Tant o més lluny
Puigdemont i Rajoy constaten que no hi ha cap possibilitat d'entesa sobre el procés o el referèndum
Els presidents traslladen la carpeta dels greuges econòmics i socials a una futura reunió de Junqueras i Sáenz de Santamaría
Bon to, cordialitat, però cap avenç en les més de dues hores que va durar la reunió. El president Carles Puigdemont va poder constatar en primera persona que, pel que fa al futur de les relacions entre Catalunya i Espanya, el mur de La Moncloa és tant o més infranquejable que en el moment en què el seu antecessor, Artur Mas, s'hi va presentar ara fa gairebé dos anys amb una proposta de referèndum que ja tenia data, el 9-N. L'escenari polític actual és força diferent al que acompanyava Mas el juliol del 2014, però Puigdemont va comprovar que les “profundes discrepàncies” no han modificat, sinó que fins i tot s'han amplificat, no només des del punt de vista del procés, sinó també pel que fa a carpeta de greuges en matèria econòmica, social o d'infraestructures, que el català li va deixar així sobre la taula al dirigent popular. En concret, els 23 punts reivindicats per Mas al seu dia s'han duplicat i ara són 46.
De tots ells, el català només en va obtenir una concreció: que en els propers dies –probablement la setmana vinent– el vicepresident Oriol Junqueras i la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría explorin la viabilitat d'acord. En tot cas, Puigdemont no es va estar de recordar el poc èxit que va tenir el seu antecessor: dels 23 punts només se'n ha complert “un i mig”. Va ser tan escàs l'optimisme que transmetia ahir Puigdemont que en l'únic que semblava sortir satisfet és pel fet que va poder exposar al president espanyol el seu full de ruta i va trobar-se amb un interlocutor que, si més no, escoltava les seves explicacions. “Sóc un president independentista escollit per un Parlament amb majoria absoluta independentista i amb un mandat clar”, el de posar en marxa la maquinària per construir un nou estat, reblava en una compareixença a la seu de la Generalitat a Madrid deixant clar que aquest és el camí que s'ha traçat i que no té intenció de modificar-lo. “Nosaltres ens mantindrem a la taula de negociacions” fins el darrer moment, si bé corroborava que, ara per ara, en aquesta taula “estem sols”.
“No ha anat bé”
Al marge de trobar-se un interlocutor atent, en tot el que fa referència al procés, Puigdemont admetia: “Tristament, no ha anat bé”. Tampoc pel que fa a la possibilitat que s'hagi obert una escletxa que permeti albirar que l'Estat pugui plantejar en un futur negociar una consulta. Recordant, si més no, que aquesta és una demanda compartida pel 80% dels catalans.
I pel que fa a la resta d'assumptes sobre els quals dialogaran Junqueras i Sáenz de Santamaría, Puigdemont sentenciava que no era optimista sobre la seva viabilitat global, més enllà de mostrar-se “raonablement esperançat en algun d'ells”. I, en aquest sentit, suggeria que per tot plegat ahir no es podia parlar en cap cas de desbloqueig de les relacions entre els governs català i espanyol pel fet que els dos vicepresidents s'asseguin a discutir la lletra menuda de la carpeta de greuges sobre invasions competencials, dèficit d'inversió en infraestructures o ofec econòmic.
Si més no, el mateix Puigdemont es lamentava que en una qüestió cabdal com és la flexibilització del dèficit, l'Estat segueixi fent un repartiment “injust” malgrat que la UE hagi donat més marge, mentre es lamentava de l'excés de judicialització de la política o el fet que es persegueixi alcaldes o regidors per opinions polítiques o un govern estigui imputat pel 9-N. De tot el plec de greuges, una de les qüestions en les que va posar més èmfasi és el la llei de pobresa energètica. En aquest sentit, va reclamar que el fet que el govern de Rajoy el pugui recórrer al TC no vagi acompanyat de l'exigència de suspensió cautelar de la norma. Per Puigdemont, una disputa política no pot acabar provocant efectes negatius en les persones que ho passen malament.
Mentre, simultàniament, des de La Moncloa Rajoy reiterava el seu discurs habitual: “Com a president tinc l'obligació de complir i fer complir la llei, i sense llei no hi ha democràcia”. Cap punt d'inflexió respecte al discurs que ha mantingut en els seus quatre anys de mandat sobre el procés i, sobretot, sobre la demanda de negociar un referèndum. Això sí, per no traslladar una imatge de ruptura absoluta, en aquesta ocasió sí va tenir la deferència de comparèixer després de la seva trobada amb Puigdemont, quan en altres ocasions el contingut de la visita s'havia despatxat amb un nota informativa.
Missatge de fermesa
Des del PP es volia posar de relleu el fet que el mateix president en funcions volés donar la rèplica al català, tenint en compte que fins el darrer moment s'havia dubtat de la idoneïtat de oferir una roda de premsa en la que l'objectiu era reiterar el seu missatge de fermesa que volia enviar cap al procés sobiranista –sobretot ara que les noves eleccions semblen inevitables– pel fet que quedés eclipsat per les preguntes sobre les negociacions de govern i, sobretot, sobre la dimissió del ministre d'Indústria, José Manuel Soria. El mateix Rajoy feia broma apuntant: “És un bon moment per sortir en roda de premsa, espero que ningú no m'ho retregui”.
El president espanyol, després d'insistir que sobre la unitat d'Espanya o la sobirania, no hi ha discussió, obria la porta a entendre's en qüestions com ara en un nou model de finançament o en la gestió de la crisi dels refugiats. També semblava avenir-se a analitzar l'excés de litigis al Tribunal Constitucional entre Estat i Generalitat, si bé insistia que el nombre de recursos és molt més alt en el cas català. I, això si, deixant clar que seguiran portant al TC qualsevol assumpte relacionat amb el procés.
Final de la ronda
Rajoy, si més no, és el darrer cap de cartell de les darreres generals que s'ha entrevistat amb Puigdemont i, pel que sembla, no volia que se'n convoquessin unes de noves i que se'l podés acusar de no tenir cap disposició al diàleg. Després de les trobades amb Pedro Sánchez, Pablo Iglesias i Albert Rivera, el president va fer un repàs d'aquest contactes per arribar a una conclusió: en cap cas ha trobat cap motiu per abandonar el seu full de ruta. Així, després de corroborar que Rajoy ni tant sols té una resposta, la resta de candidats a La Moncloa tampoc no ofereixen res que li pugui fer reconsiderar el full de ruta fixat pel Parlament. Segons Puigdemont, de les ofertes que li han fet arribar sobre eventuals reformes constitucionals no n'ha tret els entrellats sobre què és el que volen i, sobretot, amb quina majoria compten. “S'ha de ser una mica il·lús de pensar que amb això es pot teixir un projecte polític ambiciós per a Espanya”, incidia. En tot cas Puigdemont no va poder evitar exercir de periodista i després dela conversa amb Rajoy va arribar a la conclusió que hi haurà noves eleccions. I, en aquest punt, va aprofitar per posar l'exemple català emfasitzant que si ell és president és perquè es van aparcar projectes personals i es va decidir anteposar la “causa comuna”.
