Per la pau lingüística

Escrivia fa unes setmanes Abelard Saragossà, president de la Taula de Filologia Valenciana, que “si volem podem acabar un conflicte llarg, que ens ha dividit com a poble i ha dificultat la recuperació de l'ús públic del valencià. Si volem, podem augmentar significativament la unió dels valencians”. Saragossà llançava aquest missatge d'esperança després de saber el canvi d'actitud de la Reial Acadèmia de Cultura Valenciana (RACV), entitat contrària a la unitat lingüística, que per boca del seu degà, Federico Martínez Roda, defensava un acostament a l'Acadèmia Valenciana de la Llengua (AVL), entitat normativa de la llengua, que, amb rang estatutari al País Valencià, defensa la unitat del català.

La posició de Martínez Roda –“hem de buscar una entesa entre la RACV i l'AVL”, va dir– va ser aplaudida pels diferents membres del govern valencià, com ara la vicepresidenta del Consell, que va qualificar d'“esperançadora” la iniciativa, alhora que va advocar per “soterrar el conflicte lingüístic”. “Ja n'hi ha prou de conflictes que enfronten uns valencians amb els altres. Encarem això des d'un punt de vista racional”, va insistir. “És un gran pas per a la pau lingüística”, va corroborar el conseller d'Educació, Vicent Marzà. D'altres entitats, defensores de la unitat lingüística, també van sumar-se a aquest nou context d'entesa, com és el cas d'Escola Valenciana o Acció Cultural del País Valencià, el president de la qual, Joan Francesc Mira, ha sigut recentment elegit acadèmic en la primera tria en quinze anys de l'AVL sense la tutela de les Corts.

Però és tan a prop la superació d'un conflicte que, alimentat políticament, ha dividit durant anys la societat valenciana? La negativa no és rotunda, però són moltes les veus que adverteixen que, tot i ser un pas important, la resolució és llunyana. De fet, ara per ara, no hi ha data per a una possible trobada oficial entre ambdues entitats. Fonts de l'AVL confirmen que sí que s'han produït “converses molt discretes i personals perquè són amics” entre el president de l'entitat –Ramon Ferrer, que prové de la RACV– i Martínez, i que s'està cercant el camí perquè aquesta aproximació puga plasmar-se en alguna comissió. “El que no podem aventurar és si això desencadenarà finalment en un document o una manifestació, però que hi ha una ferma voluntat d'acostament és clar”,
ratifiquen les mateixes fonts.

L'acadèmic Josep Lluís Domènech confirma que oficialment no s'ha parlat gens del tema i que si ara existeix aquest clima de “cordialitat” és perquè han canviat les persones que dirigeixen l'entitat secessionista. “Això ha facilitat molt les coses i jo sempre he advocat pel diàleg en qualsevol àmbit. I en aquest cas, hem de parlar amb tots perquè els principals perjudicats d'aquest conflicte artificial han sigut la llengua i els seus parlants. Ja n'hi ha prou de discussions”, expressa. Això no obstant, qüestiona el suport que pot tindre internament la proposta de Martínez Roda, molt discutida pel sector més renitent a abandonar una posició històrica i que políticament ha donat molts rèdits al blaverisme i més tard al PP. “Jo no sé si el gest és del cent per cent de l'entitat o sols d'una part. A més, hi ha coses contradictòries”, opina Domènech.

Per començar a parlar, la proposta del degà –plasmada en el discurs de cloenda del XXVIII Dia de la Llengua i la Cultura Valencianes celebrat per la RACV– posa com a condició que l'AVL accepte la normativa de la seua gramàtica i que, a més, reconega que els títols de valencià certificats per Lo Rat Penat puguen ser considerats oficials, és a dir, que servisquen per acreditar administrativament el coneixement del valencià.

Aquest acostament condicionat és el que no ha agradat a la majoria dels defensors de la unitat lingüística. “L'AVL ha de mantindre relacions cordials amb la RACV, Lo Rat Penat o ACPV. Ara bé, és impossible que una entitat normativa, amb rang estatutari i amb esperit científic, puga asseure's a negociar en les mateixes condicions amb una entitat privada que no té cap reconeixement internacional”, argumenta Joan Francesc Mira, que convida a tractar aquesta qüestió amb menys “histerisme” i atribueix aquesta “aproximació” “més a un desig d'alguns que escriuen en certs diaris que a la realitat”.

En aquest sentit, tant Mira com Domènech insten a recuperar la relació amb l'Institut d'Estudis Catalans (IEC), cosa que aventuren que no trigarà a produir-se després d'anys en què cap de les parts ha sigut capaç de construir ponts d'entesa. “Tres dels sis nous membres pertanyen a l'Institut, més els acadèmics antics. Això ja indica en quin sentit han de marxar les coses ara”, diu Mira, que reconeix que si va acceptar la proposta és perquè era una oportunitat per significar de forma col·lectiva l'aportació científica de l'AVL. “Per fi podrà demostrar solvència i serietat”, afirma. Un camí que s'ha aplanat amb el canvi polític, ja que segons reconeixen fonts de l'entitat l'última etapa amb el PP va ser “molt complicada”. Tanmateix, ara parlen de relacions “fluides” i bona entesa amb el nou govern de Ximo Puig.