Colau crida l'esquerra a fer pacte
Després de set mesos de govern en minoria, l'alcaldessa de Barcelona obre el curs polític apel·lant a la necessitat d'un acord estable
També anuncia una inversió de 150 milions d'euros a barris amb mancances
Un cop viscuda en pròpia pell l'experiència afligida que suposa governar una institució de la magnitud de l'Ajuntament de Barcelona amb franca minoria –11 regidors de 41—, i després de deixar aparentment enrere un llarg cicle electoral que era vist com un factor distorsionador, Ada Colau vol aplicar-se en un futur immediat a la tasca d'assolir un pacte estable. En la seva primera conferència ahir al Col·legi de Periodistes –un acte que, tradicionalment, serveix per marcar agenda del curs polític en curs–, l'alcaldessa de Barcelona va fer una apel·lació directa a ERC, el PSC i la CUP per tancar aquest acord. “Ara és el moment de posar-ho seriosament sobre la taula”, va manifestar Colau, que també va exposar els motius pels quals prioritzarà l'entesa amb els partits d'esquerres. “És cert que aquesta es pot buscar amb tothom, però el més lògic és basar l'acord amb aquells amb els quals comparteixes bona part de model”, hi va afegir. Tampoc va obviar que el fet que republicans, socialistes i cupaires votessin la seva investidura és un fet també determinant per perseverar en l'intent.
Amb aquest objectiu, doncs, subratllat en la seva agenda, l'alcaldessa va indicar ahir que pensa iniciar una fase de contactes formal per parlar, ja, d'eventuals condicions concretes per fer l'aliança. No ho tindrà fàcil, ja que, només d'entrada, la CUP s'ha autoexclòs de ser en l'executiu local. I, en les últimes setmanes, la química amb ERC s'ha més que refredat. Colau, doncs, ara mateix la porta que té més a mà és la del PSC, amb qui ja hi ha hagut un aproximació. El focus, doncs, apunta en aquesta direcció.
Si bé en matèria de pactes de govern la mirada de l'alcaldessa està clavada en les formacions d'esquerra, hi ha un conjunt de matèries –les qüestions denominades de ciutat– en què reivindica la necessitat de segellar acords més amplis. Una d'aquestes és la reducció de les desigualtats, una de les grans problemàtiques estructurals que colpeja les societats occidentals segons el diagnòstic d'economistes de capçalera de la nova esquerra com Joseph Stiglitz o Thomas Piketty, i que s'ha convertit en una prioritat per al govern de Barcelona en Comú. “És el principal repte que té la ciutat”, va dir Colau, que va recordar que, tot i que Barcelona “no ha deixat de generar riquesa”, el percentatge de rendes baixes o molt baixes s'ha doblat, passant de representar el 20% de la població al 40%.
Un cop assenyalat que el repte és reduir la desigualtat, el que tocava era concretar possibles mesures sobre com fer-ho. I Colau va aprofitar l'acte per fer un anunci respecte a això. “Cal potenciar els barris com a element identitari i de cohesió social”, va indicar, i fer-ho a través d'un pla de nou encuny “que no ha de tenir caràcter assistencialista, sinó que ha de ser una fórmula d'abordatge integral”. Inspirat en la llei de barris del primer govern tripartit de la Generalitat, el projecte té com a propòsit concentrar en temps i forma diverses inversions sobre el territori, i que poden anar des d'actuacions urbanístiques i construcció d'equipaments fins a plans de dinamització econòmica, entre d'altres. L'alcaldessa va detallar que té previst destinar a aquesta escomesa 150 milions d'euros en aquest mandat en 15 barris de la capital que tenen “més concentració de vulnerabilitat social” o una “baixa qualitat de l'habitatge”. Les zones on s'actuarà prioritàriament són el Besòs, Ciutat Vella, Sants-Montjuïc i les que fan frontera amb la franja de muntanya. El geògraf Oriol Nel·lo, ideòleg del pla de barris de la Generalitat, col·laborarà a donar forma a la iniciativa. La zona del Besòs serà un dels focus d'atenció prioritària del projecte. Colau hi ha insistit reiteradament en aquests primers set mesos de mandat, conscient que aquest és un dels últims culs-de-sac de la ciutat que està pendent de cosir i, per tant, una eterna assignatura pendent per al govern municipal de torn. “Es diu que el Besòs és el corredor de la pobresa. Jo hi afegiria que també ho és de la vergonya”, va asseverar la cap de govern.
Per tirar endavant aquest pla Colau va mostrar la seva disposició a no excloure i, per tant, pactar-lo amb tothom: “Aquest ha de ser un pacte de ciutat.” Si això ha de ser així, el procés que no comença en un clima de bonança amagava ahir la seva estupefacció per l'anunci, ja que considera que l'anunci és un calc del pla Rumb inclòs en el seu programa electoral.
La diferència de sou, al banc
Un dels compromisos electorals estel·lars de Barcelona en Comú va ser establir un topall en les retribucions dels seus càrrecs electes, que es va fixar en 2.200 euros mensuals i 14 pagues. A causa, però, de la situació de minoria política en què es troba el govern en el ple, l'oposició municipal va forçar un barem de sous que supera, i en alguns casos no pas per poc, aquest límit. En vista d'això, Colau i el seu equip van anunciar que destinarien la diferència que perceben cada mes a la nòmina a finalitats socials, sense especificar, però. Quan ja han passat més de set mesos des de la seva presa de possessió, l'executiu local encara no ha decidit què farà exactament amb aquests diners. Així ho va admetre ahir l'alcaldessa, que va explicar que els diners d'aquest excedent estan, per ara, en un compte bancari de Barcelona en Comú. I què n'acabaran fent? No se sap. La intenció és fer un procés participatiu intern “i transparent” per acordar-ho.
