“L'escola és un projecte gran però imprescindible”

Nosaltres vam presentar un programa en què ens comprometíem a fer 2,8 milions d'euros en inversions al municipi durant aquest mandat. Una d'elles, l'antic institut, que serà un espai per a entitats i emprenedors, i l'aula social de l'escola de música. Les obres estan pràcticament acabades i que han costat uns 240.000 euros, que ha pagat íntegrament l'Ajuntament de Gironella. A partir d'aquí hi ha més projectes sobre la taula. Una reforma de la zona centre del municipi per incorporar una estació de bus, convertir l'antiga caserna de la Guàrdia Civil en un espai per a la creació d'artistes i sala d'exposicions. Tenim propostes per la zona esportiva, molt vinculat a pistes de pàdel. I una actuació necessària i imprescindible que és la construcció de l'escola que és una obra que fa molts anys que estem en espera i que confiem que en breu el Govern comenci la construcció.

És un edifici del 1926 i mai s'hi ha fet una intervenció considerable. Això vol dir que les instal·lacions són antigues, amb espais grans però vells, i molt limitats. Hi ha les aules per als nens però no hi ha un gimnàs en condicions ni aula per a reforç... Els vidres són molt prims, s'ha d'anar molt alerta amb la calefacció perquè hi ha problemes. Inicialment estava prevista una rentada d'imatge i ara tenim un projecte que supera els quatre milions d'euros i que implica un edifici completament nou per agrupar les aules d'estudi i reformar els dos edificis actuals per a menjador, biblioteca, sala polivalent, etcètera. És un projecte gran, costós i imprescindible per a Gironella.

Sí, ho veig inajornable aquest mandat. De fet, el nostre equip hem fet un compromís: si abans del 2017 no tenim la certesa del govern que comencen les obres, ho liderarà l'Ajuntament. Ens responsabilitzarem de la construcció de l'escola.

Hi ha un parell d'opcions factibles per assumir-les a nivell municipals. La Generalitat ens pagaria un lloguer una mica més ràpid. O fins i tot es podria fer amb un pagament ajornat de la construcció, amb càrrec a la constructora. Sí o sí, aquest mandat hi haurà l'escola.

Venim d'una etapa iniciada el 2011, quan vam accedir a l'alcaldia, i la primera feina que vam fer és analitzar els números de l'Ajuntament per afrontar els reptes del mandat. Això ens va permetre eliminar entre 400.000 i 500.000 euros de despesa supèrflua. Els vam destinar a coses prioritàries. L' atenció social, carrers i places en condicions i fer coixí per fer la gran obra del mandat, que va ser la biblioteca municipal. Cada any disposem d'un coixí d'entre 250.000 i 400.000 euros de recursos propis per destinar a inversió. Més o menys, 1,6 milions, més subvencions, són 2,8 milions que ens comprometem a invertir en el mandat. La clau va ser poder fer la volta en el seu moment i estar-hi a sobre i que no se't desmarxi. Ho tenim molt ben controlat.

La crisi ha afectat. Vam arribar a un pic de gairebé 400 persones a l'atur i a partir d'aquí vam intentar actuar de diferents maneres, amb plans d'ocupació i actuant molt en polítiques socials per a persones que no tenen recursos i persones grans.

Sí, sí, sí, funciona. Al nucli històric hi queda gent molt gran. L'actuació està enfocada a millorar la seva mobilitat. Està emmarcat en un projecte global que implica també activar els locals que estan buits amb noves activitats. I volem donar-li un revulsiu amb caràcter turístic i cultural perquè és on tenim els conjunts que dibuixen el que ha estat Gironella al llarg dels anys. En el cas de la mobilitat es va optar per aquest ascensor. És cert que va tenir problemes al principi per temes electrònics, però des que es va trobar el problema no hi ha hagut cap més incidència i està sent molt utilitzat per fer gestions a l'Ajuntament, per pujar a mercat, per anar als enterraments, per la gent d'aquí. Hi havia un desnivell de vint-i-dos metres per pujar al centre històric i unes escales molt dretes. A una persona gran li costava molt. Hi havia un antic treballador de l'Ajuntament amb mobilitat reduïda que feia més de vint anys que no baixava a baix. S'ha fet una bona obra que ara es complementarà amb la urbanització del passeig. Guanyarem una cara més al riu.

