Àngels Folch: “És gravíssim que Rabell s'atreveixi a qualificar de racistes a persones que ni coneix”

El manifest del grup Koiné ha aixecat polseguera i ha arribat fins al Parlament de Catalunya de la mà del líder de Catalunya Sí Que Es Pot, Lluís Rabell, que l'ha qualificat de “racista” . Àngels Folch, membre del Grup Koiné, ha respòs a les paraules de Rabell: “Suposo que no estarà dient el senyor Rabell que tota la gent que ha firmat és racista”. “Nosaltres partim d'una concepció totalment allunyada d'aquest panorama que estava dibuixant Rabell”, ha matisat Folch, que ha afegit que des de Koiné troben “gravíssim que amb aquesta gratuïtat s'atreveixi en seu parlamentària a qualificar de racistes a persones que ni coneix”.

Folch ha explicat a l'Illa de Robinson d'El Punt Avui TV quin és el contingut del manifest , que té un document extens al darrere, matisant aquells punts que han sigut polèmics des del principi. “No és només una esbafada d'uns quants, sinó que respon a un treball que hem intentat fer el més seriós i rigorós possible i ens agradaria que es debatés amb arguments, no amb desqualificacions”, ha asseverat la membre del grup Koiné. Folch ha reiterat en moltes ocasions que l'estat de la llengua en un Estat independent s'ha de portar a debat, igual que totes les altres àrees, i s'ha de decidir entre tots. El que el grup defensa és que el català és la llengua de Catalunya, i que si la llengua ha de ser “oficial o cooficial és un tema que s'ha de debatre i entenem que sí que s'ha de tenir en compte l'opinió dels experts”.

El manifest ha sigut polèmic per diverses afirmacions, però la interpretació que se n'ha extret sobre el bilingüisme és el que més ha enervat els humors, juntament amb el debat de l'oficialitat del català o la cooficialitat del castellà i el català. Folch parteix de la base que “no hi pot haver cooficialitat” i, tot i que hi ha països que tenen diverses llengües, aquestes estan delimitades en un territori, cosa que a Catalunya no és així i precisament en contra d'això s'ha lluitat amb la immersió lingüística. Altre punt que ha suscitat malestar és la qualificació de la immigració com a un instrument involuntari de colonització lingüística . “Hi ha gent que va venir aquí, que va ser immigrant en el seu moment i que ha seguit mantenint el castellà com a llengua vehicular”, ha dit la membre del grup Koiné. “Nosaltres pensem que aquestes persones si han mantingut el castellà no ha sigut pas perquè tinguin una mena d'aversió al català”, sinó perquè no han necessitat utilitzar el català. “Justament perquè van ser instrument de colonització”, tenint en compte que “no estem dient que siguin colons”, sinó que “el franquisme va fer servir aquest instrument”.

Per veure l'entrevista sencera, cliqueu aquí.