L'Espanya dels tossuts

Vist en directe i trepitjant la moqueta del Congrés dels Diputats hom s'adona que ningú vol repetir les eleccions. Els 350 diputats estan encantats de viure un període històric i d'agitació política al peu del canó. De viure una legislatura en què pot passar de tot, i fins i tot que no es faci res. Aquesta és l'única conclusió en un hemicicle on els protagonistes s'han dit de tot perquè no hi hagi cap pacte durant cinquanta anys. Espanya no està acostumada al pacte i, ara mateix, sortir del forat seria molt difícil, si no fos perquè ningú dels que hi són desitja unes eleccions al juny. Tothom ben quiet i agafat al seu escó. Aquest és l'únic fet que podria fer possible un pacte amb qualsevol fórmula. El PSOE amb Podem més C's, o bé que el PSOE i C's facilitin la investidura d'algú del PP que es vegi obligat a governar amb 122 diputats i amb només ministres populars. Espanya no és Holanda, un país que és capaç de portar a la pràctica la geometria variable després d'unes eleccions i arribar a formar un govern en què el ministre d'Economia sigui un liberal d'esquerres i el de la Hisenda Pública, un liberal de dretes. Espanya és un país de tossuts, de polítics inflexibles convençuts de posseir la raó absoluta. Tenen temps fins al dos de maig, suficient perquè hi hagi acord. Unes eleccions comportarien, entre altres coses, que més d'un cap de files dels actuals desaparegués del mapa polític per sempre més.

Ha fet bé el rei a aconsellar calma de cara a una altra investidura fallida. Ara convé trobar fórmules en secret, perquè sembli que els tossuts no canviïn de parer i puguin evitar repetir unes eleccions. Difícil...