“Volem fer net amb els temes judicials”

Pel que fa a inversions, ra estem fent l'ampliació dels vestuaris del pavelló, on també volem canviar la teulada perquè està malmesa, i les finestres. És un edifici antic amb molta utilitat que necessita anar-lo reformant. Instal·larem xarxa de biomassa a la biblioteca, menjador, escoles, dispensari, guarderia i l'aigua sanitària del pavelló. Ens estan redactant el projecte per ampliació de la guarderia, que ens ha quedat petita, i un parell de carrers i actuar en alguns camins rurals.

Sí.

Sí, ja està acabada l'estació antiincendis, que pot donar cobertura a molts municipis perquè està situat en un punt estratègic del Baix Berguedà.

Teníem un endeutament bastant important però s'ha anat rebaixant. I estem dins els paràmetres que permet la llei. Però ens ha condicionat el fet que teníem unes sentències judicials per temes urbanístiques a les colònies que tenim al Llobregat. Resoldre-ho ens suposarà un cost d'uns 700.000 euros. Una de les prioritats és precisament tancar aquests temes i deixar l'Ajuntament net de cara al futur de temes judicials. Això ens està condicionant la gestió econòmica. Són molts diners per un consistori que té un pressupost d'un milió o un milió dos-cents mil euros.

En una ens obliguen a expropiar uns vials perquè una persona havia comprat un saldo de finca en una subhasta on s'hi inclouen els vials. Ha demanat que l'Ajuntament li expropiés i la llei li ha donat la raó. Això ha tingut un cost d'uns 400.000 euros. Hi ha també una llicència d'obra mal donada fa més de vint anys. Hi havia una ordre d'enderroc i s'ha de tancar. Pot tenir un cost de 200.000 euros. Aquestes dues, a l'Ametlla de Casserres. I a la colònia Guixaró teníem una modificació de normes que el jutge la va suspendre i l'hem de tornar a fer. Costarà uns 60.000 euros.

Són temes que haurien d'haver estar tancats, però durant molts anys no hi va haver gestió urbanística del municipi. No hi ha POUM. Ens trobem que cada vegada que s'ha de desenvolupar una zona topes amb l'urbanisme que no es va gestionar bé.

De moment no. Ja tenim prou fronts per obrir-ne un altre.

Quines possibilitats teníem a curt termini de cobrar uns 260.000 euros que ens deu la Generalitat. Si arribarem a cobrar l'obra executada del pla d'obres i serveis. Ens diuen que sí, però la Generalitat ja sabem la situació que viu. També vam parlar del tema dels col·lectors de les colònies. Era un projecte que ja tenia l'ACA, però que ha quedat aturat. Ara ens preocupa que el clavegueram quedi tot regulat.

El 17 de març vaig tenir l'última reunió. Reforçaran la senyalització encara més. Estan estudiant solucions però és un tema molt complex que afecta tot Catalunya. S'han de seure tots els actors per buscar solucions a nivell de país. És un problema i anirà a més. Entre el 2015 i primers del 2016 hi va haver vuit o deu accidents en un mes. Ara no n'hi ha hagut cap més.

Els ajuntaments han de tenir un paper determinant en el procés cap a la sobirania. És l'administració més propera a la ciutadania. Les mobilitzacions que fem els ajuntaments ajuden a facilitar el camí. Però detectem que hem aprovat mocions des de fa cinc anys. Ens mullem i ens juguem que ens arribin a inhabilitat. Demanem cobertura per part de les instàncies superiors. Ens trobem de vegades desamparats. La voluntat hi és tota però qui ha de marcar el camí són els de davant.

D'aquí endavant serà una constant. Aprovarem mocions que estaran fora de la llei perquè a Madrid tot ho declaren inconstitucional. Entenem que potser al final serà des dels ajuntaments que haurem de fer el pas final però hem de tenir cobertura. Però el paper del territori serà bàsic. A més, la manera de governar no té res a veure amb abans perquè les normatives i els controls s'han endurit molt. S'ha arribat a un extrem que de vegades gairebé manen més els secretaris que els polítics. No podem fer el que volem. Estem molt lligats. Esperem que si un dia tenim un país independent doncs puguem fer-nos les lleis a la nostra mida i sigui més fàcil gestionar-ho tot.