Les entitats i el món local independentista reclamen el cessament immediat de la “persecució” judicial

Les principals associacions independentistes del país, Assemblea Nacional Catalana (ANC), Òmnium Cultural i Associació de Municipis per la Independència (AMI), al costat de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), s'han unit aquest divendres en un acte de suport als càrrecs electes investigats pel seu compromís amb el procés sobiranista. Des de la capella de Santa Àgata, a la plaça del Rei de Barcelona, els alcaldes de Vic, Celrà i Vallfogona del Ripollès –tres dels ajuntaments investigats per l'Audiència Nacional– han llegit el manifest conjunt en què denuncien “la manca de separació dels poders executiu, legislatiu i judicial” a l'Estat, i “l'obsessió i desproporcionalitat” amb què actua el govern espanyol i els tribunals per “reprimir” les idees independentistes. Les entitats exigeixen el “cessament immediat de la persecució”, defensen el dret a la lliure associació i afirmen que cap tribunal aturarà la voluntat ciutadana.

280 institucions locals (ajuntament, consells comarcals o diputacions) han aprovat mocions de suport al full de ruta independentista impulsat pel Govern i el Parlament. L'Audiència Nacional ja ha començat a sol·licitar informació a les entitats municipalistes per determinar si han incorregut en algun delicte. De moment, el regidor de la CUP a Vic, Joan Coma Roura, és l'únic càrrec electe investigat formalment per aquesta qüestió. Fonts d'alguna de les entitats destaquen l'ampli espectre polític que representen els ajuntaments que han aprovat mocions a favor de la resolució del 9-N: un 47% encapçalades per CDC, un 33% per ERC, un 10% per independents, un 4% pel PSC, un 4% per la CUP i un 2% per ICV.

La CUP s'ha posicionat frontalment en contra de col·laborar amb l'Audiència Nacional i demana que els consistoris no facilitin la informació requerida. De fet, a Celrà i a Viladamat s'han negat a fer-ho en dues ocasions. En la moció presentada al Parlament, l'esquerra anticapitalista reclama fins i tot que el Govern insti els Mossos d'Esquadra a no obeir l'Audiència Nacional quan se'ls hi encarrega que recopilin la informació dels ajuntaments. De fet, la CUP, que ha assistit a l'acte d'aquest divendres al costat de la resta de forces polítiques sobiranistes, n'ha convocat un altre per diumenge al Fossar de les Moreres per insistir en el suport al món local compromès amb la independència de Catalunya.

El manifest que s'ha llegit aquest divendres a la capella de Santa Àgata (la pluja ha evitat fer-ho a la plaça del Rei) té quatre punts en els quals es denuncia la separació de poders a Espanya; s'exigeix que se cessi immediatament la “persecució” dels càrrecs públics que donen suport al procés d'independència; es defensa el dret a la lliure associació pacífica davant dels anuncis que també s'investigarà l'AMI, l'ACM, l'ANC i Òmnium; i s'expressa el suport als càrrecs electes “perseguits” pel sistema judicial per la seva adscripció a l'independentisme.

“Volem donar un missatge clar i nítid al govern espanyol: no tenim por i reaccionarem amb tota la contundència”, ha subratllat el president d'Òmnium , Jordi Cuixart, que ha defensat la llibertat d'expressió i la democràcia davant del que creu que són atacs ideològics de l'Estat.

En la mateixa línia, el president de l'ANC, Jordi Sànchez ha explicat que l'Assemblea també està sent investigada i que això no farà que variï el seu full de ruta: “També estem sent investigats i ens diuen que som promotors de la desobediència. Ho diem alt i clar, no ens aturaran i cap tribunal aturarà la voluntat d'aquest país”.

De la seva banda, el president de l'AMI, Josep Andreu, que la setmana que ve deixarà el càrrec que ha ocupat provisionalment des que Carles Puigdemont va ser nomenat president de la Generalitat, ha considerat l'Audiència Nacional com la “reencarnació” del Tribunal d'Ordre Públic del franquisme. “El Tribunal d'Ordre Públic, l'arma més gran de repressió del franquisme, s'ha reencarnat en l'Audiència Nacional. I en el context de l'Europa democràtica hi ha un personatge com el jutge Ismael Moreno que, no només empresona titellaires, sinó que vol obrir una causa conjunta contra els 870 ajuntaments que estem a l'AMI”, ha lamentat.

Per últim, el president de l'ACM, Miquel Buch, ha afirmat que amb un acte com el d'aquest divendres diuen “prou a la persecució d'idees i a la judicialització del procés català”. Buch ha recordat que, a més del suport a la resolució del 9-N, els alcaldes i regidors també estan sent investigats per posar les estelades als edificis públics i per ingressar els impostos a l'Agència Tributària Catalana. “Avui donem suport a la llibertat d'expressió dels ajuntaments, els alcaldes i els regidors i els animem a continuar respectant els anhels del poble de Catalunya”, ha conclòs.