“El castell és un símbol del poble i l'hem de fer visitable”

Més còmode, no. Perquè la veritat és que en el mandat anterior vam governar fantàsticament amb el PSC. El pacte es va basar en el fet que portàvem la samarreta de Sant Vicenç per sobre de qualsevol altre color polític, i ens vam entendre sempre. I ara estem governant amb majoria absoluta, però la situació és similar. I a més intentem incloure la resta de grups. Estic content dels primers mesos de mandat, però sóc una persona molt inquieta i el procediment de l'administració és molt lent, i realment em molesta. Hi ha coses que jo voldria que haguessin avançat més, però depens d'un altre organisme i demora el que has planificat. Però estic content.

Per a mi va ser horrorós, i una de les situacions més dramàtiques que he viscut dins l'Ajuntament, perquè estic convençut que la Glòria no es mereix viure aquesta situació. És una persona de la meva absoluta confiança i sincerament hi vaig treballar a la perfecció. Em va saber molt greu perquè li tinc una estima personal. Jo, pel meu tarannà, necessito que hi hagi una part emocional amb la gent amb qui treballo. Sóc una persona molt apassionada i vaig viure allò fatal. Vaig estar dies que no dormia. Era molt desagradable. Encara està als jutjats.

Hem fet la primera fase, que vam començar el 2015. Hem tret les naus annexes que no tenien valor patrimonial; ho hem deixat net. I ara la Diputació ens acaba d'entregar el pla director, que parla de fases que s'allarguen amb una previsió de deu anys per rehabilitar la muntanya, l'ermita i la masoveria. Cada any s'haurà d'anar posant en el pressupost una suma per fer una part del castell. És un símbol del poble i el que es pretén és que sigui visitable i turístic. La torre serà una torre de guaita des d'on es veurà tot Sant Vicenç. Encara s'ha de decidir quina activitat s'hi vol fer. Hi ha un projecte molt maco.

N'hi ha més, perquè Castellet no l'acabarem. És un projecte que ha d'estar dins del pla estratègic que volem fer, en el qual farem participar l'oposició amb la idea de decidir cap on ha d'anar Sant Vicenç de Castellet. Aquest pla estratègic ja és molt important, encara que no sigui una cosa visible com a obra. També hi haurà el vial d'accés; la Generalitat ens farà un projecte per poder fer la sortida directa direcció a Barcelona. El govern hi posarà un 33% del cost i la resta, l'Ajuntament. Els col·lectors que estan abocant al riu també són importants. Em preocupa moltíssim. Són 700.000 euros i tenim finançament de la Diputació. Quant al carrer Via Augusta, també tenim el finançament per fer-lo, però estàvem en espera d'un informe de l'ACA, que ha trigat vuit mesos. Hi ha també la rehabilitació del camp de futbol. A més, farem un petit pulmó verd al mig de Sant Vicenç, on hi havia les antigues escoles.

Per sobre del 20%. Hem estat al 23%. Hem baixat de mil persones a 700 i escaig. S'ha baixat, però som dels pobles de la comarca amb més atur i de la província de Barcelona també, en un punt bastant dramàtic. Històricament, hi havia les fàbriques tèxtils, que van tancar, i després el boom de la construcció se'n va anar en orris, i es va generar molt d'atur.

Sí, pretén ser un centre de coworking on llogarem els espais a emprenedors, però hi hem incorporat la tècnica de promoció econòmica, que és el vincle entre les empreses de Sant Vicenç i l'Ajuntament, i la tècnica del servei d'ocupació municipal. El més important és que si les empreses contracten persones aturades que tenim en el servei d'ocupació municipal, reben una subvenció de 700 a 1.000 euros en funció del temps que contracten aquella persona. Promovem que empreses de Sant Vicenç contractin persones de Sant Vicenç. I ens està funcionant molt. Al final es tracta d'ajuntar sinergies per fer coses que creïn ocupació. Hem de veure resultats, però la idea és que creï oportunitats.

He nascut a Sant Vicenç i estic acostumat a conviure amb les vies del tren. A mi no em molesten.Sant Vicenç està triturat per tres cicatrius: una, Renfe; l'altra, Ferrocarrils de la Generalitat, i l'altra, el riu. Però la gent que vivim a Sant Vicenç hi estem totalment acostumats. Cobrir aquestes vies? Estic intentant amb Adif que resolguin el tema d'un accés que ells anomenen “pas viciat”. Estic batallant fa quatre anys perquè hi intervinguin i no ho fan perquè no tenen diners. El cobriment crec que trigarà molts anys a ser possible. Seria un gran què per al poble, ja que suposaria incrementar sòl urbanitzable. Però he de ser sincer i ho veig pràcticament impossible ara mateix.

Bé... Abans... A mi no em sembla que el tren sigui una problemàtica. Crec que Sant Vicenç està acostumat a viure amb aquestes vies i, ben gestionat, el fet d'estar ben comunicats hauria de ser un avantatge per al poble. És una oportunitat d'or i no n'hem sabut treure profit.

Això per a les empreses és boníssim. Molta mercaderia viatja amb tren i molta per carretera, i tenim l'accés a l'autopista aquí. Aquí hi ha empreses que tracten el material i l'exporten a Europa a través del port de Barcelona. Estem a 50 quilòmetres! I no té res a veure el preu de les naus aquí respecte a la perifèria de Barcelona.

Sí, sí. En deu anys vam passar de 7.000 persones a 9.000 i escaig, juntament amb el boom de la construcció.

Sí, jo crec que això està totalment normalitzat i les persones s'han adaptat perfectament. Crec que està totalment superat. L'handicap que tenim ara és que hi ha la possibilitat que les persones que no tenen mitjans econòmics per desplaçar-se amb vehicle propi es traslladin a un poble ben comunicat com el nostre. I això fa incrementar les problemàtiques socials, és clar. Estar ben comunicat pot tenir connotacions positives i negatives.

He signat el manifest N'estem farts i vaig ser un dels alcaldes que van anar al peatge de l'autopista a protestar, i a primera fila. No sé què s'ha de fer, si alliberar el peatge o desdoblar. Escolta, que ho facin tot, però que ho resolguin. El que és clar és que hi ha un problema i que el que s'està fent és insuficient. Et diré una cosa: jo pujo i baixo cada dia a Manresa més d'una vegada. Hi ha dies que faig quatre viatges perquè treballo
a Althaia; no he renunciat a la meva feina perquè vull tenir
la meva autonomia personal. Vaig pel Pont de Vilomara perquè la C-55 fa por. Sóc l'alcalde de Sant Vicenç i he de traslladar el que em diuen els veïns. I els veïns el que diuen és que això és un nyap i que és una ratera. He rebut correus electrònics de gent que vol que traslladi les queixes a la delegada del govern.

Un paper important. Hem d'estar al costat del govern, siguem del color que siguem. Ara el que cal és que tothom es posi la samarreta de Catalunya per sobre de la del partit polític per aconseguir un objectiu comú. Però jo, que em considero un polític diferent, crec que això és molt difícil. Perquè hi ha interessos i coses al darrere que ho compliquen. La política municipal és molt important, perquè és la que pessiga la gent. Però tinc
la sensació que no se'ns té gaire en compte i que estem una mica deixats de la mà de Déu. Sí que tens recursos, però hi ha problemàtiques en què topes amb una estructura tècnica, amb una normativa encotillada. Que hauríem de tenir més presència? Segur. Perquè som els que coneixem els problemes de la gent del carrer.