Cop al paradís evasor de les elits mundials
Commoció per la macrofiltració d'arxius que vincula mandataris, empresaris i esportistes amb una trama d'evasió fiscal panamenya
Les hisendes belga, espanyola i francesa investiguen els noms de la llista
El Regne Unit i Suïssa són els països amb més presència en els documents
Un escàndol estratosfèric del qual només coneixem la punta de l'iceberg i que aixeca el primer tel d'una trama amb protagonistes de les elits mundials i amb conseqüències encara imprevisibles. La divulgació dels papers de Panamà esquitxa més d'un centenar de caps d'estat i de govern, polítics, empresaris, esportistes i artistes de renom. Entre els que ens toquen de prop: Pilar de Borbó, Pedro Almodóvar i Leo Messi, qui ahir anunciava que denunciarà els que l'impliquen en el cas. Però també hi surten el mandatari argentí Mauricio Macri, el pare del primer ministre britànic, David Cameron, i l'entorn dels presidents Vladímir Putin, Petró Poroixenko, Xi Jinping, Baixar al-Assad i Enrique Peña Nieto.
Noms tots molt coneguts com el de l'exministre espanyol i exeurocomissari Arias Cañete i la seva dona, Micaela Domecq, que haurien utilitzat empreses opaques per obtenir beneficis fiscals, que diumenge es van començar a fer públics gràcies a una megafiltració de dades del bufet d'advocats panameny Mossack Fonseca, un proveïdor d'entitats offshore, especialitzat en la gestió de capitals i patrimoni.
La difusió dels papers de Panamà ha generat una onada de reaccions que van de la sorpresa i la vergonya a la indignació per les dades de la filtració més gran que ha divulgat mai el periodisme. Són més d'11,5 milions d'arxius actualitzats i datats entre el 1977 i el gener del 2016, que fan que molts es qüestionin quin sentit té fer la declaració de renda si els que més tenen no contribueixen a l'estat del benestar.
Entre les reaccions de govern europeus, hi ha les de Bèlgica, França i Espanya, que obriran investigacions fiscals. Així, el ministre belga de Finances, Johan van Overtveldt, va dir ahir que encarregarà una investigació especial d'impostos per a les persones i empreses que surten en la filtració dels papers de Panamà, en els quals, segons el diari Le Soir, surten 732 belgues. “És impressionant”, va indicar Van Overtveldt en declaracions a la cadena Radio 1. “Aquesta investigació serà una prioritat absoluta durant les pròximes setmanes per a la inspecció especial d'impostos”, va afegir-hi, i va precisar que Bèlgica intentarà “identificar les persones que hi estan presumptament implicades per determinar si hi va haver frau o evasió fiscal”. El ministre també va explicar que la taxa Caiman, votada el 2015, permet a l'administració tributària belga taxar directament a Bèlgica els ingressos d'una “construcció” de societats estrangeres, fent referència als tripijocs fiscals.
“Més ingressos fiscals”
Per la seva banda, François Hollande, cap de govern francès, va dir que França investigarà tot allò que afecti les revelacions sobre el possible ús de societats opaques. Hollande també va donar les gràcies als confidents i es va felicitar pel que pot suposar més “ingressos fiscals”. Tota la informació “serà investigada i es posaran en marxa procediments judicials pertinents”, va concloure.
Des de Madrid, la hisenda espanyola va seguir les mateixes passes que la belga i la francesa. Investigarà d'ofici els ciutadans espanyols que surten al Panamaleaks i ja n'analitza noms com el de Pilar de Borbó, la germana del rei emèrit Joan Carles I. A més, la fiscalia de l'Audiencia Nacional va obrir diligències sobre el cas.
Qui es va congratular pel fet que la filtració hagués sortit a la llum va ser el comissari d'Afers Econòmics i Monetaris de la UE, el francès Pierre Moscovici, que va qualificar-ho de “notícia excel·lent” perquè aporta “armes polítiques” per dir que “ja n'hi ha prou”, en un clar gest d'indignació davant de les elits evasores.
Com que l'escàndol és majúscul, de ben segur que mobilitzarà altres països. Sense anar més lluny, més de 1.200 companyies suïsses apareixen entre els 14.000 bancs, bufets d'advocats i altres intermediaris que haurien ajudat a crear societats opaques presumptament destinades a l'ocultació de fons i al blanqueig de diners, fet que converteix aquest país en un dels més actius, segons la filtració.
Només Hong Kong i el Regne Unit (que ja ha demanat els documents per obrir-ne una investigació) el superen, amb 2.200 i 1.900 empreses respectivament. A més, els intermediaris suïssos van ser els més actius –només per sota dels de Hong Kong–, ja que van ajudar a crear més de 34.300 empreses opaques, un 16% del total que apareix en la filtració.
En total, Hong Kong, Suïssa i el Regne Unit representen més de 100.000 companyies, gairebé la meitat de les 214.000 revelades. Per rematar-ho, els bancs suïssos UBS, Crédit Suisse (a través d'una subsidiària) i HSBC Suïssa estan entre els més de 500 bancs que van registrar gairebé 15.600 empreses fantasma amb el bufet panameny Mossack Fonseca.
La investigació per fer aflorar les dades dels papers de Panamà suposa la major cooperació internacional de periodistes: està integrada per professionals de 78 països, sota l'empara del Consorci Internacional de Periodistes d'Investigació (ICIJ) i liderada pel diari alemany Süddeutsche Zeitung. A l'Estat espanyol, els mitjans són La Sexta i El Confidencial.
Bufet discret amb clients de renom
Al cor de l'escàndol del Panamaleaks hi ha Mossack Fonseca, un discret bufet d'advocats panameny amb una cartera de clients de prestigi i especialista en evasió fiscal. Com s'han pogut filtrar els documents des de dins del bufet, encara no se sap, però segur que a Juergen Mossack, cofundador del despatx fa tres dècades, no li ha fet cap gràcia. Nascut a Alemanya el 1948, va emigrar a Panamà amb la família, on va estudiar dret. El seu pare era un nazi que va servir a la SS durant la Segona Guerra Mundial, segons la intel·ligència nord-americana. L'altre fundador del bufet, Ramon Fonseca, va estudiar a la London School of Economics. i volia ser capellà. Segons els papers de Panamà, el bufet té una seu a les illes Verges britàniques, on hi ha la meitat de les societats que ha creat, un total de 113.000. Mossack Fonseca també estaria implicat en el cas Petrobras del Brasil.
