Mor Muriel Casals, una de les artífexs del procés
No va poder superar les greus ferides que es va fer en ser atropellada per una bicicleta el 30 de gener passat
Líder de les mobilitzacions des de l'any 2010, presidia la comissió d'estudi sobre la futura Constitució catalana
Consternació en el món sobiranista. La diputada del Parlament i número 3 de Junts pel Sí en les eleccions del 27-S, Muriel Casals, una de les principals artífexs i cares visibles del procés polític que viu el país, ha mort aquesta nit de dissabte a l'hospital Clínic de Barcelona atès que no ha pogut superar les greus ferides que es va fer en ser atropellada per una bicicleta el dissabte 30 de gener a la confluència entre els carrers Comte d'Urgell i Provença. Casals, de 70 anys, estava ingressada des de llavors a la unitat de cures intensives amb un pronòstic estable dins de la gravetat, a causa d'un traumatisme cranioencefàlic arran de la caiguda que li va provocar un hematoma pel qual va haver de sotmetre's a una delicada operació quirúrgica. Casals, a més, tenia una fractura de pelvis que no suposava cap complicació afegida. El seu estat, però, havia empitjorat els últims dies.
Des del moment en què es va tenir notícia de l'accident, les mostres de suport del món de la política –des de tot l'arc parlamentari– i la cultura havien estat unànimes, igual que ho van ser des de divendres a la nit, quan es va saber que la seva situació havia empitjorat, i la família hi havia correspost amb notes d'agraïment on havia demanat respecte a la seva intimitat.
Tot just dos dies abans de l'accident, el 28 de gener, Casals havia estat triada presidenta de la comissió parlamentària d'estudi sobre el procés constituent creada aquell dia, una de les que més expectació i polèmica han generat perquè té l'objectiu de debatre sobre la futura Constitució catalana. En la seva intervenció aquell dia, de to molt conciliador, Casals va fer una crida a “compartir i contrastar” visions diferents, i va reclamar que la feina se centri a “trobar espais de confluència i a fer amable, intel·ligent i estimulant la confrontació”. L'accident, però, i el recurs que va presentar el govern estatal davant del TC, a més d'alguns qüestionaments jurídics expressats per l'oposició, han fet que la comissió no s'hagi tornat a reunir.
Líder del sobiranisme
Nascuda a la ciutat francesa d'Avinyó el 6 d'abril del 1945, de pares exiliats, Muriel Casals i Couturier era economista de formació i professora emèrita del departament d'economia i història econòmica de la UAB, d'on va ser vicerectora entre el 2002 i el 2005. Abans de començar a exercir la tasca docent, això sí, havia militat primer al PSUC i després a ICV. A més, entre el 1983 i el 1988 va ser membre del consell d'administració de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, i després va tenir una presència activa en entitats de la societat civil com l'Ateneu Barcelonès i el Consell Català del Moviment Europeu.
En tot cas, Casals havia destacat especialment en els últims anys com una de les principals impulsores del procés sobiranista en la seva condició de presidenta d'Òmnium Cultural, que va exercir entre el març del 2010, quan hi va entrar en substitució de Jordi Porta, i el juliol del 2015, quan va plegar per anar a la llista de Junts pel Sí. Durant la seva presidència, Òmnium va fer una clara aposta pel dret a decidir primer i per la independència després. Així, tot just quatre mesos després d'accedir al càrrec, el 10 de juliol, pocs dies després de la sentència del TC que anul·lava una part important de l'Estatut que el poble català havia ratificat el 2006 en referèndum, l'entitat va organitzar una gran manifestació a Barcelona amb el lema Som una nació. Nosaltres decidim.
Seria tot just la primera d'una llarga sèrie de mobilitzacions que, sense abandonar la tasca de promoció de la cultura i la llengua catalanes, vindrien els anys següents, com ara el Concert per la Llibertat, que l'entitat va organitzar el juny del 2013 en un Camp Nou ple de gom a gom, i la jornada castellera simultània celebrada en diverses ciutats europees el juny del 2014. Les mobilitzacions més espectaculars, això sí, van arribar en estreta col·laboració amb l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), creada el març del 2012, amb la qual coorganitzaria les històriques manifestacions de les últimes quatre Diades i impulsaria campanyes pedagògiques sobre la necessitat d'un estat propi com Ara és l'Hora.
