Tristesa resignada

L'Alexander i l'Ingrid són una parella de Bogotà en la trentena i sense fills que han decidit tirar la casa per la finestra passant les vacances de Setmana Santa a Europa per primer cop a les seves vides. El recorregut sense respir de la parella era Madrid, Alacant, Barcelona, Brussel·les, Milà i París. Ahir al matí els hauria tocat arribar a Brussel·les des de Barcelona per poder volar avui a Milà i, des de la ciutat italiana, llogar un cotxe fins a París. “Ho tenim tot calculat, reservat i pagat, però amb la cancel·lació d'avui se'ns en va tot el viatge enlaire –assegura Ingrid amb cara de resignació–. El meu marit està buscant alternatives amb el mòbil.” I és cert, l'Alexander està encaparrat davant la pantalla del telèfon. Estan envoltats pel seu propi equipatge, que havia anat amb ells amb l'avió de Vueling del Prat a Brussel·les, que ha coincidit amb l'hora dels atemptats i que ha hagut de retornar a Barcelona quan s'ha tancat l'aeroport de Zaventem. “Ja és mala sort”, conclou l'Ingrid, amb to cansat.

La parella és la cua del mostrador de Vueling a la terminal 1 del Prat, amb altres afectats per la cancel·lació de vols a Bèlgica. Han passat unes horetes des de que s'ha sabut la notícia dels atemptats. Tots esperen trobar una solució per continuar el seu viatge. Ningú sembla enfadat ni especialment nerviós a simple vista. Les cares són més aviat de tristesa resignada.

Dels que anaven a l'avió que ha retornat, hi ha un grup de joves que xerren animadament i que s'han fet en poques hores “amics solidaris”, segons ho defineix el més comunicatiu d'ells, un dominicà ben plantat. Són de diverses nacionalitats llatinoamericanes i cadascú anava a Brussel·les per motius diferents: vacances, feina... “Sóc un ciutadà del món i passo part de la meva vida dalt d'avions. Ja estic acostumat a incidències d'aquest tipus. El més trist és quan saps que la causa són atemptats”, continua el dominicà. S'han llevat ben d'hora per agafar l'avió, que ja ha sortit amb retard respecte a l'horari previst: “A mig vol, ens han dit que havíem d'aterrar a Charleroi i no a Zaventem per motius tècnics. I poc després, ja ens han comunicat que tornàvem a Barcelona, però no ens han explicat la raó. Ens hem assabentat del que passava quan hem baixat de l'avió i hem engegat els mòbils.”

Menys animada està la Régine, una dona de mitjana edat d'un poblet de la frontera de França amb Valònia. Mentre parla, gairebé li salten les llàgrimes: “He passat uns dies a Cambrils i ja tornava a casa, via Brussel·les, en un vol de Ryanair, però ara, és clar, l'han cancel·lat. L'únic avantatge que tinc, pel lloc on visc, és que tinc moltes alternatives. Que em col·loquin en qualsevol vol a França o a Bèlgica, m'és igual. Em va bé París, Anvers, Charleroi... Tant se val. Però vull arribar al més aviat possible a casa. I expressar tota la meva solidaritat als belgues.”

La Teresa i la Mari Carmen són dues germanes sevillanes que viatjaven a Brussel·les per visitar la filla de la segona, que treballa en una localitat prop de Bruges. S'han llevat a les quatre de la matinada. El vol de Sevilla a Barcelona ja ha sortit amb retard i han patit de valent perquè temien no arribar a temps al vol de Brussel·les. “Tant patir i ara estem aquí tirades–diu la Mari Carmen–. Però entenem que es tanquin aeroports amb una tragèdia tan grossa. Si ens donen un vol per demà si l'aeroport s'obre finalment i tenim on dormir aquesta nit, ja ens donem per satisfetes. Fa molts anys que no hem visitat Barcelona. Ves per on, farem turisme. I esperem que demà les comunicacions a Bèlgica siguin fàcils, però l'ambient m'imagino que serà terrible.”

Davant dels mostradors de facturació de Brussels Airlines, que ha cancel·lat el seu vol de primera hora de la tarda, la tranquil·litat és absoluta. La majoria dels clients, en vista dels esdeveniments, ja no s'han presentat a l'aeroport. De fet, a la terminal regna una calma estranya en un dia de Setmana Santa. A les cues de facturació, pocs volen parlar del que ha passat. “Ara ja no podem estar tranquils ni a l'entrada de l'aeroport, però no penso deixar de viatjar”, diu Maria, que fa cua per viatjar a Munic.