Pendents del reglament

La legislatura que, formalment, s'encetarà el 13 de gener amb la constitució de les Corts espanyoles, pot donar visibilitat a tres grups catalans al Congrés, sempre que hi hagi una lectura més o menys flexible del reglament. Així, al compromís de Pablo Iglesias que En Comú Podem tingui grup propi s'hi sumen les aspiracions d'ERC, amb nou diputats, i Democràcia i Llibertat (DL), amb vuit, de tenir veu i estructura pròpies dins la cambra. Però els seus interessos topen amb el reglament intern, que en aquests casos exigeix un mínim de cinc diputats i el 15% de vots en les circumscripcions on s'han presentat o bé el 5% del conjunt de l'Estat. La primera premissa la compleixen amb escreix, però en el segon cas, a Barcelona una i altra formació sobiranista van quedar por sota de la xifra exigida. Així, tot i obtenir cinc representants, ERC es va quedar amb el 14,48% dels vots, mentre que DL, amb quatre escons, va arreplegar el 13,25% del conjunt dels sufragis d'aquesta circumscripció. En el cas d'En Comú, superen aquest topall però, en canvi, algunes fonts recorden que, segons el reglament, no poden formar grup separat diputats d'un mateix partit. Fons de la cambra apuntaven, però, que tot dependrà del format de la coalició, pel fet que els de Xavier Domènech, tot i compartir el paraigües de Podem, es presentaven com una candidatura autònoma, igual que Compromís o les Marees. Tant és així que en el recompte, el Ministeri de l'Interior separava aquestes tres candidatures de la que encapçalava Iglesias.

Pel que fa als grups de Gabriel Rufián i de Francesc Homs, també en el seu cas dependrà del que diguin els serveis jurídics, si bé hi ha precedents d'haver-se fet la vista grossa quan no es complia el requisit en una determinada circumscripció i, en aquest cas, s'aplicava una mitjana del conjunt. Una possible sortida seria que les dues formacions s'unissin en un sol grup, però amb un funcionament intern autònom i dos portaveus, cosa que els obligaria a repartir-se el temps en els plens i en les comissions. Així ho va fer, per exemple, el grup català de CiU després de consumar-se la ruptura. De moment, però, prefereixen esgotar totes les vies per tal que uns i altres puguin tenir la màxima presència, sobretot després que s'hagués decidit no repetir l'experiència de Junts pel Sí i s'haguessin presentat per separat a les eleccions espanyoles.

Amb un Congrés tan fraccionat com el que ha deixat el 20-D i, molt especialment, després que s'hagi escombrat la majoria absoluta del PP, els grups que en aquests moments es troben a la corda fluixa confien que hi hagi un comportament molt més elàstic, sobretot perquè “tothom necessitarà tothom” per configurar la mesa, ironitzaven fons parlamentàries. Així, si bé hi ha el precedent més recent d'Amaiur, que van partir d'una lectura molt restrictiva del reglament i, tot i tenir set representants, se'ls va enviar al grup mixt pel fet que a Navarra no havien arribat al 15%, en la mateixa sessió, es va permetre que UPyD tingués grup propi amb cinc diputats, però el 5% exigible de vot estatal. La trampa, en aquell moment, va ser afegir-hi temporalment l'únic representant de Foro Asturias. És per això que des del Congrés s'insistia ahir que la flexibilitat dependrà dels interessos dels grans partits.