Política

Professions d'exconseller

La meitat dels consellers de l'últim govern de Mas són ara a la universitat o han tornat al sector privat

L'altra meitat han assumit càrrecs polítics diferents, com a diputats al Parlament i al Congrés o bé al govern

La vida fora del departament. Els vuit consellers de l'últim govern d'Artur Mas han emprès camins professionals diferents des de mitjan gener, després de la presa de possessió dels membres de l'executiu de Carles Puigdemont. La meitat es mantenen en l'exercici de la política, tot i que des d'altres àmbits. L'altra meitat es mouen entre el sector privat i la universitat. Els exconsellers Francesc Homs, Germà Gordó, Irene Rigau i Ferran Mascarell continuen fent trajectòria política al Congrés, al Parlament o com a delegat del govern a Madrid, en el cas de l'antic titular de Cultura. En canvi, els exconsellers Boi Ruiz i Andreu Mas-Colell han optat per integrar-se o tornar a la universitat, mentre que Felip Puig emprèn activitats en el sector privat. L'exconseller d'Agricultura Jordi Ciuraneta s'ha tornat a centrar en la gestió de la seva empresa del sector ramader.

Mascarell porta el diàleg a Madrid

L'exconseller de Cultura Ferran Mascarell afronta la seva nova etapa com a delegat de la Generalitat a Madrid amb l'objectiu de fer d'altaveu polític, econòmic i cultural de Catalunya al conjunt de l'Estat. “Sigui quina sigui la hipòtesi de futur en la relació, és molt bo, essencial, que totes aquestes realitats tinguin veu a Madrid”, defensa. Però també entre el cos diplomàtic que té presència a la capital de l'Estat.

Mascarell vol promoure un diàleg que ajudi a la comprensió mútua. Entre Catalunya i Espanya, defensa, no hi ha un enfrontament cultural ni social, sinó polític, i encara circumscrit a la concepció
de l'Estat i de la configuració del poder. Espanya ha d'entendre que l'independentisme ha arribat per quedar-se, perquè el catalanisme ha fet un canvi d'escala històric. Però des de Catalunya s'ha d'entendre que a Espanya també hi ha una idea de l'Estat que inclou Catalunya, i no només la uniformadora.

Aquest reconeixement mutu, del qual Mascarell
ja veu algun “símptoma”, és indispensable per discutir en termes democràtics i no dramàtics. Al final, tard o d'hora, aquestes dues concepcions que coexisteixen a Catalunya hauran de resoldre el debat amb un referèndum. L'exconseller sosté que la diplomàcia internacional instal·lada a Madrid ho té assumit.

Boi Ruiz: classes a la UIC

L'exconseller Boi Ruiz ha posat dins de la motxilla personal “l'experiència vital” guanyada aquests anys al capdavant de la conselleria de Salut i se'n torna a fer docència com a professor universitari a temps complet a la Universitat Internacional de Catalunya (UIC). Després de la Setmana Santa, començarà a impartir classes de gestió sanitària en un màster de caràcter internacional.

Ruiz té ara 61 anys i espera treballar fins als
65 per “jubilar-se laboralment, però no socialment”. Fins llavors, també té previst reobrir la seva consultoria, que va deixar sense activitat quan va ser nomenat conseller i, si algun col·lega metge li accepta la proposta de compartir consulta unes hores a la setmana, no descarta tornar a fer de metge i visitar pacients.

Del seu pas pel govern, es queda “amb els bons moments, com a la mili”. I, sobretot, amb tot el que hi ha pogut aprendre d'àmbits com les finances (amb menció especial a Andreu Mas-Colell), la justícia i les obres públiques.

Homs, entre el Congrés i CDC

Francesc Homs va deixar el govern uns mesos abans del relleu entre l'executiu d'Artur Mas i el de Carles Puigdemont. Homs feia el salt a la política espanyola per esdevenir candidat de Democràcia i Llibertat, i Neus Munté assumia el càrrec de consellera de
la Presidència i portaveu. Homs es manté en primera línia política, però en el flanc de Madrid, on l'aritmètica encara no ha aclarit si el seu grup parlamentari podrà influir o no en el curs de la política espanyola. No ha perdut, però, pes dins de CDC. Es manté en el nucli dur de la direcció com a vicesecretari general d'Estratègia i forma part de la comissió del procés congressual, que elaborarà les conclusions del procés participatiu i que té un paper fonamental en la refundació. A més, Homs està pendent del procés judicial contra el 9-N, en espera que el Tribunal Suprem enviï el suplicatori per citar-lo a declarar com a investigat, mentre el TSJC instrueix la resta de la causa, amb Artur Mas, Joana Ortega i Irene Rigau com a imputats.

