Política
ALLERT BROWN-GORT
PROFESSOR INSTITUT TECNOLÒGIC AUTÒNOM DE MÈXIC I INVESTIGADOR INSTITUTE FOR WORK AND THE ECONOMY (CHICAGO)
“Sanders mira capal futur i Trump ho fa cap enrere”
“El debat demòcrata segueix sent un joc entre una dama i un cavaller; en canvi, els republicans s'esbatussen amb el puny de ferro”
“Ted Cruz diu que no és hispà i amb Marco Rubio, els hispans no s'hi senten representats”
“Als menors de 30 anys no els importa la qüestió migratòria i això provocarà un canvi generacional impressionant”
Sentir-se hispà
A Allert Brown-Gort li va costar uns anys assimilar que era un hispà. De mare mexicana però nascut als Estats Units, recorda com va créixer a Texas on, fins al 1973, “et podien pegar a l'escola amb un bat si parlaves en castellà”. Avui, reconeix que quan fa el cens i demana als seus fills si es consideren hispans, responen que sí. Professor visitant a l'Institut Tecnològic Autònom de Mèxic (ITAM) i investigador sènior a l'Institut per al Treball i l'Economia, un ‘think tank' amb seu a Chicago, Brown-Gort ha estudiat a fons la importància del vot hispà en les eleccions als Estats Units i aquesta setmana ho ha explicat al CIDOB.
Els hispans representen el 17% de la població dels EUA i s'estima que el 2050 en seran el 25%. Es concentren a Califòrnia, Texas, Florida i les ciutats de Chicago i Nova York, on arriben al 35% de la població. Un de cada sis residents als EUA és hispà. A les escoles, la proporció és d'un de cada cinc. I als hospitals, un de cada quatre nadons. El potencial és enorme i, irònicament, “si ningú es preocupés del seu origen, acabarien sent blancs com els irlandesos”, diu l'investigador Allert Brown-Gort, que coneix bé aquest col·lectiu determinant per a les eleccions nord-americanes.
El vot hispà té força a Nevada, on aquest cap de setmana els demòcrates han celebrat el seu ‘caucus'?
Nevada és un dels camps de batalla en què el vot hispà té pes, mentre que a Carolina del Sud, on els republicans han fet les primàries, la balança es decanta pels afroamericans. El 14% de la població dels EUA és d'origen immigrant i el vot de les minories compta. Per això els republicans han presentat un candidat afroamericà (Ben Carson), tot i que no té influència en la comunitat negra, i dos candidats hispans: Ted Cruz, que diu que no és hispà, i Marco Rubio, amb qui els hispans no se senten representats.
Quina és l'estratègia del demòcrata Bernie Sanders per seduir aquest electorat?
Sanders té la nominació molt difícil. La gran és pregunta és si Hillary Clinton captarà alguns dels joves que ara fan costat a Sanders veient la importància que té el vot jove hispà. De tota manera, i malgrat les picabaralles, el debat demòcrata continua sent un joc entre una dama i un cavaller; en canvi, els republicans s'esbatussen amb el puny de ferro amb punxes.
Sanders té una posició ferma en immigració.
Sí, però la restricció que proposa no és per qüestions racials. Diu que els immigrants que treballen als EUA tenen els drets dels treballadors i que per controlar els llocs de treball no es pot deixar entrar a tothom. Aquesta era la posició clàssica dels sindicats fins l'any 2000. Des de l'òptica europea, Sanders és un socialdemòcrata.
Per què es defineix com a socialista?
Els nord-americans no entenen la diferència entre socialisme i comunisme. Ara bé, que algú que es defineix com a socialista sigui on és, és significatiu. Com també ho és la força emotiva que està guanyant, molt semblant a la de Donald Trump però des de l'altre extrem. Sanders és més positiu, mira cap al futur, i Trump mira enrere.
Per què Trump utilitza la por?
La psicologia política ha avançat molt i sabem que el votant amb por tendeix a ser més conservador. En general, els més pobres voten més a la dreta i atiar la por fa que els no conservadors acabin donant suport als republicans. A Nou Hampshire, hi havia gent que dubtava entre Sanders i Trump! No saber si anar endavant o enrere és freqüent en èpoques de crisi.
Com evoluciona el vot hispà?
Estan deixant de votar per classe o geografia i comencen a triar a través d'una lent hispana. És la politització de la identitat arran de la sensació de rebuig generada pels republicans. En arribar Trump a l'arena política, comencem a veure coses que ja sabíem que existien però que estaven soterrades.
Com ara quines?
Fa un any, si algú m'hagués dit que el votant blanc home veia que està deixant de ser majoria i per això es radicalitza, m'ho hagués rumiat. Els homes blancs estan atemorits potser perquè formen part d'un grup que veu com els seus drets tradicionals estan en perill. A més, hi haurà un canvi generacional impressionant. Als qui tenen 30 anys o menys, la qüestió migratòria no els importa, tenen assumida la diversitat.
Aquest franja d'edat serà clau en les eleccions del novembre?
Encara no, perquè no n'hi ha tants que puguin votar, però els termes del debat canviaran totalment en 20 anys.
Trump és un racista malcarat, però està fent bona campanya?
No és un bon polític, però és un gran venedor a l'engròs. La seva campanya s'estudiarà durant molt temps, però li falta unir-la amb elements de la política tradicional. És una bona campanya, però fa trampa perquè juga amb forces que altres aspirants han evitat. El problema és que tancar la capsa dels trons en segons quins temes, a partir d'ara, serà molt difícil.
Guanyarà la nominació?
Sí. La presidència no ho sé.
Als republicans els cal el 45% del vot hispà per arribar a la Casa Blanca. Com l'aconseguiran?
No ho sé, però si convencen part de la població blanca que tradicionalment no vota, aleshores la proporció de vot hispà que
necessiten baixarà.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
