L'expulsió dels refugiats a Turquia començarà demà
Els 28 acorden que el tancament de la ruta de l'Egeu entri en vigor immediatament per evitar un efecte crida
La UE pagarà 3.000 milions més del previst a Erdogan, però li rebaixa les perspectives d'adhesió
La deportació a Turquia dels refugiats que arribin a les illes gregues començarà demà mateix. Els líders dels 28 van acordar ahir amb el primer ministre turc, Ahmet Davutoglu, que el tancament de la ruta del mar Egeu entri en vigor immediatament, aquest diumenge, per evitar l'efecte crida i l'estampida d'immigrants que s'hauria produït en els propers dies si s'allargava el termini. Els governs europeus garanteixen un “tracte individual” a cada demandant d'asil i es comprometen explícitament a no fer “expulsions col·lectives” ni devolucions en calent, després que fins i tot l'ONU ha advertit que seria il·legal. Potser no seran col·lectives, però sí generalitzades i per la via ràpida.
En qüestió de només tres o quatre dies, les autoritats gregues podran denegar les peticions d'asil i retornar els demandants a Turquia. El govern d'Erdogan s'ha compromès a protegir els refugiats d'acord amb els estàndards internacionals i si se'l considera un país segur enviar-hi demandants d'asil és legal (vet aquí la trampa per maquillar les deportacions). A canvi d'aquestes expulsions massives, la UE acceptarà fins a 72.000 dels sirians que ara són a Turquia (per cadascun que faci fora, n'acollirà un altre, amb aquest límit màxim). L'objectiu és sobretot dissuasiu: convèncer els immigrants que no pugin als vaixells dels traficants perquè seran immediatament retornats. Fonts comunitàries confien que l'arribada d'estrangers es redueixi “fins a zero o gairebé zero”. Per aquesta ruta de l'Egeu, només l'any passat van arribar a les illes gregues 900.000 refugiats. Per registrar els immigrants i les seves demandes d'asil quan arribin a Grècia caldran uns 4.000 efectius, entre experts de Frontex, intèrprets, jutges, funcionaris, agents de seguretat i personal de l'Agència Europea per a l'Asil.
Basar turc
“Per a Turquia l'afer dels refugiats no és una qüestió de regatejar, sinó de valors humanitaris i europeus”, havia assegurat Davutoglu, només arribar a la cimera. Però precisament regatejar i mercadejar és el que va fer el primer ministre d'Erdogan, convertint les negociacions en un gran basar turc. Els 28 li pagaran 3.000 milions d'euros a partir del 2018 (que s'afegeixen als 3.000 ja previstos inicialment), però han aconseguit aigualir la resta de compensacions i abaratir la factura. La UE permetrà als prop de 80 milions de turcs viatjar lliurement sense visat a partir d'aquest juliol, però només si abans Ankara compleix els 72 requisits que encara té pendents, el que sembla poc menys que impossible en tan poc temps. I Xipre ha aconseguit rebaixar, frenar, les perspectives de Turquia d'adherir-se al club: s'acceleraran les negociacions, però finalment no s'obriran cinc capítols, com havia demanat Erdogan, sinó només un, relacionat amb els afers financers i pressupostaris (el número 33).
“És un dia històric”, la Unió Europea té “el mateix destí, els mateixos reptes i el mateix futur” que Turquia, va acabar celebrant Davutoglu en una roda de premsa, per cert, en què els serveis del Consell Europeu no van deixar preguntar a la redactora en cap del diari turc Zamman. “Era l'única opció, no hi ha alternativa; als que ens critiquen els demano que ofereixin alguna cosa millor; no existeix”, va insistir Davutoglu. Des d'Ankara, el president Erdogan va acusar els governs europeus d'estar donant suport als kurds. “No hi ha cap motiu perquè la bomba que l'altre dia va explotar a Ankara no exploti un altre dia en una ciutat d'Europa, però tot i això els països europeus no fan atenció, com si ballessin en un camp minat”, es va queixar. Erdogan es queixa que Bèlgica hagi permès que simpatitzants del PKK kurd es manifestin amb les seves banderes davant de la seu de la Comissió Europea.
Mariano Rajoy va assegurar que aquest acord euroturc és “la millor de les solucions” i està en línia amb “la resolució del Congrés de la setmana passada”. “És raonable, evitarà la pèrdua de moltes vides humanes garantirà el dret d'asil i permetrà que molta gent visqui en una situació de dignitat”, va defensar l'encara president espanyol en funcions.
A Brussel·les preocupa, però, que ara els demandants d'asil obrin noves rutes per entrar a la UE, per Líbia i Lampedusa o pel Mediterrani occidental, a través de les costes algerianes, marroquines, mauritanes i senegaleses fins a Espanya. En els darrers sis mesos, els governs europeus només han estat capaços de repartir-se un miler dels demandants d'asil que han arribat a Grècia i Itàlia, tot i el compromís d'acceptar-ne un total de 160.000. Dels altres 22.000 que havia de rebre de Turquia només ha obert les portes a 4.000.
LES XIFRES
“Cop històric”
Amnistia Internacional va qualificar de “cop històric” l'acord entre Turquia i la UE. “El doble discurs col·lectiu dels líders europeus no aconsegueix amagar les contradiccions en què s'incorre amb l'acord sobre com portar la crisi dels refugiats”, va assenyalar AI, que va considerar que amb aquest acord Europa ignora les seves obligacions internacionals de manera intencionada. “Les promeses de respectar les lleis internacionals i europees sembla un recobriment de sucre per a una píndola de cianur que la protecció al refugiat a Europa s'ha vist obligat a empassar-se”, diu AI en un comunicat, en el qual s'afegeix que les garanties de respectar escrupolosament la legalitat internacional són incompatibles amb l'acord.
