Política
DIONÍS GUITERAS
ALCALDE DE MOIÀ (ARAMOIÀ-AM) I PRESIDENT DEL CONSELL COMARCAL DEL MOIANÈS
“La unitat és imprescindible per al Moianès”
“Aquest mandat serà el de la sortida de l'atzucac econòmic que ens vam trobar el 2011”
“Hem reduït la previsió de creixement que feia el POUM que s'havia presentat fa dos mandats”
Un govern que va sorgir de discussions al bar
Dionís Guiteras va entrar d'alcalde l'any 2011. S'estrenava en el càrrec i també a l'Ajuntament, igual que tot el seu equip. L'alcalde explica que es van presentar a aquelles eleccions “tips de discutir al bar”. Van passar a l'acció, diu, perquè “parlar i no actuar” els posava “molt nerviosos”. En aquelles eleccions van aconseguir sis regidors de tretze. I el 2015 van revalidar la victòria, en aquesta ocasió amb deu regidors de tretze. Assegura que té el suport de la ciutadania i alhora “un sentit molt gran de la responsabilitat”. L'anterior legislatura va ser diputat al Parlament . Ara combina la feina d'alcalde amb la de president del nou Consell Comarcal del Moianès i el de vicepresident primer de la Diputació de Barcelona.
La comissió d'Urbanisme ha aprovat el nou pla urbanístic. Què preveu per als pròxims anys?
Hem reduït la previsió de creixement que marcava el POUM que s'havia presentat fa dos mandats. L'hem adaptat a la realitat i les previsions demogràfiques, d'una banda, i de l'altra, hi hem incorporat un sentit que ens sembla majoritari, que és que volem seguir creixent amb ordre i que el creixement pugui ser assumit sense cap tipus de disfunció. Ara passarà tot un procés de participació en què tothom podrà dir-hi la seva. Encara trigarem un temps a fer l'aprovació definitiva.
També preveu canvis en el pla industrial, no?
Moià té tres polígons industrials i un, el del Sot d'Aluies, s'ha de desenvolupar. El que volem és que es desenvolupi de manera ordenada i ben feta. Es farà a través del POUM. Però mentrestant, hem d'anar solucionant aquells errors, i aquells expedients mal fets que hem heretat perquè el que no podem és parar l'activitat econòmica ni tampoc no vetllar pels interessos del municipi. S'ha de fer ben fet, seguint els procediments administratius. Hi ha alguna indústria que cal que tingui les coses ben fetes, i tot com Déu mana per poder desenvolupar la seva activitat de manera completa i sense haver d'estar patint. Dels desenvolupaments urbanístics de Moià, n'hi ha molts que no estan ben fets i s'han de corregir. Hem de jugar a corregir les coses sense perjudicar ni les empreses ni els treballadors ni els interessos del municipi.
El POUM és el gran tema del mandat?
És un dels temes importants del mandat. És una peça importantíssima però no l'única.
Quins seran, doncs?
Un dels grans temes és l'acompliment del pla de mandat. L'hem fet amb participació ciutadana d'entitats, col·lectius i partits polítics. Serà el nostre full de ruta per a aquest mandat. També serà molt important la consolidació de la reconducció de la viabilitat econòmica del municipi i la sortida de l'atzucac que ens vam trobar el 2011 quan vam entrar. Aquest mandat té d'important que consolidem la solució i en acabar el 2019 deixarem unes finances i un endeutament ja assumible per qualsevol municipi.
El 2011 l'endeutament era del 395%. Quina és la foto, ara?
Una xifra estratosfèrica... Al tancament del 2015 estem per sota del 200%, que encara és espectacular però és gairebé la meitat. Al final de mandat ens agradaria molt estar al voltant del 100% pelat. La llei està al 75% però hi estarem molt a prop. I si ens va bé, no renunciem que el 2019 estiguem al 75%, tot i que és difícil.
Com ha afectat això el dia a dia de l'Ajuntament?
Tenim un pla d'ajust que hem de complir i que acaba el 2025, que posa Moià amb deute zero. Nosaltres quan ens vam presentar en la campanya del 2011 vam preveure que trigaríem entre 25 i 30 anys a eixugar el deute, i si tot va com ha d'anar n'haurem trigat només catorze. Per tant estem contents i volem complir aquest objectiu. Només podem fer inversions de manteniment i aquelles que suposin un estalvi de despesa econòmica. Per exemple, estem acabant de canviar tot l'enllumenat dels carrers, una inversió important però que generarà molt d'estalvi. Aquesta inversió l'hem feta a partir de subvencions. Les úniques que podem fer són d'aquest tipus.
Ha repercutit en els impostos?
No els hem apujat perquè era impossible apujar-los més. Però sí que el pla d'ajust ens impedeix abaixar-los com nosaltres voldríem. Fins que no s'acabi el pla d'ajust serà difícil. De tota manera ho intentarem i és una de les nostres voluntats.
La hisenda municipal és, doncs, la principal preocupació?
Sí i l'altra qüestió important és continuar l'endreça d'expedients administratius que considerem que no estan ben fets i que impliquen qüestions urbanístiques, i d'altres tipus. És una feina complexa, però ens l'hem marcat com a objectiu.
Em parla d'herències econòmiques i administratives desfavorables. Què va passar?
No es devien gestionar gaire bé les finances municipals ni es devia tenir en compte el que suposava aquell remolí de despesa sense control. Ens ha tocat endreçar-ho i solucionar-ho. Ho estem aconseguint. En cada expedient que toquem hi ha un merder. El que fem des del minut és arreglar aquestes situacions de la millor manera.
El judici contra l'exalcalde de Moià per contaminació d'una riera s'ha resolt amb un acord amb el fiscal. L'Ajuntament s'hi havia personat com a part perjudicada. Com ho valora?
