El Suprem confirma els 30 anys de presó per a un mestre per abusar de sis nenes al Montseny

El Tribunal Suprem ha confirmat la sentència de l'Audiència de Barcelona que va condemnar a 30 anys de presó, amb un límit màxim de compliment de 15 anys, un professor de Primària per haver comès abusos sexuals a sis nenes d'entre sis i vuit anys de les escoles de Campins i de Puig Drau, de la Zona Educativa Rural del Montseny (Vallès Oriental). En la sentència, el tribunal també ha condemnat el professor, Jordi Alonso Callejo, a una pena de la llibertat vigilada durant set anys des del moment que surti de la presó, a indemnitzar amb 10.000 euros cadascuna de les menors a través dels seus representants legals i l'inhabilita per exercir com a professor durant deu anys més.

Els fets es remunten al febrer del 2013, quan una de les víctimes va alertar a la seva mare dels abusos. Durant una exploració a l'hospital de Can Ruti de Badalona per comprovar que el que deia la nena era veritat, van sortir els noms d'altres possibles víctimes. Així, les famílies de les víctimes van denunciar els fets al juliol i el jutge va imputar el mestre després de prendre-li declaració. La conselleria d'Ensenyament va acordar apartar-lo de les seves funcions docents.

El Suprem conclou, com l'Audiència, que l'acusat va cometre sis delictes continuats d'abús sexual durant els cursos 2011 i 2013. Així, els magistrats donen validesa al relat de les víctimes i en la sentència consideren provat que el mestre va fer tocaments a les nenes a la zona genital i les convidava a asseure's a la seva falda durant les activitats de lectura o de jocs, quan l'activitat entre el professor i l'alumna era més pròxima.

En la seva sentència, l'Audiència sostenia que “quan una menor d'edat és sotmesa a un abús sexual de forma continuada, viciada per una relació d'abús de superioritat amb incapacitat per poder reaccionar, està patint un atac molt greu a la seva dignitat i autoestima, cosa que provoca danys psicològics”. Els magistrats apunten que cinc de les alumnes va haver de canviar d'escola, van haver de sotmetre's a sessions psicològiques i que, en haver de canviar d'escola, van modificar el seu projecte de vida, ja que algunes van canviar fins i tot de domicili.

“Els fets són greus, les edats curtes i, encara que no s'aprecien seqüeles psicològiques, els perits no descarten la seva possible influència en el seu desenvolupament sexual futur”, s'assenyalava en la sentència inicial. El tribunal també apuntava que no hi ha “cap prova ni indici” que les nenes volguessin “anar en contra del seu professor”, ja que no hi ha cap circumstància que avali una tesi conspiratòria ni per part de les noies ni de les seves famílies.

“L'acusat ho està per abusar de sis menors en el context de la seva activitat professional com a mestre de l'escola, no per d'altres relacions que tingui amb d'altres menors en el marc de les seves activitats lúdiques o religioses”, afirmava la sentència ara ratificada.

L'Audiència i el Suprem també han declarat la Generalitat com a responsable civil subsidiària del pagament de les indemnitzacions a les menors perquè l'acusat estava adscrit com a funcionari al Departament d'Ensenyament i els fets es van cometre en un centre escolar públic i en horari lectiu.