Sense Schengen fins al 2017
Brussel·les es resigna i reconeix que els controls fronterers s'allargaran almenys fins al desembre
La UE va rebre 1,2 milions de peticions d'asil durant el 2015, un augment del 123% en tan sols un any
L'Europa sense fronteres de Schengen no tornarà a la normalitat fins al 2017. I això en el millor dels casos. Brussel·les es resigna i ja admet que els controls policials fronterers amb què vuit estats membres intenten, unilateralment, taponar l'allau de refugiats s'allargaran almenys fins a finals d'any.
El vicepresident de la Comissió Europea, Frans Timmermans, va marcar ahir al calendari el desembre del 2016 com la data límit per “aixecar tots els controls a les fronteres interiors”. Però amb una condició: abans cal que Grècia sigui capaç de frenar l'arribada de demandants d'asil, amb l'ajuda d'una nova guàrdia europea de fronteres que es posarà en marxa el setembre vinent.
“Schengen és un dels èxits més preuats de la integració europea, i el cost de prescindir-ne seria enorme”, va advertir Timmermans, quan falten 72 hores per a la decisiva cimera entre la Unió Europea i Turquia d'aquest dilluns. Desmantellar-lo costaria entre 5.000 i 18.000 milions d'euros l'any, segons els càlculs de Brussel·les. Només per a les empreses de l'Estat espanyol, la factura ja seria de 200 milions anuals i pujaria fins a 500 milions per a les d'Alemanya, els Països Baixos
i Polònia. També es perdrien, per exemple, 13 milions de pernoctacions turístiques, amb unes pèrdues de 1.200 milions. Els governs s'haurien de gastar 1.100 milions en personal per fer els controls fronterers i el temps perdut a les cues costaria fins a 4.500 milions a l'economia europea.
Per evitar-ho, l'eurocomissari d'Immigració, Dimitris Avramópulos, demana “superar les desconfiances entre estats membres” i “solidaritat”. Però els 28 socis europeus s'encaminen més aviat cap a l'aïllament de Grècia i la construcció d'un cordó sanitari al voltant del camp de refugiats gegant en què es convertirà. El tancament de fronteres a la ruta dels Balcans, de Macedònia a Àustria, està deixant atrapats milers d'immigrants i Atenes alerta que, en qüestió de poques setmanes, se n'hauran acumulat 70.000.
Només l'1,2% a Espanya
Es tracta de la primera crisi humanitària que la UE viu dins de les seves pròpies fronteres i Brussel·les ja prepara 700 milions en ajuda humanitària per cobrir les necessitats bàsiques dels refugiats (menjar, aigua potable, abric i medicines). Ahir mateix
va concedir 3,5 milions
en finançament d'emergència per pagar part de les despeses dels campaments de les illes de Lesbos, Quios, Samos, Leros i Kos. Dels 160.000 demandants d'asil que els governs europeus s'havien de repartir, només n'han acceptat fins ara 660 (el 0,4%). L'embús és monumental. L'Eurostat, l'oficina estadística comunitària, va confirmar ahir que el rècord de demandants d'asil és absolut. Només l'any passat, la UE va rebre 1.255.600 peticions, un augment del 123% respecte al 2014. D'aquest milió llarg, 922.800 demandes encara estan pendents de ser tramitades. Un de cada quatre d'aquests refugiats que van aconseguir creuar l'Egeu sense morir en l'intent són sirians: 362.800. Afganesos i iraquians són els segons i els tercers més nombrosos: 178.200 i 121.500.
Tot i ser la cinquena economia, l'Estat espanyol només va rebre l'1,2% de les peticions d'asil de tota la Unió Europea. Brussel·les insisteix que tenir dret d'asil no inclou poder triar l'estat membre d'acollida, però els refugiats prefereixen, amb molta diferència, exiliar-se a Alemanya. Segons l'Eurostat, el 35% dels demandants d'asil de la Unió Europea van fer la seva petició a Alemanya, és a dir, 5.441 sol·licituds per cada milió d'habitants. A Espanya, aquesta proporció és només de 314 demandants d'asil per cada milió d'habitants. Hongria (amb 174.400 peticions,
el 14%), Suècia (156.100, 12%), Àustria (85.500, 7%) i Itàlia (83.200, 7%) ocupen la segona, la tercera, la quarta i la cinquena posició, respectivament, en aquest rànquing de la desesperació.
Set refugiats moren cada dia ofegats al Mediterrani, 418 en els dos primers mesos del 2016. “Els que volen venir a Europa i tenen dret a protecció internacional la tindran, però la resta hauran de ser retornats”, va insistir ahir l'eurocomissari Avramópulos.
LES XIFRES
Premi a la col·laboració turca
RedaccióLa Comissió Europea va destacar ahir els “avenços visibles” de Turquia per obtenir la supressió dels visats que necessiten els seus ciutadans per viatjar a la UE. Ankara confia en una liberalització dels visats a canvi de fer reduir dràsticament el flux d'immigrants des del seu territori cap a Europa. El comissari europeu d'Immigració, Dimitris Avramópulos, creu que la supressió dels visats “estarà a punt d'aquí a finals d'octubre”, quan Brussel·les donaria llum verd en direcció als 28 estats membres, que han de prendre la decisió final. Els dirigents europeus vinculen directament la qüestió dels visats a l'aplicació, per part del govern islamista turc, d'un acord de readmissió que permetrà, a partir de l'1 de juny, tornar a Turquia tots els immigrants per raons econòmiques que arriben a les costes gregues i que no aconsegueixen l'asil. Segons aquest acord, correspondria a Turquia fer tornar aquestes persones cap als seus respectius països d'origen.
