena, Roma ha afrontat l'inici de l'important esdeveniment catòlic apujant el nivell d'alerta terrorista al grau màxim, és a dir, amb les mesures pròpies de quan està en curs un atac terrorista.
De matinada, quan encara faltaven unes hores perquè sortís el sol, els voltants de la plaça de Sant Pere ja estaven ocupats per pelegrins vinguts de tot el món. Molts van passar la nit al ras per poder obtenir un bon lloc. Estaven acompanyats de milers de policies i militars amb metralladores que custodien els carrers, com també els vagons i les estacions de metro, d'autobús i les principals zones d'interès turístic. Per a l'ocasió, a més, s'han instal·lat més de 2.000 càmeres de vigilància arreu de la ciutat i s'ha restringit el trànsit aeri.
Les cues habituals d'entrada a la plaça Sant Pere van resultar ulteriorment alentides per minuciosos controls. Tots els fidels, més de 50.000, van ser escorcollats un per un i van haver de passar per un detector de metalls abans de poder creuar les majestuoses columnes de Bernini que emmarquen la plaça. Un cop a dins, estaven apuntats per centenars d'artificiers situats als terrats vaticans.
A dos quarts de deu del matí va començar la missa solemne, en la qual el papa va fer una crida a “abandonar tota forma de por i temor”. Les paraules de Francesc van tenir, de fons, el soroll de les hèlices dels nombrosos helicòpters militars que sobrevolaven la plaça. El contrast entre l'espiritualitat del missatge papal i el mundà estat policial era estrident. El jubileu del pontífex més mediàtic és també el més blindat de la història, amb unes mesures de seguretat mai vistes fins ara. I la por, el tema recurrent. “Som aquí precisament per demostrar que no tenim por”, diu l'Horacio, un jove colombià que ha arribat tard perquè els militars l'han parat quatre cops anant cap a Sant Pere. Mentrestant, darrere seu, una policia escorcolla amb un detector de metalls portàtil un grup de monges filipines.
Francesc ha dedicat l'any del jubileu, que prové d'una antiga tradició jueva, a la misericòrdia. “Hem d'anteposar la misericòrdia al càstig”, va dir ahir. Però el vent de canvi, diàleg i misericòrdia que anuncia Francesc topa frontalment amb la realitat vaticana. Un dia abans de l'inici del jubileu, dilluns, va tenir lloc l'audiència del judici anomenat Vatileaks 2, en què dos periodistes italians estan acusats de revelar secrets del Vaticà. Per haver explicat en dos llibres les misèries vaticanes i la incapacitat de Francesc de controlar la cúria romana, massa amiga dels diners i del luxe, els poden caure penes d'entre 4 i 8 anys de presó.
Falta de transparència
La Federació Nacional de Premsa Italiana considera que el judici als dos periodistes constitueix una inacceptable vulneració de la llibertat de premsa. Una situació incòmoda per a Francesc en l'any de la misericòrdia. I és que, a més de la por del terrorisme, el Vaticà hauria de combatre, també, la por de la transparència.
Ajuntament intervingut i obres polèmiques
alba sideraEls romans, en general, han acollit amb cert recel el jubileu. Amb un Ajuntament pràcticament intervingut, a càrrec d'un comissari que ha substituït l'alcalde d'esquerres que no agradava ni al primer ministre ni al Vaticà, Roma viu en un permanent estat d'emergència. I les mesures de seguretat de l'any sant han complicat encara més la ja per si mateixa difícil quotidianitat romana. Roma té només dues línies senceres de metro, la tercera està en construcció. Les obres d'aquesta tercera línia han creat uns quants forats al voltant del Colosseu i del Vaticà. L'inici del jubileu ha fet tirar pel dret a les autoritats, que, malgrat la indignació general, han asfaltat matusserament trossos de vies històriques i han tapat llambordes centenàries. Ahir, a més, es va desallotjar el Baobab, un centre d'acollida per a refugiats temporals, autogestionat per voluntaris, que donava aixopluc i menjar a fins a 800 persones prop de l'estació Tiburtina. Pels voluntaris del Baobab, el jubileu ha propiciat el desallotjament. Creuen que l'Ajuntament s'ha volgut desfer de la mala imatge que oferia l'afluència de persones sense recursos al costat d'un dels centres del transport dels pelegrins.
