La Generalitat ignorarà la LRSAL i fixarà una legislació de règim local pròpia
Governació pretén començar de zero el procés per redactar aquesta llei, i a la tardor preveu fer una convenció amb els ajuntaments per guanyar consens
Aquesta setmana, la sentència del Tribunal Constitucional (TC) que ha anul·lat diversos pilars de la polèmica LRSAL ha rebut l'aplaudiment de les entitats municipalistes i dels ajuntaments. La Generalitat hi ha reaccionat fent un pas més enllà. Aquesta sentència, que respon al recurs que l'Assemblea d'Extremadura va interposar tres setmanes abans que el govern català, dóna algunes bones notícies, però el que Governació espera és la resposta al seu recurs. Entre altres coses, perquè el recurs català defensava amb més contundència l'autonomia local. En aquest sentit, el secretari general d'aquest departament, Francesc Esteve, ho té clar: “Governació és partidària que ens oblidem
de la LRSAL i comencem a establir una legislació del règim local catalana.”
L'objectiu de Governació és “començar a escriure les bases” d'aquesta futura llei ben aviat, i fer-ho amb les entitats municipalistes i els ajuntaments. De fet, en l'últim intent de redactar aquesta llei de règim local, es van produir nombroses crítiques per la poca participació dels consistoris. Ara, segons Esteve, la intenció és que, bo i aprofitant els treballs precedents, es comenci, en certa manera, des de “zero”. Per això Governació preveu convocar per a la tardor una convenció amb els ajuntaments per posar fil a l'agulla. El departament que encapçala Meritxell Borràs ja ha tingut unes primeres converses amb les dues entitats municipalistes, l'Associació Catalana de Municipis (ACM) i la Federació de Municipis de Catalunya (FMC). En la convenció convocaran “els càrrecs electes per discutir els temes que haurien de ser la base” de la futura llei. “Els ajuntaments han de ser els primers que han de dir-hi la seva”, recalca Esteve.
L'últim intent de llei de règim local va embarrancar al Parlament el 2013. El mateix va passar en
una altra temptativa l'any 2007. Tal com recorda Esteve, l'Estatut del 2006 atorga “competències exclusives” a la Generalitat per “establir el règim jurídic de les administracions locals”. Tot i l'allisada que va rebre aquell Estatut, aquest punt es va mantenir inalterable. Això és el que defensa el recurs que el govern va presentar al seu moment contra la LRSAL. Veient ara la resposta al recurs d'Extremadura, la lògica portaria a pensar que la resposta a Catalunya no hauria de trigar gaire a arribar.
Quan s'estava tramitant la LRSAL, que ja va tenir un dictamen contrari del Consell d'Estat, la Generalitat va demanar, sense sort, que inclogués una disposició transitòria que recollís l'especificitat catalana, tal com acabaria recollint la del País Basc i Navarra.
LA XIFRA
Les bones notícies de la sentència
“La sentència que ens interessa és la nostra, perquè en el recurs discutíem el model d'administració local que proposava”, assegura el secretari general de Governació, Francesc Esteve. Tot i així, admet que la sentència del TC al recurs interposat per Extremadura té alguns “aspectes positius”, per bé que manté l'esperit centralista de la LRSAL (llei de racionalització i sostenibilitat de l'administració local, vigent des del gener del 2014).
Entre aquests elements positius –indica–, hi ha l'anul·lació del fet que les competències en serveis socials, atenció primària i salut pública que tenen els ajuntaments les hagi d'exercir la Generalitat. També suspèn la “clàusula de garantia”, a través de la qual l'Estat podia restar fons que pertocaven al govern autonòmic si aquest govern autonòmic no pagava els seus compromisos amb els ajuntaments. Governació entén que, amb la sentència, aquesta clàusula passa a ser inservible. Així mateix, per Esteve, la LRSAL “no ha canviat el mapa competencial de les administracions locals, no ha tingut l'efecte que volien.”