El govern defensarà Exteriors davant del TC
Es persona en el conflicte de competències presentat per l'executiu espanyol perquè sosté que l'acció exterior és “legal” i “legítima”
Recorda que exerceix aquestes funcions des del 1982
El govern exercirà les seves competències en acció exterior com fins ara, de manera “legal” i “legítima”, malgrat la suspensió del Tribunal Constitucional. Així ho va assegurar ahir la consellera de la Presidència, Neus Munté. “La creació d'aquest departament s'ajusta plenament a l'Estatut i a la llei d'acció exterior”, va argumentar. Per defensar-se, el govern es personarà davant del Tribunal Constitucional en el conflicte positiu de competències presentat per l'executiu de Mariano Rajoy. Justificarà la legalitat del departament de Raül Romeva acollint-se al termini de vint dies que l'alt tribunal li va donar per presentar documents i al·legacions des de dimecres passat, quan en va determinar la suspensió automàtica durant cinc mesos. Un avantatge processal, aquest últim, al qual té dret l'executiu espanyol d'acord amb la llei orgànica del TC. La Generalitat també demanarà que s'aixequi.
El govern de Carles Puigdemont al·lega que el nou departament forma part “integral” de les competències de la Generalitat. Remarca que el govern ha fet acció exterior “de manera permanent” des del 1982 i ha projectat internacionalment l'economia, el turisme i la cultura i la llengua catalanes. El tret diferencial d'aquest cop, segons subratllen, és la creació d'un departament específic, però no la nomenclatura, que s'usa des del 1997 .
El govern espanyol, però, sosté que “Afers Exteriors” no és el mateix que “acció exterior”, atès que situa el govern català com a subjecte de diplomàcia pública, segons va defensar el ministre d'Exteriors, José Manuel García-Margallo. El govern, tanmateix, reitera que exercirà les mateixes funcions que fins ara, d'acord amb el “marc estatutari plenament legal i vigent, sense por ni cap mena de complex”.
El govern també va apel·lar a la “llibertat d'expressió” davant l'anunci de la vicepresidenta espanyola, Soraya Sáenz de Santamaría, que aportaran les declaracions públiques dels membres de l'executiu per documentar les vulneracions. Madrid deplora que la Generalitat digui que continuarà exercint les seves competències i construint estructures d'estat, tenint en compte l'elevat nombre de conflictes oberts al TC i l'anul·lació de la declaració de ruptura del 9-N.
Des de l'executiu asseguren, a més, que van ser molt curosos amb el marc jurídic a l'hora d'elaborar els dos decrets que van ser parcialment suspesos pel TC: els de creació i d'estructuració del departament. No només van intentar ajustar-se a les competències que regula l'Estatut, sinó que van tenir molt en compte la darrera resolució del TC sobre la llei catalana d'acció exterior i de les relacions amb la Unió Europea, en què l'alt tribunal aixecava parcialment la suspensió de la norma, també impugnada pel govern de Rajoy. En concret, el TC va avalar indirectament l'obertura de delegacions i, en canvi, va mantenir el bloqueig sobre els preceptes que considerava que atribueixen a la Generalitat una funció de “diplomàcia pública” o bé li donen el rang d'“actor” o “subjecte” de relacions internacionals.
En aquest conflicte competencial, JxSí té el suport del gros de l'oposició, amb l'excepció del PP i Ciutadans. Inés Arrimadas va demanar ahir una reunió amb Romeva per conèixer-ne els objectius i prioritats, i també la seva disposició a col·laborar amb el govern espanyol “com a conseller autonòmic”.
LES FRASES
El govern amplia a 144 el màxim de càrrecs eventuals
El govern va acordar modificar ahir el topall del nombre de càrrecs de confiança reservats per als departaments. El màxim d'eventuals passarà de 130 a 144, cosa que suposa un increment d'aproximadament el 10%. L'executiu de Carles Puigdemont argumenta la necessitat d'adaptar les xifres a la nova composició de l'executiu, a la creació d'un nou departament com ho és el d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència, a la redefinició d'algunes àrees i a la gestió de temes transversals que es dirigiran des de la conselleria de la Presidència.
L'acord que el govern d'Artur Mas va aprovar el 2011 en preveia 130 . Mas reduïa notablement llavors el nombre de places per a assessors i persones de confiança de les conselleries no reservades a personal funcionari. Passava dels 218 fixats en l'acord anterior, del 2007, als 130. En el còmput no entrava el personal eventual assignat als expresidents de la Generalitat ni a les oficines a l'exterior.
El departament de Raül Romeva en tindrà un màxim d'11. El d'Oriol Junqueras, 12. Presidència, fins a 41. La resta de conselleries podran tenir fins a 8 llocs de treball reservats a eventuals.
