De ser partit de govern a Catalunya i amb un pes específic al Congrés dels Diputats a ser una formació sense representació. El trencament de la coalició d'Unió amb CDC ha significat per al partit dirigit per Josep Antoni Duran i Lleida la pèrdua de totes les quotes que tenia fins ara, i si fa uns dies el líder democratacristià es veia amb cor de pilotar la formació fins al congrés del 16 d'abril i continuar essent un actiu, ahir va fer un pas enrere i va admetre el fracàs de la seva estratègia. En el primer consell nacional posterior a la desfeta de les eleccions del 20 de desembre, Duran va presentar la dimissió com a president del comitè de govern d'UDC, després de 42 anys en política. En el seu discurs, el ja exresponsable del partit va admetre que la seva proposta no havia estat prou atractiva per als electors en cap de les dues darreres convocatòries electorals. Això sí, es va penjar una medalla: “Sempre es podrà dir que hi va haver un partit que mai els va enganyar [als votants] i aquest partit té noms i cognoms i és Unió Democràtica de Catalunya.”

Duran va parlar de circumstàncies adverses i complicades, i va admetre la fuga de militància a partir del 14 de juny, quan UDC va decidir desmarcar-se del camí independentista pel qual va optar el seu soci de coalició, CDC, i que va precipitar el trencament de CiU. D'aquesta situació en va néixer Demòcrates de Catalunya, exmilitants d'Unió que es van constituir en partit propi amb la presència de destacades figures com l'exsecretari d'Universitats Antoni Castellà o els expresidents del Parlament de Catalunya Joan Rigol i Núria de Gispert.

No obstant això, a parer de Duran, el fet que el 27-S no s'obtingués representació parlamentària a Catalunya va jugar en contra dels resultats del 20-D perquè el vot útil no li va jugar a favor, però va reconèixer que “no serveix buscar excuses”. Va revelar la mateixa nit que, un cop l'escenari català estigués clar i el congrés del partit estigués convocat, ell prendria les decisions que havia de prendre. I aquesta decisió l'afrontava ahir. “En la vida en general i en la política en particular has d'afrontar situacions i decisions complexes. Aquesta n'és una”, va admetre. La seva marxa deixa el partit a mans del secretari general, Ramon Espadaler, que presumiblement es postularà per agafar les regnes del partit.

Duran, justament, també es va referir al que ha de ser el futur de la formació. “No es pot amagar el cap sota l'ala i fer veure que no ha passat res. Unió no té presència parlamentària ni al Parlament. No vol dir que la situació no pugui ser reversible. I tant que ho és, i ho farem en aquest sentit”, va vaticinar i va assegurar estar satisfet de la seva feina al capdavant del partit, amb la consciència tranquil·la i convençut d'haver fet “el que havia de fer” en tot moment. Va qualificar de “meravellosa” l'experiència en la política i va agrair les amistats i simpaties que ha fet durant aquestes dècades.

Mentrestant, tot i que s'aparta de la vida política en actiu, continuarà militant a Unió “mentre tingui vida”. I la seva tasca a partir d'ara serà assegurar-se que els lideratges que sorgeixin del congrés de l'abril siguin “ben forjats”, amb un missatge clar a la ciutadania i amb els valors del socialcristianisme, el nacionalisme i el catalanisme com a principals valedors. Per l'excara visible de CiU a Madrid Unió ha de guanyar un espai catalanista, central, moderat i social en què el partit tingui un rol central.