Els partits davant les urnes / El que s'hi juguen
ERC vol repetir aquell titular que ja va protagonitzar en les eleccions europees de l'any passat, és a dir, convertir-se en la força més votada a Catalunya, un fet que no passava des de la Segona República. Ara, en portes del que els republicans qualifiquen com la tercera república, la catalana, tornen a tenir a les mans aquesta oportunitat. Els seus propis estudis demoscòpics indiquen que la victòria se la poden jugar amb En Comú Podem i també amb Democràcia i Llibertat, que aguanta més bé del que alguns pensaven. Mentrestant Ciutadans, que a inicis de campanya s'havia convertit en un dels principals favorits, sembla que ha anat perdent pistonada. Passi el que passi, els republicans segur que milloraran, i de llarg, els resultats dels passats comicis espanyols en què van treure tres diputats –dos per Barcelona i un per Girona–. Aquest cop, fins i tot, podran formar grup propi.
Els de Junqueras consideren que una victòria de l'independentisme en aquestes eleccions del 20-D pot reforçar el procés i també, de retruc, acabar d'impulsar l'acord que estan forjant Junts pel Sí i la CUP. Però, si finalment, no guanyen tampoc ho veuen com un drama ni com un cop dur al camí que està traçant Catalunya, ja que no interpreten els comicis com una segona volta del 27-S.
Durant la campanya, un dels handicaps que han hagut d'afrontar és el possible abstencionisme dels votants independentistes. La CUP ha demanat públicament als seus que no vagin a votar i també hi ha catalans que asseguren que a l'Estat espanyol ja no s'hi ha d'anar a fer res i, per tant, no cal votar. Davant d'aquesta situació, Gabriel Rufián i Joan Tardà han fet contínues apel·lacions a la mobilització per tal que no guanyi l'unionisme i “regalar” el relat de Catalunya a C's o el PP. “Anirem a Madrid a defensar el mandat del 27 de setembre”, han repetit. Un altre dels seus mantres ha estat denunciar que el referèndum que proposa Pablo Iglesias i Xavier Domènech és impossible de realitzar, igual que una reforma constitucional.
En aquestes eleccions, els republicans han apostat per una cara nova, Gabriel Rufián, un jove de 33 anys que fa pocs mesos era un autèntic desconegut. Provinent de l'associació Súmate, El Poeta del Olivo, com se'l comença a conèixer, s'ha presentat com un polític diferent i del carrer i que ha alternat el català i el castellà indistintament, un tret que ERC posa en valor com a exemple de la immersió lingüística i la tranversalitat del país, però que altres sectors han criticat.
Rufián ja ha explicat aquests són els últims comicis espanyols en què hi Esquerra hi participarà.
El llistó està molt alt, i al carrer Còrsega donen per fet que no podran repetir els espectaculars resultats de CiU en les eleccions espanyoles del 2011, les primeres en què la federació nacionalista va guanyar a Catalunya amb 16 diputats. Era uns mesos després de la constitució del primer govern d'Artur Mas i des d'aleshores ençà han canviat moltes coses. La més rellevant és el trencament de la vella federació de bracet de l'inici del procés independentista i del viratge previ en l'ideari convergent. La coalició Democràcia i Llibertat —amb què CDC comparteix les llistes amb Demòcrates de Catalunya i Reagrupament— ha centrat els quinze dies de campanya a consolidar el tradicional votant de CiU, conscient de les dificultats d'arribar al gros de l'electorat metropolità que es disputen aferrissadament En Comú Podem i Ciutadans, i amb què també aspira a fer-se ERC. DL pretén minimitzar l'hipotètic desgast que pot provocar sobre els partits independentistes el desacord entre Junts pel Sí i la CUP, en forma de vot de càstig o d'una abstenció condicionada per la desafecció d'aquesta part de l'electorat amb uns comicis espanyols. Per aconseguir-ho, DL ha mobilitzat les bases de CDC i Demòcrates al territori i va posar en funcionament un centre operatiu de trucades telefòniques, mentre intensificava l'activitat a les xarxes socials. DL aspira, malgrat les dificultats, a obtenir un bon resultat en la complexa batalla del podi. Si assoleixen una desena de diputats, la candidatura de Francesc Homs haurà fet el ple.
DL planteja les eleccions d'avui com una nova prova de força de l'independentisme i ha demanat el vot per garantir la continuïtat del procés. També serà un examen per a la formació d'Artur Mas després del qüestionament reiterat que ha fet la CUP del manteniment del seu líder al capdavant de la presidència de la Generalitat quan s'acosta el final de les negociacions per a la investidura i l'estabilitat del proper govern català, així com l'assemblea decisiva de la CUP del proper diumenge. És per això que DL ha fet una crida a reforçar Mas, i el presdient s'ha implicat activament en la cursa electoral.
La coalició s'ha convertit alhora en un banc de proves de la refundació convergent per al pròxim congrés. Decidits com estan de constituir un nou partit i abandonar les velles sigles, DL s'ha concebut com un embrió de la futura formació, un partit amb vocació de pluralitat que aplegui socialdemòcrates i liberals independentistes. Els resultats de la coalició també seran llegits internament en aquesta clau, després d'una campanya dirigida per la mà dreta d'Homs, Jordi Cuminal, i amb un candidat de pedra picada com ho és l'exconseller de la Presidència.
