Els consistoris denuncien “inseguretat jurídica”
Els jutges de l'Audiencia tenen criteris dispars respecte a les mocions del 9-N
Jordi Pina, advocat d'una gran part dels ajuntaments catalans denunciats per la fiscalia de l'Audiencia Nacional per les mocions de suport a la resolució parlamentària del 9 de novembre passat, va denunciar ahir que “estan patint una inseguretat jurídica greu i inconcebible en un estat democràtic” davant la disparitat de resolucions dels jutjats on van recaient aquestes denúncies impulsades per la Subdelegació del Govern espanyol a Catalunya.
Certament, el jutge José de la Mata, del jutjat central d'instrucció número 5 de l'Audiencia Nacional, no va acceptar la denúncia de la fiscalia per suposats delictes de rebel·lió i sedició contra el ple municipal de Sant Cugat del Vallès que va aprovar la moció de suport a la resolució del Parlament 1/XI, parer compartit amb la magistrada Carmen Lamela, del jutjat central d'instrucció número 3, que no va veure fets delictius en el ple de Premià de Dalt. En tots dos casos, però, la fiscalia ha presentat recurs. Per contra, el titulars dels jutjats centrals 4 i 2 han admès a tràmit les querelles contra els plens d'Igualada i Girona. Els ajuntaments de la Seu, Torredembarra i Celrà també han estat denunciats per les mocions.
El TSJC contra l'Audiencia
L'associació de municipis de Catalunya i la Diputació de Barcelona estan coordinant les defenses, en què es manté que les mocions s'emmarquen “en el legítim dret a l'expressió d'opinions polítiques”, emparat per la llei, i que aquestes s'expressen de forma “absolutament pacífica”. El criteri de la fiscalia de l'Audiencia Nacional, dirigida per Javier Zaragoza, i d'alguns jutges de Madrid, que els consistoris amb les seves mocions van cometre els delictes de sedició i rebel·lió no és compartit per la Fiscalia Superior de Catalunya ni per la sala civil i penal del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Precisament, abans-d'ahir el TSJC va refusar una altra denúncia de Manos Limpias contra integrants del Parlament català perquè no veu delicte en la resolució de desconnexió del 9-N –tot i que el tribunal la considera inconstitucional– perquè no es va incitar la ciutadania a dur a terme accions violentes com requereix aquest tipus penal, van reiterar.