Rigau torna als orígens

Rigau, pendent també de la causa del 9-N, ha tancat el viatge iniciàtic per diversos governs de la Generalitat amb un retorn als orígens. No gaire lluny d'on exerceix de diputada de Junts pel Sí, l'exconsellera d'Ensenyament col·labora amb l'aula d'acollida d'adolescents nouvinguts de l'institut Verdaguer de Barcelona, amb alumnes del Pakistan, la Xina, Malàisia i el nord d'Àfrica. També es dedica a fer tasques de suport a la lectoescriptura a primària, a l'escola del Parc de la Ciutadella. En total, vuit hores setmanals des del voluntariat. “La meva idea era acabar la meva carrera tal com havia començat, de mestra. Llavors, professionalment; ara, com a voluntària”, explica. Entremig, han passat 35 anys, però assegura que la seva tasca com a consellera l'ha preparada per poder fer ara aquest retorn. “Estic molt contentad'haver pogut retrobar professors i alumnes. Em van avisar que els alumnes d'ara són molt diferents, però jo crec que els nens d'avui dia són diferents perquè la societat és diferent”, conclou.“És impressionant la força integradora de l'escola gràcies a l'empatia que el professorat sap tenir amb els alumnes que vénen de lluny”, aplaudeix.

Puig, lluny dels mitjans

L'exconseller Felip Puig va tenir un mandat força més tranquil al Departament d'Empresa i Ocupació que en el seu càrrec previ a Interior. No obstant això, fonts pròximes a l'exresponsable de les polítiques laborals i industrials catalanes asseguren que Puig “necessita” quedar durant un temps lluny de l'esfera pública i dedicar-se a noves activitats que està emprenent en el sector privat. Entre les seves últimes declaracions, encara com a conseller, hi va haver dures consideracions en contra d'un pacte d'investidura amb la CUP, en les quals instava a establir línies vermelles en l'àmbit econòmic per part de Junts pel Sí.

Mas-Colell, alleujat

El conseller que tothom veu més alleujat del seu relleu en el càrrec és Andreu Mas-Colell, responsable de la cartera d'Economia fins a final de l'any passat. No tan sols va haver de fer la difícil tasca de les retallades i sentir dures invectives per aquest motiu, sinó que, a més, a Madrid se les havia de veure ni més ni menys que amb els ministres Cristóbal Montoro i Luis de Guindos, que es van dedicar a collar les finances catalanes, i encara ho continuen fent.

Mas-Colell, que tanmateix sempre s'ha mostrat agraït per haver tingut l'oportunitat de ser un actor central del moment polític, ha retornat a la docència; ara, però, com a professor emèrit al despatx que encara té a la Universitat Pompeu Fabra, ja que durant aquest temps s'ha jubilat com a catedràtic de la institució. Segons ha manifestat, ara gaudeix del descans, evita matinar –és un night owl, més que no pas un early bird–, pren notes per al que podria ser un llibre memorístic del seu pas pel procel·lós món de la política, viatja per visitar els seus familiars als Estats Units i pot dedicar tot el temps que li plau a analitzar la premsa i gaudir d'altres lectures.

Des de fora del govern, Mas-Colell ha fet alguna manifestació, fugaç però no pas irrellevant, en mitjans audiovisuals, com ara quan va concedir una entrevista a Catalunya Ràdio en què es va mostrar més loquaç i rialler que mai, però en què també va lamentar la dependència financera de Madrid, va criticar els criteris “polítics” per rescatar determinats bancs espanyols i va encendre una mica el debat del sobiranisme instant a deixar de banda els terminis i els comptes enrere per a la desconnexió, tenint en compte el període de 18 mesos que s'ha donat el govern per enllestir el mandat.

Gordó, abocat a l'escó i a CDC

Germà Gordó, que abans de conseller de Justícia va ser secretari del govern i un dels homes
de màxima confiança de Mas, continua en plena activitat política. Es dedica fonamentalment a exercir com a diputat de JxSí i presideix la comissió de Justícia del Parlament. Gordó fa temps, a més, que prepara el congrés de CDC. L'exconseller de Justícia pretén aspirar a la secretaria general del partit quan se'n renovi la cúpula, un procés en què s'albiren primàries i que tindrà lloc després del primer congrés de refundació o fundació, ideològic i organitzatiu. Gordó també és membre de la permanent i l'executiva del partit. Es dedica residualment a la professió d'advocat.

