Política

PATRYCIA CENTENO

ASSESSORA ESTÈTICA POLÍTICA I EXPERTA EN COMUNICACIÓ NO VERBAL

“Els polítics els hem d'observar, no escoltar”

“La comunicació no verbal és molt sincera. És un llenguatge inconscient i molt difícil de controlar”

“Si puc comentar el pentinat d'en Puigdemont, per què no ho puc fer del de l'Anna Gabriel?”

“Tots plegats tenim la falsa idea que l'esquerra sempre ha vestit descuidada, i això no és veritat”

“Qui dicta la moda és qui té el poder”

L'analista de la imatge
Periodista nascuda a la Corunya el 1983 però establerta a Catalunya des de ben petita, és autora de dos llibres en què analitza la vestimenta de la classe política: ‘Política y moda' i ‘Espejo de Marx'. El seu blog i compte de Twitter s'han convertit en punt de referència per als que els agrada analitzar cada detall de la política catalana. Col·labora amb diferents mitjans de comunicació.

Patrycia Centeno s'ha convertit en l'analista política de moda. En el seu blog Política y moda analitza de manera detallada la comunicació no verbal dels polítics d'una manera molt visual i divertida. Defensa que el més important és que hi hagi coherència entre el que dius i el que projectes. Si vas ben vestit o no, és
massa subjectiu.

En què ens hem de fixar els ciutadans quan veiem un polític?
Recomano treure la veu a la televisió quan hi surt un polític. Sé quan la meva gossa està contenta o quan està trista, sense que em digui res. Amb els humans podem fer el mateix.
Una imatge val més que mil
paraules?
La comunicació no verbal és molt sincera. És un llenguatge molt inconscient i molt difícil de controlar. Un detall que els acaba revelant.
I la paraula?
Està prostituïda. Ens han mentit tants cops, que ha arribat el moment en què per valorar si un polític és sincer l'hem d'observar, no escoltar.
Què et sembla el nou govern
català?
Estic hiperventilada. Tenia moltes esperances amb la nova república, em pensava que la faríem cuqui. Sóc una mica fantasiosa, creia que hi hauria molts canvis, però veig que no. La imatge de govern és gris i pobra.
I el nou president?
Crec que el problema no és tant el pentinat, sinó que no encaixa amb el look que porta. No pot ser que porti un pentinat tan progre i que després vagi amb una vestimenta tan casposa.
Què li recomanaries?
Replantejar-se el vestuari o tallar-se els cabells. És important que creï un estil propi, i més ara que estem creant una nova república. Està impulsant un nou projecte, un nou país, una nova realitat, doncs que es noti.
En canvi, trobes a faltar
Antoni Baños…
Ara que hem aconseguit que fins i tot el PP, la cosa més casposa, es tregui la corbata, va i un d'esquerres se la posa. És transgressor. Trobo molt interessant que hi hagi persones de l'esquerra que demostrin i defensin que qui marca la moda és l'esquerra. Perquè qui dicta la moda és qui té el poder.
Però sorprèn que algú d'esquerres porti corbata…
Tenim la falsa idea que l'esquerra sempre ha vestit descuidada, i no és veritat. En realitat el fet de vestir-se amb corbata procedeix de la Revolució Francesa. Els revolucionaris es van vestir, per diferenciar-se de l'aristocràcia, amb pantalons llargs, una jaqueta carmanyola i un llaç. Així es va establir la primera estètica revolucionària de la història. Quan va passar la Revolució Francesa, la burgesia es va apoderar d'aquesta estètica i la va fer seva.
I les dones?
L'uniforme diplomàtic occidental va ser creat per i per a homes. Ningú es pensava que una dona es podria dedicar a la política. Quan hi arriba es troba un problema: que no sap com ha d'anar vestida. Ha de decidir si imita l'estètica masculina o en crea una de nova.
I què han de fer?
Amb qualsevol dels dos estils rebran crítiques. Crec que, ja que et criticaran igualment, s'hauria d'apostar per un patró femení. Crec que hem d'arriscar i utilitzar més maquillatge, joies, bosses..., però això ho han de decidir elles.
Però, facin el facin, rebran
crítiques.
Totes aquestes crítiques poden ser positives. Ho fan perquè ens veuen com una amenaça, i això significa que som reals. No crec que hi hàgim de donar més importància. Això sí: no m'agrada que algunes dones polítiques s'aprofitin d'això per limitar les seves crítiques.
...?
No pot ser que qualsevol crítica que li podries fer a un home no la puguis fer a una dona perquè serà considerat masclisme. Acaba fent mal a tota la comunitat femenina. Personalment, vull que em jutgin professionalment igual que a un home, però si puc comentar el pentinat del Puigdemont per què no ho puc fer del de l'Anna Gabriel? No ho dic per ella, però crec que dins del respecte i la bona educació es pot comentar tot.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Refer la llei d’enjudiciament

Madrid

Turquia, mediadora per interès

Istanbul
Brigid Laffan
Presidenta de l’European Policy Centre

“Les guerres a Ucraïna i Gaza definiran el futur d’Europa”

Barcelona
Susanna Bazán López
Cap de l’oposició a Porqueres (Junts per Porqueres)

“Hi ha una mala gestió de govern i falta transparència”

Porfqueres
política

Collboni perd la moció de confiança, però anuncia una ampliació del govern

barcelona
rússia

Sis anys de presó per a una membre de Pussy Riot

barcelona
rússia

El Kremlin continua entossudit a culpar Kíiv de l’atemptat

barcelona
polònia

Destituït i investigat per espionatge el cap de l’Eurocos

barcelona
política

Podem es desdiu i no es presentarà al 12-M

barcelona