L'últim del pinyol
De tots els membres del grup originari que va exalçar Artur Mas com a líder de CDC, Francesc Homs n'és el gran supervivent. L'home que s'ha mantingut durant més temps al costat de l'ara president de la Generalitat en funcions des de la primera línia, amb més projecció pública i protagonisme en totes les negociacions de rellevància. El candidat de Democràcia i Llibertat (Vic, 1969) tanca ara una etapa. El seu trasllat al Congrés separa per primer cop la seva trajectòria política de l'esdevenidor del també líder de CDC, en espera d'un acord d'investidura entre Junts pel Sí i la CUP i la possible convocatòria d'unes noves eleccions catalanes al març.
Passi el que passi, Homs parteix cap al Congrés. Un moviment que, dins del partit, ha estat percebut per alguns sectors com l'entrada en la reserva per a un hipotètic retorn en el futur,
un cop hagi nascut la nova CDC i s'hagi elegit el successor immediat d'Artur Mas, el líder al qual sempre ha lligat la seva trajectòria política. Es porten 13 anys de diferència. Però Homs connecta generacions. S'ha rodejat d'un jove equip de col·laboradors del qual podria sortir una part del relleu que s'imposa com a necessari en la formació postconvergent al costat de la fornada de nous alcaldes que es va començar a estendre pel territori en les municipals del 2011.
Aficionat a la muntanya i a rodar quilòmetres amb la bicicleta, el de Taradell, on es va traslladar a viure fa més d'una dècada resseguint els orígens familiars, ha estat durant quatre anys i mig la veu de l'executiu en les tradicionals rodes de premsa dels dimarts. En el primer mandat va combinar la tasca de portaveu amb la secretaria general de la Presidència i, en el segon, amb l'exercici de conseller del departament, fins que la sortida d'Unió del govern va portar al nomenament posterior de Neus Munté i a la preparació del seu salt a la cambra baixa.
Des del 2010, quan David Madí se'n va anar a l'empresa privada en assolir l'objectiu d'acompanyar Mas fins a la presidència de la Generalitat, Homs ha estat un dels principals homes de confiança del líder convergent al Palau de la Generalitat. La designació el 2012 com a conseller de Justícia de Germà Gordó –fins llavors secretari del govern– va deixar Homs com l'únic membre del vell pinyol que ha treballat cada dia amb Mas des de la plaça de Sant Jaume. En aquell nucli primigeni, hi havia Joaquim Forn, Marc Puig, Oriol Pujol i Lluís Corominas, a banda de Madí i del de Taradell. En el tombant del mil·lenni, quan Jordi Pujol va designar Mas com a successor, tots ells van arribar a una entesa amb Felip Puig, secretari d'organització de Pere Esteve, i més tard hi va entrar Gordó. Amb Madí, Homs va ser un dels dirigents que més van influir en el gir estratègic de CDC cap a l'independentisme en els últims quinze anys. Un viratge progressiu i supeditat a la constatació de l'existència de majories socials que el sustentessin, i que va culminar en el congrés de CDC de Reus del 2012.
Homs va entrar a la direcció del partit en el congrés del 2004 com a secretari executiu. Va guanyar rellevància interna com a redactor de la proposta de nou Estatut de CiU i com a ponent de la carta catalana durant els anys durs d'elaboració del text al Parlament i de negociació a Madrid. Després va redactar la ponència del congrés de CDC del 2008, que incloïa el dret a decidir. Quatre anys més tard, la que consagrava l'estat propi.
Homs està casat i té dues filles adolescents. És conegut com a Quico en els cercles polítics i periodístics. Sempre Francesc per a la família. És independentista des de ben jove. A diferència de Mas, no va adquirir la convicció arran dels desenganys del pactisme. Tot va començar a partir d'una ingent consciència política que, durant els anys a la Facultat de Dret de la UAB, el va portar a la FNEC. El 1993 entrava a militar a CDC. Tenia 24 anys.