És un acord a què han arribat l'acusat i la fiscalia i nosaltres el que hem fet és sumar-nos-hi. Entenem que el fiscal és qui hi entén i qui vetlla pel compliment de la normativa mediambiental. No tenia cap sentit que, un cop arribat l'acord entre ells, nosaltres no ens hi afegíssim.
Es donen per satisfets?
És que nosaltres l'únic que volíem era solucionar el problema. L'hem solucionat i després, en les qüestions judicials, doncs és la justícia qui ho ha de dir. Jo no em sento no content ni satisfet. El que faig és acatar un acord judicial i respectar els organismes judicials.
La depuradora no dóna l'abast i està provocant que la riera la Tosca baixi bruta. Hi ha queixes d'ajuntaments veïns. Què s'està fent per resoldre-ho?
Des del 2011 estic treballant amb aquesta depuradora. Tenim un problema de fons que és que la depuradora no està dimensionada per al que ha de depurar. Sí per nombre d'habitants però no per activitat econòmica. Qui té la competència és l'ACA, que està en la situació que està. I nosaltres el que fem és buscar solucions on tenim competències. Fem inspeccions constants dels abocaments de les indústries per veure si el que s'aboca està dins la legislació. És el que està a les nostres mans, fer pressió a les administracions i controlar qui fa els abocaments. Entenc perfectament les queixes d'altres municipis, però vull deixar clar que no parem de destinar-hi recursos econòmics i tècnics.
És president del Consell Comarcal. Fa gairebé un any que es va fer la consulta del Moianès i s'ha dit que a final d'any el Consell Comarcal funcionarà a ple rendiment. Serà així?
L'objectiu de totes les administracions implicades és aquest. Treballarem per complir-lo. Ha estat i és una feina complicada per diverses qüestions. Una és la falta de pressupost. Es va crear la comarca i no se l'ha dotat pressupostàriament. Això n'ha complicat la posada en marxa. L'altra és que els serveis que presten els consells comarcals no es presten de la mateixa manera a tots els municipis. Per tant, fer casar serveis, convenis, contractes en aquest sudoku està sent complex. Però hi ha voluntat de totes les institucions implicades. Tenim la sort que creant un Consell Comarcal nou, amb un objectiu clar i que sigui un prestador de serveis per a la ciutadania, podem corregir possibles mancances o defectes que puguin tenir estructures ja consolidades. Per tant, ens ho mirarem amb calma i afecte perquè valgui la pena aprofitar la gran oportunitat que tenim de fer-ho ben fet.
Aquestes dificultats són només administratives?
Sí. És qüestió d'organitzar-ho bé. És important saber on volem anar per començar des de zero tenint una línia ben traçada. És per això que el Consell Comarcal, tot i la majoria absoluta d'Esquerra, s'ha obert a tots els representants. Tots els consellers escollits, siguin del partit que siguin, estan al govern. Perquè entenem que la unitat, com hem fet els últims vint anys, és imprescindible per treballar eficientment per al territori.
En què hi guanyaran els veïns del Moianès quan acabi tot?
Nosaltres el que sempre hem pretès és que els serveis que fins ara els deu municipis havíem prestat de manera mancomunada des de fa més de vint anys es continuïn prestant. Són serveis que no presten altres administracions com ara el foment de l'ocupació, l'activitat econòmica, el suport als emprenedors, l'assistència a gent gran, serveis socials, etcètera. Ho desenvolupàvem nosaltres perquè no hi havia altres administracions que ho fessin. Per tant, la primera cosa que han notat els ciutadans del Moianès és que no han notat res, és a dir, que aquests serveis s'han pogut seguir prestant. I ara tenim al davant una oportunitat enorme d'ampliar aquest catàleg de serveis des d'una administració com és un Consell Comarcal que és la que té capacitat d'obtenir recursos econòmics i que té el reconeixement de les altes institucions com a interlocutor. Si no haguéssim aconseguit la comarca, tot el que havíem aconseguit en vint anys quedava en un pou mort. No es podien continuar prestant tots els serveis.
És alcalde, president del Consell Comarcal i vicepresident de la Diputació. Té temps de tot?
[Riu] Dormo molt poc. I no tinc mai un dia de festa però m'ho passo molt bé.
Ha rebut crítiques perquè acumula massa càrrecs. Què n'ha de dir?
Que jo em veig amb força, energia i il·lusió per portar-los a terme. I una qüestió que és bàsica. Per ser president del Consell Comarcal has d'haver estat escollit en unes eleccions municipals, i per estar a la Diputació és imprescindible que siguis regidor o alcalde. Potser el que ens hem de plantejar no és tant si un té molts càrrecs sinó si el model és el que ha de ser. I aquí hi haurà opinions de tots els gustos i colors. El consell comarcal i la diputació són ens supramunicipals, de serveis als municipis. És imprescindible conèixer el territori per poder gestionar bé.
Els ajuntaments tenen un paper clau en el procés català?
Els ajuntaments són la tropa de xoc de l'administració pel que fa a la relació amb els ciutadans. Els ciutadans s'han expressat massivament que volen la creació d'un nou estat que pugui corregir les mancances i desigualats actuals. El que pretenem és canalitzar les inquietuds dels nostres ciutadans i acompanyar la Generalitat i el Parlament perquè aquest gran vaixell arribi a port i aconseguim l'anhel de tots, que és la fundació de la nova República Catalana. Sense els ajuntaments seria impossible la creació de la República, si més no de la República que volem.
Ha estat dels que ha tingut noticies de l'Audiencia Nacional?
No, de moment no ens fan ni cas. Hem passat desapercebuts i ens encanta.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.