Comptador a zero per pactar
Sánchez responsabilitza Iglesias del seu segon fracàs i insisteix que continuarà treballant per configurar un projecte “transversal”
Els partits mantenen posicions inamovibles amb vista al nou període de negociacions
Segon intent, segon fracàs. Cap variació d'última hora que permetés a Pedro Sánchez sortir ahir a la nit del Congrés investit nou president de l'executiu espanyol. Ell mateix es va presentar a la darrera sessió amb aires de sacrificat adduint que, si més no, havien complert el seu “primer objectiu, que era treure Espanya del bloqueig irresponsable” en què l'havia situat Mariano Rajoy en declinar l'oferta de Felip VI. De fet, el líder socialista va utilitzar el PP i les seves polítiques dels últims quatre anys de diana en bona part de les seves invectives i, de retruc, va tornar a situar Podem en la disjuntiva de donar suport al projecte “progressista” del PSOE i Ciutadans o bé deixar que Rajoy segueixi una temporada més en funcions. “Volem que les polítiques de canvi siguin efectives la setmana que ve, sí o no?”, etzibava Sánchez, conscient que clamava al desert. En acabar la sessió, el socialista responsabilitzava Pablo Iglesias del fracàs, si bé insistia que, a partir d'ara, s'obre un nou període per continuar treballant per l'acord. Perquè, a partir d'aquesta segona votació fallida, el comptador de les negociacions es torna a posar a zero i els grups tindran dos mesos per intentar evitar que hi hagi eleccions espanyoles el 26 de juny.
Malgrat les posicions aparentment aferrissades dels diversos partits i l'ambient de precampanya que impregnava els discursos d'aquests dies, uns i altres van mantenir les apel·lacions al diàleg. Això sí, cap dels dirigents que podrien evitar una nova convocatòria a les urnes semblava disposat a moure's ni un mil·límetre respecte
a la seva oferta inicial: Sánchez insistia en un govern de canvi “transversal”, que sumi Ciutadans i Podem; Pablo Iglesias reiterava que l'executiu ha de ser només d'esquerres, i Rajoy puntualitzava que ell va guanyar i que, per tant, ell ha de poder governar i que el PSOE, simplement, l'ha de deixar passar. “Com comprendran, no ens han escollit per donar suport a la voladura de la nostra obra i la seva substitució per un pseudoprograma socialista”, insistia el del PP, que fins i tot va qualificar de “sectari” el seu rival.
Atacs per la corrupció
A banda de l'intent de motí que els diversos grups van organitzar al president de la cambra, Patxi López, per negar-los un torn de paraula “per al·lusions”, el debat ahir no va tenir la duresa de la sessió de dimecres passat, exceptuant els cops de puny dialèctics que van intercanviar Sánchez i Rajoy. Segons el socialista, a més de la que es coneix pels mitjans de comunicació, “hi ha una altra corrupció que no fa tant soroll, però que és igual de greu: l'ús partidista de les institucions públiques, com s'ha fet en aquests darrers anys”, etzibava a Rajoy. La rèplica del popular va ser tan o més punyent: “Ha posat les institucions al servei de la seva supervivència, i això també és corrupció.”
Albert Rivera, per la seva banda, se seguia acarnissant amb el líder del PP i l'acusava d'haver “posat en qüestió el paper institucional del rei” amb la negativa a presentar-se a la investidura. Amb els seus atacs, el dirigent taronja va certificar que hi ha nul·les possibilitats de reconciliació entre C's i el PP mentre Rajoy continuï sent el cap de files dels conservadors. Això sí, un cop més, demanava al PP i també a Podem que, si no volen “construir”, que deixin de “destruir” i facilitin que prosperi el seu projecte conjunt amb el PSOE.
Iglesias, en to amorós
Conscient que les formes no sempre l'acompanyen, segons admet el seu propi entorn, en aquesta ocasió Iglesias va evitar els estirabots que dimecres van fer saltar de la cadira els socialistes i va preferir aparèixer en un to més conciliador. Però la fórmula irònica de demanar a Sánchez, a través d'al·lusions amoroses, que torni a seure a la taula per negociar un govern exclusivament d'esquerres no va estovar gens el socialista, perquè, ara per ara, no té intenció de desempallegar-se de C's. Ben al contrari: el seu objectiu és que, per desgast, Podem s'acabi abstenint en una eventual nova votació d'investidura. Però Iglesias va deixar clar ahir que la seva guia continua sent el “model valencià”, que necessitaria l'abstenció d'ERC i de DL, i també del PNB. “Els grups catalans i bascos no són uns monstres. Són representants dels ciutadans, com nosaltres”, exclamava. Per tot plegat, Podem també vol posar el comptador de les negociacions a zero, però en el seu cas per substituir la firma de Ciutadans per la seva.
En espera dels moviments dels pròxims dies, el que és el cert és que s'obre un període institucionalment incert, ja que no hi ha res escrit sobre què s'ha de fer en cas d'investidura fallida. Després d'haver rebut la comunicació telefònica del resultat de la votació, el rei es reunirà dilluns amb el president del Congrés per abordar els passos següents, si bé l'entorn de
La Zarzuela ja ha suggerit que es donarà un temps als partits perquè continuïn negociant i li portin una proposta tancada, i amb garanties de superar la investidura, abans de tornar a donar un nom.
En aquesta sessió, la qüestió catalana gairebé no va aparèixer en les intervencions dels principals grups estatals, a banda del fet que Sánchez va tornar a definir com una “crisi de convivència” la situació que es viu a Catalunya, mentre reiterava l'oferta de reforma constitucional. No va ser fins al torn de Gabriel Rufián i de Francesc Homs que el procés i les possibles sortides per afrontar-lo es van tornar a posar damunt la taula.
Petició de referèndum
El republicà ho va fer per reiterar la tesi que Catalunya ja ha escollit un altre camí, mentre que el portaveu de DL va condicionar qualsevol possibilitat de col·laboració al fet que es faci un referèndum. “Volem enviar un missatge a la comunitat internacional: facilitarem un govern a Espanya si ens deixen votar”, emfasitzava.
Per tot plegat, res de nou en la votació de Sánchez: 219 diputats li van tornar a dir que no. En tot cas, el socialista es va endur un petit premi de consolació: va sumar un vot més a favor, 131, després que la diputada de Coalició Canària, Ana Oramas, canviés l'abstenció de dimecres per un sí.
