Rajoy vol guanyar temps i declina ara la investidura
El candidat del PP assegura que no llança la tovallola i confia a trobar nous aliats
L'oferta de govern d'Iglesias trasbalsa el bipartidisme
Sánchez intenta apaivagar les ànsies dels de Podem
El president espanyol torna a traslladar la pressió al PSOE
Els socialistes titllen el líder del PP d'“irresponsable” i “antisistema”
Dia vertiginós en la política espanyola. Amb un control absolut de l'escenografia, Pablo Iglesias es va presentar davant la premsa envoltat del seu nucli dur per deixar descol·locada la cúpula del PSOE amb una oferta de govern de coalició, que també incloïa IU. El que ningú no sospitava en aquell moment és que el míssil llançat a Pedro Sánchez acabaria impactant també a La Moncloa i que la jornada acabaria amb una renúncia de Mariano Rajoy a presentar-se, “ara per ara”, a la investidura, tot i que el rei Felip VI havia decidit proposar-lo, ja que el 20-D va ser el candidat més votat. “Li he dit [al monarca] que no estic en condicions de presentar-me perquè tinc més vots en contra que a favor”, però també aclaria que li havia dit que no llançava la tovallola, sinó que continuaria “treballant per obtenir una majoria”.
Amb aquest cop d'efecte, Podem ha aconseguit modificar el guió establert i, de fet, Rajoy va admetre que l'anunci d'Iglesias havia condicionat la seva decisió d'ajornar una eventual investidura i aprofitar per intensificar la pressió a Sánchez. L'objectiu de l'estratègia: posar-lo davant del mirall d'un executiu multicolor i aparentment impossible de gestionar o una gran coalició integrada pel PP, el PSOE i Ciutadans, que, segons el president espanyol en funcions, donaria estabilitat econòmica i garantiria la unitat d'Espanya. “A Sánchez, però, li agrada més parlar amb Podem, ERC o DL que amb el PP”, etzibava el dirigent conservador per desmentir les veus que assenyalen que no ha fet res per establir ponts de complicitat amb els seus hipotètics futurs aliats.
Rectificació socialista
Rajoy, doncs, diu que no plega, però sí que fa un pas al costat en espera que siguin els barons del PSOE –que ahir asseguraven que estaven absolutament descol·locats i ofesos amb Iglesias– els que frenin qualsevol intent de Sánchez d'acceptar l'oferta de Podem.
De moment, Felip VI iniciarà una nova ronda de contactes amb tots els partits del Congrés a partir de dimecres de vinent. El cronòmetre es torna a posar a zero, i això és, de fet, el que pretén el candidat del PP amb la seva renúncia, que no comencin a comptar els dos mesos per convocar eleccions. Aquest termini s'inicia a partir de la primera votació d'investidura.
Darrere l'estratègia de Rajoy, hi ha força perills, segons admeten fins i tot alguns dirigents del PP, ja que la renúncia, tot i ser temporal, es pot considerar un acte de covardia i alhora provoca una negociació in extremis entre el PSOE i Podem. “Esperem que els surti malament, però també podria acabar bé i deixar-nos fora de La Moncloa”, suggerien.
Irresponsabilitat
De moment, la resposta del PSOE va ser contundent: el que ha fet Rajoy
és una “irresponsabilitat” pròpia d'un “antisistema” i, si no pot afrontar la investidura, el que ha de fer és “marxar”, exclamava
el secretari d'organització, César Luena, que insistia en el no del seu partit a donar-li suport i reivindicava el dret dels socialistes a intentar formar govern.
A hores d'ara, però, l'únic que Sánchez té damunt la taula són dos caramels enverinats: la gran coalició que anit li reiterava Rajoy i el govern que, de manera sorprenent, li oferia Iglesias al matí a través dels mitjans de comunicació. Aparentment aliè a l'enrenou, a les dotze del migdia, el candidat del PSOE s'entrevistava amb el rei Felip VI per demanar-li que fos Rajoy el primer a sotmetre's a la investidura. En tot aquest procés, el secretari general només ha volgut guanyar temps abans d'encetar cap mena de negociació per intentar formar govern. I ahir es va tornar a veure amb la primera resposta que va donar a Iglesias: primer, que passi Rajoy i, quan s'estavelli, ja en parlarem.
Amb el primer escull aparentment salvat, perquè fins a la nit tothom donava per fet que el rei no tindria en compte el projecte desgranat al matí pel líder de Podem durant la seva visita a La Zarzuela i que proposaria Rajoy, el que no estava previst és que també el candidat dels populars decidiria retocar el guió en el darrer minut. Sobretot perquè el dia anterior havia volgut posar fi als rumors sobre una eventual renúncia adduint que “evidentment” que demanaria al rei passar el primer.
Abans que s'arribés a aquest punt, durant el matí, el de Podem va aconseguir dominar la situació posant contra les cordes el líder socialista. En un moment en què la gesticulació pública d'uns i altres suggeria que un hipotètic acord entre el PSOE i Podem estaria en una fase molt embrionària, Iglesias llançava un míssil en la línia estratègica de Sánchez i el forçava a pronunciar-se sobre un acord que se li donava pràcticament tancat, fins al punt que el líder de Podem s'oferia com a vicepresident i es feia acompanyar dels futurs ministres d'un eventual executiu bipartit: els tres membres de la cúpula del partit morat, Íñigo Errejón, Carolina Bescansa i Irene Montero; el general Julio Rodríguez; la jutgessa Victoria Rossell, i el líder d'En Comú, Xavier Domènech, al qual assignava un ministeri de “plurinacionalitat” que s'encarregaria de gestionar el model d'estat, amb el benentès que, de manera simultània, tampoc es renunciaria al referèndum de Catalunya.
Espolsar-se la pressió
En la compareixença posterior a la trobada amb el rei, el socialista es va saber espolsar la pressió insistint que estava disposat a negociar amb Podem, però també amb C's, per configurar un govern “de progrés i reformista”. Acostumat a esquivar tota mena de paranys interns, Sánchez insistia que la militància d'Iglesias no entendria que no fossin capaços de posar-se d'acord, però l'avisava que les línies vermelles fixades pel comitè federal del PSOE es mantenien i que això implica no negociar el referèndum ni, segons recordava ahir, buscar el suport de les formacions sobiranistes. Un acord, doncs, que ara per ara s'albira força complex, perquè sense el sí del PNB –que també reclama el dret a decidir– i sense l'abstenció d'ERC i DL, Iglesias i Sánchez no caldria ni que s'asseguessin a parlar, perquè els números no surten.
