Grècia comença la deportació de refugiats cap a Turquia
Són més de 200 persones, la majoria provinents del Pakistan i Bangladesh, a les quals s'aplica el polèmic acord entre Brussel·les i Ankara
Arriben 32 sirians a Hannover, nord d'Alemanya
Les expulsions massives de refugiats i d'immigrants sense papers van començar ahir, puntuals, a primera hora del matí. Tres vaixells turcs amb 204 persones a bord abandonaven les illes de Lesbos i Chios, rumb a la població turca de Dikili, en aplicació de l'acord entre la Unió Europea i Ankara. La majoria d'homes deportats provenien del Pakistan i de Bangladesh, encara que també hi havia persones del nord d'Àfrica i fins i tot de la República Democràtica del Congo. Entre les persones que es van deportar ahir només hi ha 11 dones, segons va informar el Ministeri de Protecció Ciutadana grec.
Als vaixells hi havia dos sirians que havien sol·licitat explícitament ser retornats “per raons personals”. En aquests ferris es dóna la circumstància que hi havia la mateixa quantitat de policies que de refugiats, per raons de seguretat, segons fonts del govern hel·lè.
La improvisació i la falta d'informació han regnat durant aquests dies, des que el 20 de març va entrar en vigor el controvertit pacte. De fet, el ministre de l'Interior turc, Efkan Ala, assegurava diumenge que per dilluns esperaven entre “400 i 500 persones”. Tot indica que aquesta xifra es reduirà a la meitat en el primer dia d'aplicació de l'acord. A Dikili, municipi turístic situat a la costa turca i ara convertit en un dels epicentres de la crisi de refugiats, es viu amb tensió l'arribada dels desplaçats per la por que pugui foragitar el turisme.
Els refugiats tindran diferents destinacions segons el país d'on provinguin: els sirians aniran a uns camps a Osmaniye (sud de Turquia), mentre que afganesos i iraquians –dos exemples de països amb un alt nivell de violència– seran derivats a Kirklareli (província fronterera amb Bulgària), on s'iniciaran els tràmits per retornar-los al seu país. Mentrestant, als centres de detenció de les illes de l'Egeu hi ha 6.000 persones acampades, sense possibilitat de demanar l'asil oficialment, encara que, segons la coordinadora de refugiats grega, “la majoria” han expressat la seva intenció de fer-ho. Al camp de Moria, a l'illa de Lesbos, ja hi ha 3.350 persones i diverses ONG han denunciat les condicions deplorables amb què han de viure homes, dones i nens.
Famílies a Alemanya
D'altra banda, i també en l'aplicació de l'acord, 32 sirians van arribar ahir a Hannover. Són famílies amb nens petits, que procedeixen de l'improvisat camp de refugiats d'Idomeni i que van ser traslladats a Friedland, a uns 150 quilòmetres de la capital de la Baixa Saxònia. El ministre de l'Interior alemany, Thomas de Maizière, considera que l'acord tancat entre la Unió Europea i Turquia està tornant la crisi dels refugiats a xifres assumibles i fins i tot suggereix la negociació d'acords similars entre Brussel·les i altres països del nord d'Àfrica que permetin expulsar els qui arribin de manera irregular per la ruta del Mediterrani. Segons l'acord europeu amb Turquia, que segella la principal ruta per la qual milers d'immigrants van creuar el mar Egeu cap a Grècia, Alemanya està obligada a rebre 1.600 refugiats i a tenir 13.500 places. “Alemanya està complint la seva paraula”. El nombre d'entrades de refugiats a Alema s'ha reduït considerablement i al març només van creuar diàriament la frontera amb Àustria unes 140 persones, 5.000 en total, quan al febrer la xifra s'acostava als 40.000.
Les ONG demanen que s'aturin les expulsions
Amnistia Internacional, Oxfam Intermón i Cear (Comissió Espanyola d'Ajuda al Refugiat) reclamaven ahir que es paralitzessin les expulsions dels desplaçats de les illes gregues cap a Turquia perquè no reuneixen les garanties legals de protecció internacional. Les tres ONG denuncien que Grècia no està oferint assistència d'advocats gratuïta, ni informació als refugiats i que, per tant, no està avaluant de manera individualitzada cada situació, com exigeix la llei. La responsable jurídica de Cear, Paloma Favieres, assegurava: “Aquestes primeres expulsions semblen devolucions col·lectives (...) i això és discriminatori. Se'ls ha ofert la possibilitat de demanar asil polític a Grècia? Se'ls ha informat dels seus drets?”. La jurista va mostrar la seva estranyesa pel fet que els expulsats tinguin gairebé tots la mateixa nacionalitat.
