CUP: parla el territori

Avui la CUP comença a encarar-se cap a la decisió final sobre la investidura o no de Mas com a president de la Generalitat. Arreu del país es fan les assemblees territorials que hauran d'adoptar la presa de posició, que demà portaran i votaran al consell polític, d'on ja sortirà un sí o un no clar. La CUP té tretze assemblees territorials que estaran representades al consell polític per 57 persones. Hi haurà 11 persones més, membres del grup d'acció parlamentària (en què bàsicament hi ha les organitzacions incloses en la CUP, com ara Poble Lliure, Endavant, Crida Constituent i Arran).

Les assemblees territorials de la CUP i el seu nombre de representants al consell polític són: Alt Ter (4), Baix Llobregat (4), Catalunya Central (4), Camp de Tarragona (5), Nord-oriental (6), País Valencià (3), Penedès (5), Ponent (5), Terres de l'Ebre (3). Vallès Occidental (4) i Vallès Oriental (4). La més nombrosa és, doncs, la Nord-oriental (sols amb un representant més que la resta), que inclou les comarques gironines i la Catalunya del Nord. En aquestes assemblees no hi tenen vot els diputats ni els simpatitzants ni els integrants de les organitzacions ja incloses en el GAP.

S'ha elucubrat molt sobre si hi havia organitzacions territorials enfadades amb la situació de bloqueig a Mas. Fa dies el regidor de la CUP a Berga i cantant de Brams, Titot Ribera, va defensar que la formació fes president Mas com a mal menor al costat de l'alternativa, unes eleccions anticipades de resultat imprevisible. En aquesta línia, el dia abans de l'assemblea de Sabadell, un centenar de regidors i exregidors de la CUP van fer un manifest en què reclamaven “flexibilitat” perquè la CUP i Junts pel Sí arribessin a un acord. Mirant les adhesions al manifest s'observen algunes tendències: el sí a Mas és força unànime en regidors de la demarcació de Lleida i Girona. També hi estan a favor càrrecs de les comarques de la Catalunya Central i de l'Alt Ter (Ripollès i Osona). En canvi, entre els signants del manifest no hi ha, en general, representants del Camp de Tarragona, les Terres de l'Ebre, el Baix Llobregat o el Vallès Occidental, que, a priori, semblarien més propers al no, és a dir, a les tesis de la diputada Anna Gabriel. Un dels neguits de la CUP és evitar el trencament en municipis de l'àrea metropolitana on ha fet pactes amb Podem i el perill de perdre part d'actius del procés independentista per aquesta banda. No obstant això, el sí i el no tampoc són homogenis en les assemblees territorials. La complexitat de cadascuna d'elles –i la divisió que puguin tenir– quedarà reflectida en els representants al consell polític. Per exemple, entre els signants d'aquest manifest a favor del sí a Mas hi ha alguns regidors del nord del Vallès Oriental però no de tota la comarca.

Després de l'empat “d'aritmètica diabòlica” –com el va anomenar el diputat Antonio Baños– que es va donar en l'assemblea de diumenge passat, la formació ha buscat la manera de trobar una sortida: aquesta sortida implica assumir una decisió clara sobre la investidura de Mas, però també intentar recosir la divisió meridiana que es va evidenciar a Sabadell. Per això, malgrat que els quatre escenaris plantejats a Sabadell ara han quedat reduïts a dos –inevitablement, per forçar el desempat–, els dos escenaris que es portaran a votació ofereixen certa complexitat i, prèviament, es debatran a fons a la recerca de “consens”. És una complexitat que intenta defugir la diatriba de sí o no: el sí i el no són “crítics”, ajustats i deixen de banda qualsevol acord de govern.

Avui les assemblees territorials “només” decideixen, per tant, sobre la investidura o no de Mas: el sí és de mínims i es planteja donant-li tan sols dos vots a favor i vuit abstencions (una votació ajustada que permetria fer-lo president però continuar sent crítics amb “les polítiques de retallades i privatitzacions”); el no és una translació exacta de l'empat de l'assemblea de Sabadell (cinc a favor i cinc en contra, insuficients per investir-lo). Caldrà veure si aquesta formulació que fuig del maniqueisme com gat escaldat de l'aigua tèbia permet decantar algunes posicions granítiques tant pel sí com pel no. El sí segueix la via defensada per l'exdiputat David Fernàndez, a la qual s'abona l'actual número u al Parlament, Antonio Baños.

Convocades a corre-cuita davant el resultat xocant de Sabadell, avui, en dates complicades, al bell mig de les festes nadalenques, les assemblees s'enfronten a la decisió segurament més transcendental que han pres mai fins ara.