El País Valencià i les Illes fan pinya pel finançament
Els governs dels dos territoris exigeixen a l'Estat un repartiment més “just” i “transparent” dels recursos
Francina Armengol i Ximo Puig treballaran junts en altres qüestions d'interès mutu
El president de la Generalitat Valenciana, Ximo Puig, i la presidenta de les Illes Balears, Francina Armengol, van signar ahir l'Acord del Consolat de Mar, un total d'onze punts que posen especial èmfasi en la necessitat de millora del finançament dels dos territoris. El manifest es va segellar en el marc de la cimera que els dos governs progressistes van fer a Palma, amb l'assistència dels vicepresidents Mónica Oltra i Biel Barceló, i en la qual van abordar qüestions d'interès comú com ara el finançament autonòmic, la reciprocitat dels respectius mitjans audiovisuals públics i el corredor mediterrani.
Els dos executius van acordar que el nou sistema es desenvolupi a partir de l'increment de l'autonomia fiscal, la correcció dels desequilibris verticals entre els diversos nivells d'administració, la garantia d'equitat horitzontal entre comunitats autònomes i la transparència del model de finançament. Reclamaven, així, un model més just i transparent per trencar l'statu quo.
Armengol i Puig es van comprometre a fer esforços per canviar el model actual i per “garantir una igualtat en la dotació econòmica per als serveis públics que s'ofereixen a les comunitats autònomes de l'Estat, mitjançant un equilibri més equitatiu en el finançament per càpita”, va assenyalar Armengol. Cal recordar que les Illes Balears i el País Valencià són dos dels territoris més castigats econòmicament pel govern espanyol. Els executius dels dos territoris es queixen que actualment “tenen el pitjor finançament per càpita de l'Estat”.
El document també estableix que les dues comunitats reclamaran a l'Estat espanyol contribuir al reequilibri de l'infrafinançament històric de què han estat objecte. Per això, proposen utilitzar mecanismes com ara la condonació de part del deute que tant el País Valencià com les Illes Balears mantenen actualment amb el govern estatal.
Més projectes en comú
Aquest manifest s'emmarca dins de la “declaració de col·laboració fraternal” entre les dues comunitats, que, després de viure durant molts anys donant-se l'esquena, ara es volen mirar de cara i construir projectes de manera conjunta, tal com han explicat els dos líders socialistes.
L'acord també preveu convidar altres parts de l'Estat espanyol a unir-se en la defensa d'un nou finançament. Però Armengol va voler deixar clar que, si Madrid encetés les negociacions per millorar el finançament, al final cada territori defensaria “les seves particularitats”. Puig va explicar que es crearà una comissió bilateral d'experts que seran els encarregats de fer el seguiment de l'acord i que els dos governs es tornaran a reunir d'aquí a sis mesos per analitzar els avenços que s'hagin anat produint.
LA FRASE
Aposta per la normalització lingüística
L'Acord del Consolat de Mar també preveu que els dos governs progressistes treballin conjuntament en altres qüestions. En aquest sentit, l'acord manifesta que “és necessari posar els recursos públics que permetin la normalització i la difusió de l'ús de la llengua comuna”, i per això preveuen la reciprocitat dels mitjans de comunicació públics quan la Generalitat Valenciana posi en marxa el nou Canal 9. El manifest també preveu instar el nou govern espanyol a accelerar el procés per tal que el corredor mediterrani pugui ser al més aviat possible una eina fonamental per al creixement i la millora de la competitivitat i la productivitat de l'arc mediterrani. A més, es reclama una millora en la connectivitat entre les Illes i la península Ibèrica a curt termini. En
el camp mediambiental, es treballarà perquè es denegui qualsevol sol·licitud de prospeccions petrolieres en curs
i perquè se suspengui de manera immediata qualsevol mena d'actuació encaminada a fer prospeccions al mar Mediterrani.
