“Que el PSOE ofereixi una consulta és ciència-ficció”

Molt content i amb la sensació d'haver fet un enorme esforç col·lectiu que ha tingut recompensa (....) Personalment venia de fer xerrades per a vint, trenta o quaranta persones i el salt ha estat enorme. És cert que tenia el ritme, però la pressió i el focus mediàtic és el diferencial. Vint dies són com vint mesos, però m'ho he passat molt bé.

S'ha de tenir en compte que hem triplicat els resultats i que són els millors en la història democràtica. ERC sempre vol guanyar, però el fet que sigui més forta que mai és bo, no només per al partit, sinó per a Catalunya i el procés. El país ha votat més en clau espanyola, perquè hi ha una part de ciutadans que creu que ja ha fet la seva feina, que era guanyar el plebiscit. També ho ha fet en clau social i sobiranista i és una bona notícia que Podem tingui aquesta repercussió, perquè tard o d'hora ens hem de trobar a través de l'únic referèndum possible, que és el de la constitució catalana.

Els hem d'interpel·lar contínuament fins que arribin a la mateixa conclusió que nosaltres. El PP té majoria absoluta al Senat i, agradi més o menys, aquest organisme és imprescindible per canviar qualsevol cosa a l'Estat o la Constitució. El que plantegen, doncs, és inviable i tampoc no té sentit esperar un partit socialista que, juntament amb la dreta, ha qualificat el procés català de desafiament i amenaça. Al final, [Podem] entendran que la república factible és la catalana i els esperem amb els braços oberts.

Això és una novel·la de ciència-ficció. El PP, el PSOE i C's sempre defensen el mateix i mai, mai han fet cap senyal que vulguin canviar alguna cosa.

L'escenari és molt ingovernable i desgraciadament ancorat cap a la dreta. És possible que es busqui un acord PP-PSOE o PP-Ciutadans, però és independent al nostre procés. Es parlava molt del caos i drama a Catalunya per no formar govern i ara a ells els podria passar el mateix. Si no vols caldo, dues tasses.

Les forces independentistes, sobiranistes i a favor del dret a decidir són més fortes que mai. També s'ha d'entendre que ha estat una campanya complicada per a l'independentisme perquè no hi havia acord a Catalunya i la gent tenia certa ansietat. Quan vam fer els primers actes, en un tour per l'àrea metropolitana, la majoria de preguntes anaven dirigides en aquest sentit. Després la gent va acabar prenent consciència que s'havia de votar i ocupar l'espai al Congrés, i al final s'ha pogut mobilitzar el votant, sobretot Esquerra.

És que ja anem junts. Hem fet moltes crides i picades d'ullet als companys de CDC perquè necessitem el que representen per crear aquest país. Junts pel Sí tenia un altre objectiu, perquè si ara s'hagués repetit s'haurien llegit les eleccions espanyoles com un segon plebiscit, i no era així.

És un error pensar que estic per incidir en segons quins espais. S'ha fet moltíssima feina i també cal una mica més de temps. Hem entrat en barris on mai s'havia entrat, hem trencat dinàmiques i hem trinxat partits en aquestes àrees, i això era impensable. A Sabadell, per exemple, governem amb altres partits i hem fet fora Bustos.