Gironella té molt poc sòl industrial i, a més, d'una tipologia molt concreta: parcel·les petites on poden anar petits tallers o petits negocis. En canvi, tenim un teixit comercial molt potent, sobretot concentrat en l'antic eix, l'antiga carretera. Apostem per obrir totes les possibilitats a qui vulgui obrir un negoci a Gironella. Amb la taxa d'obertura d'un establiment bonificada al 50% a tot el municipi, i al 95% si és al nucli històric. Tenim subvencions de 600 euros per a qui vulgui obrir, renovar o ampliar el seu negoci. I una línia destinada a grans empreses, que no s'ha usat gaire fins ara: les obres a les naus, si contracten personal, té la taxa bonificada també. Les altres són més usades. En els dos últims anys 11 comerços s'han beneficiat de les subvencions i des del 2012, entre 40 i 45 comerços han tingut la reducció de les taxes per implementar-se al municipi. Hem fet una taxa d'afavorir en el que som bons. I ser una mica pol d'atracció dels municipis veïns pel que fa al comerç. Els divendres i els dissabtes es nota molt

Si des del govern es creu que hi ha l'oportunitat de reestructurar i reequilibrar el territori a través de les seus del govern, el Berguedà hi vol ser. Estem en un territori com la Catalunya Central, de nova creació, i on cada vegada més hi ha el sentiment de pertinença, però que no és per exemple com a les Terres de l'Ebre, que sempre s'han sentit de les Terres de l'Ebre. Si això ha de garantir que tots ens sentim part d'aquesta vegueria, el Berguedà hi vol ser. El que no anirem és a fer un mercadeig, ni a esbudellar-nos a veure qui és queda què. Si la delegada proposa fer un debat sincer, obert i amb voluntat en què el territori se senti còmode, arribarem als acords que calgui. Però el Berguedà hauria de tenir un pes més important.

Crec que sí, malgrat que el Berguedà sigui diferent de l'Anoia, o d'Osona, jo em sento de la Catalunya Central, i crec que és important tenir una bona estructura per donar serveis als ciutadans de la futura vegueria. Les diferències que puguem tenir amb l'Anoia són ínfimes respecte a les que puguem tenir amb el Baix Llobregat. El fet de no pertànyer a aquesta estructura dins la província de Barcelona més acotada a la Catalunya Central implicaria formar part d'una cosa més gran, on aquí sí que no tenim res a veure. Cal articular cada vegada més la Catalunya Central com un espai on ens sentim còmodes i on tots anem a l'una per defensar els interessos territorials. Un exemple és la C-55. Hi som, per la problemàtica de la Catalunya Central i també pel benefici que pot tenir per als ciutadans de la comarca.

Nosaltres hem estat i seguirem estant durant aquest procés amb tot allò que ens digui el govern que des dels municipis hem de fer. Creiem que cal fer aquest salt qualitatiu com a país i com a municipis perquè els nostres ciutadans visquin millor i amb millors serveis. Tenim clar que aquest nou país ha de tenir un model diferent de municipalisme, no tots els municipis som iguals. Hem de poder diferenciar quins serveis es presten, qui els presta i com es financen. El model del Berguedà no necessàriament ha de ser el mateix del Penedès, la Ribera d'Ebre o l'Alt Empordà. Hem de ser capaços d'articular un sistema de país encarat als municipis molt adequat a cada territori. Hem de garantir que no hi hagi ni pobles ni ciutats de primera i de segona.

És un intent de demostrar una força d'un poder judicial polititzat que acaba demostrant les debilitats del govern espanyol. S'està anant contra municipis pel simple fet de declarar la intenció de donar suport a una cosa... No és cap acte jurídic, el que s'aprova als ajuntaments. El judici a l'alcaldessa de Berga està fora de lloc.És més que probable que, personalment, com a alcalde de Gironella i president del Consell Comarcal, l'acompanyi al jutjat de Berga.