Festeig arduós
Enmig dels rumors de pacte, el PSC marca distàncies amb Colau durant el ple sobre l'estat de Barcelona
L'oposició censura les formes del govern de BComú
En l'escenari més majestuós possible, al Saló de Cent, l'Ajuntament de Barcelona va celebrar ahir el ple anual monogràfic per debatre sobre l'estat de la ciutat, el primer d'Ada Colau com a alcaldessa. El públic que omplia l'estança –molts més càrrecs de partits que entitats– va assistir a una sessió en què, per qüestions formals, els discursos d'argumentari es van menjar el debat polític que es podia esperar entre el govern i l'oposició. Però n'hi va haver, amb les negociacions sobre possibles pactes com a principal pol d'atracció.
En la seva intervenció inicial, Colau va reiterar l'oferta d'aliança al PSC, ERC i la CUP. Amb els primers, però, és amb qui ara mateix hi ha més possibilitats de concretar-lo. Tot i això, els socialistes ahir van voler fer visible que aquest procés d'acostament està sent costerós. “Avui som una mica més lluny d'un acord estable que ahir”, va manifestar
el president del grup del PSC, Jaume Collboni. Aquest malestar puntual té l'origen en el fet que el primer tinent d'alcalde, Gerardo Pisarello, presentés primer la primera proposta de programa d'actuació municipal (PAM) als mitjans de comunicació que a ells. La resta de l'oposició, però, també està queixosa per aquest episodi, que consideren simptomàtic de les maneres de fer d'un executiu local que no els té en compte tant com caldria. La prova tangible d'aquest sentiment d'enuig va ser que el ple va aprovar una proposició del PP –amb el suport de CiU i Ciutadans, l'abstenció del PSC i ERC, i el vot en contra de BComú i la CUP– que expressa “la seva disconformitat amb l'actuació del govern per la falta de respecte democràtic al consell plenari en la presentació del PAM”. Aprofitant l'escomesa, el text també “constata la paràlisi” de l'actual consistori. Davant l'embat, Pisarello va recordar que el document és només un “esbós” que ara es començarà a negociar. La voluntat és aprovar-lo abans de l'estiu.
Pacte de prioritats
La política, però, és un joc de paradoxes que permet que en una mateixa sessió, com la d'ahir, es visualitzi aquest distanciament aparent entre Colau i el PSC, i mitja hora després l'entesa ja sembli un fet. Una polaritat que va quedar palesa amb l'aprovació d'una altra proposició, aquesta dels socialistes, el contingut de la qual va ser consensuat amb BComú dies abans de l'enrenou del PAM. CiU, C's i el PP també hi van donar el sí. El text té aroma de document de govern, ja que concreta sobre calendari un conjunt de projectes i iniciatives, fins ara només anunciats. Per citar-ne només alguns, abans d'un mes hauria d'estar aprovat el pla especial d'allotjaments turístics; abans de dos, l'ordenança de terrasses; abans de tres, el pla d'establiments emblemàtics, i abans de quatre, un programa d'obres pactat a l'Estat sobre les estacions de Sants i la Sagrera.
La valoració que van fer la resta de partits sobre la ratificació de la proposició va ser intencionadament política. És el preludi d'un pacte entre BComú i el PSC, van venir a dir. “És un acord matrimonial”,
va sentenciar el republicà Jordi Coronas. “És una proposta que forma part del festeig nupcial entre tots dos”, hi va afegir Alberto Fernández Díaz (PP). Festeig, matrimoni... Les metàfores nupcials van ser una de les constants en el ple d'ahir. Un recurs oratori, el del món de la parella, que Pisarello va esprémer quan va proclamar que el de BComú no és un govern “monogàmic”: “Som més partidaris del poliamor.” Era una nova invitació, l'enèsima, a ERC, perquè s'afegeixi a una eventual aliança.
El ple d'ahir també va ser, sobretot durant les primeres dues hores, un examen públic als primers mesos de gestió de Colau. L'exposició de l'alcaldessa va ser essencialment ideològica, i va reivindicar la necessitat de vertebrar una ciutat, Barcelona, que posi la lluita contra la desigualtat en el centre del debat. En aquest sentit, va assegurar que es tracta d'una dinàmica que té causes estructurals i que, per tant, “no és atribuïble a un mandat”. És a dir, al de l'exalcalde Xavier Trias (CiU), que en el seu torn va fer una crida al govern perquè “construeixi Barcelona no només amb els afins”, mentre que Carina Mejías (C's), la més incisiva, va etzibar a Colau que “utilitza l'Ajuntament com un instrument per a les seves ambicions polítiques”. Alfred Bosch (ERC) li va demanar projecte –“on és el seu New Deal?”–; Jaume Collboni (PSC), més ambició –“es pot fer més per la desigualtat”–, i Alberto Fernández Díaz (PP) parlava d'un govern que “ho atura tot”. Finalment, María José Lecha (CUP) va instar l'alcaldessa a complir el programa de BComú. “Quan derogarà l'ordenança de civisme o dissoldrà les UPA?”, es va preguntar.
Indult per als condemnats pel setge al Parlament
Davant d'un grup de familiars que lluïen samarretes grogues de suport als encausats, la sessió va aprovar una proposició de BComú que expressa el seu suport als vuit encausats pel setge al Parlament del juny del 2011 que han estat condemnats a tres anys de presó. A banda de censurar la desproporció d'aquestes penes, la moció –que va tenir l'adhesió d'ERC i la CUP– també demana que es concedeixi l'indult als afectats. La discussió en el ple va tenir alguns minuts elèctrics, sobretot quan el tinent d'alcalde de Ciutadania, Jaume Asens, va polemitzar amb el PP i C's sobre si el text suposava o no una ingerència a la independència judicial. “Si una sentència així es dictés a Veneçuela, posarien el crit al cel”, va etzibar Asens.
La connexió del tramvia, subjecta a estudis previs
Amb l'única abstenció de la CUP, el ple ordinari d'ahir,
que va seguir el de la ciutat, va ratificar una proposició
del grup de CiU que insta a
no encarregar cap projecte constructiu sobre la connexió del tramvia per la Diagonal fins que no estiguin enllestits els diversos informes tècnics previs sobre l'impacte de l'obra. Malgrat que el govern de BComú es va fer seva aquesta posició de no posar el carro davant dels bous –que els diversos grups van definir com a “lògica”, “raonable” i “òbvia”–, el text volia ser un advertiment seriós a l'alcaldessa de Barcelona després que aquesta setmana posés data (2017) a l'inici de les obres. La mateixa Colau va recalcar, minuts després, que aquest calendari és essencialment una voluntat.