Ciuraneta, retorn al camp

A Jordi Ciuraneta, la transició dels despatxos de la conselleria d'Agricultura al cultiu d'oli i la producció porcina no li ha costat gaire. Ha estat així perquè, a pesar d'estar vinculat a la política des de fa més de 25 anys, aquest sabadellenc fill de la Palma d'Ebre no ha deixat mai
el camp. Això, reconeix, el va ajudar a agafar-ho tot amb naturalitat, si bé admet: “Aquest cop era especial, perquè venia de formar part del govern català.” Ciuraneta va agafar les regnes d'Agricultura el mes de juny del 2015, quan la ruptura de CDC i Unió va obligar a fer una remodelació de l'executiu. Va ser un pas curt, tot just set mesos, però suficient perquè l'exconseller es miri el govern des d'una altra perspectiva: “Abans, com a empresari del sector, sempre tenia una visió força crítica del Departament d'Agricultura, però ara sé com costa fer les coses; m'ho miro amb uns altres ulls.”

Reconeix que set mesos donen per al que donen. “Tot i que en aquest temps vaig fer més de 100.000 quilòmetres.” Estar connectat amb el territori és la clau a Agricultura, explica. Ell hi està a través de les seves dues empreses, una petita explotació porcina a Lleida i una productora d'oli d'oliva al Priorat. Precisament aquesta activitat empresarial va ser motiu de crítica quan el van nomenar conseller del ram. “Però jo crec que el millor és tenir polítics que sàpiguen del que parlen.”

Aquesta informació ha estat elaborada per

Emma Ansola, Emili Bella, Marta Ciércoles, Odei A.-Etxearte, Xavi Miró, Marga Moreno i Berta Roig.

LA DATA

14.01.16
Van prendre possessió
els nous consellers del govern presidit per Carles Puigdemont.

Fernàndez torna al carrer i Herrera, a la universitat

“Torno al carrer.” Això va dir l'exdiputat David Fernàndez tan bon punt va deixar l'acta de diputat de la CUP quan va acabar la desena legislatura. A més de tornar a les mobilitzacions, el ja exdiputat desitjava “tenir temps” per dedicar-se a vells projectes que no havia pogut arrencar a causa de la feina parlamentària, com les memòries de l'advocat August Gil Matamala. Fernàndez ha tornat al mitjà digital La Directa i a la cooperativa de serveis financers Coop57, en concret a l'àrea social i de comunicació, com ell mateix va destacar a Twitter, escombra en mà. Com a cap de llista de la CUP, el va substituir un altre periodista, Antonio Baños, però aquest últim va renunciar a l'acta de diputat després de la negativa de l'esquerra independentista a investir Artur Mas president i sense esperar el desenllaç final que va fer emergir la figura de Carles Puigdemont. Ja fora del Parlament, Baños també ha retornat a l'anterior dedicació com a activista social, com a membre de la plataforma Súmate, per mantenir-se actiu en el camp de la política. A més, se'l pot escoltar i veure en tertúlies a ràdios i televisió i al febrer se'l va tornar a un escenari al capdavant de la banda de rock&roll Los Carradine en un concert a la sala Apolo.

El fins ara coordinador d'ICV, el jurista Joan Herrera, imparteix tres crèdits com a professor associat en una optativa del grau de ciències polítiques de la Universitat de Girona. El curs, de set sessions, es diu Elits polítiques, i també ha organitzat una visita a Barcelona, al Cidob, a CCOO i al Cercle d'Economia, on els alumnes van ser rebuts pel seu president, Anton Costas. “Els estudiants aprofiten l'experiència i per a ell suposa la sistematització de part de la seva trajectòria, ja que aquestes poques classes no suposen una oferta professional ni econòmica rellevant, més aviat ridícula econòmicament”, assenyala el coordinador de l'àrea, Salvador Martí.La presència puntual d'antics dirigents polítics a la universitat és habitual. A la mateixa UdG, fins l'any passat, donava classes, també d'associat, l'exdiputat de CiU Josep López de Lerma, a la facultat de Dret.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia