“A Piera volem ser la capital de l'Anoia sud”

Vam apostar per la continuïtat perquè els quatre anys anteriors les relacions humanes van ser bones i ara continuen igual. Als pobles més que ideologia de partit funciona molt la part personal.Sabíem que ens enteníem bé. A més, en el tema nacional anem plegats. Vam pensar que és un pacte còmode. L'únic que canviarà és que Josep Llopart serà alcalde i jo no, però a nivell funcional no canviarà res perquè no fem res que no compartim els dos grups. Hi ha un alcalde, però hi ha un equip al darrere. Funcionem per democràcia. L'alcalde no té més poder que els altres. De vegades m'han tombat coses.

En l'ocasió anterior ells van tenir més vots que nosaltres i aquest cop nosaltres vam pujar molt, i ells van baixar una miqueta. Volíem l'alcaldia tots dos, tots els que ens presentàvem. Però vam decidir fer tres i un com una manera de llegir el que van dir els electors.

A nivell d'inversions,
tenim el CAP, unes noves instal·lacions esportives, unes noves vies verdes i també les depuradores dels barris que no tenen clavegueres encara. Serien els quatre eixos principals com a inversions potents.Però llavors també hi ha un heliport, la remodelació de la plaça de la Creu, noves zones de picnic, millorar voreres que fa molta falta o la neteja. Hi ha moltes coses per fer no tant potents però que milloren la qualitat de vida.

Només falta la connexió a la línia elèctrica. Estarà llest aviat. Quan vam començar els tràmits pel CAP, el Servei Català de la Salut ens va dir que si el fèiem en un lloc de fàcil accés el farien centre d'urgències de l'Anoia sud. Tens un CAP obert 24 hores al dia. A més, les instal·lacions són molt
generoses i vol dir que quan hi hagi diners hi podrem afegir serveis.

El transport escolar obligatori és entre municipis. És a dir, si l'institut és a Piera i vius a Hostalets, el nen té el transport gratuït. Ara bé, si és dins el mateix municipi, no. A Piera tenim 19 urbanitzacions, alguna de les quals està a 13 quilòmetres de l'institut. I no tenen el transport gratuït quan estan molt més lluny que un poble veí. Estem intentant amb la Generalitat que ens declarin un poble singular. I és difícil. Mentrestant, l'Ajuntament augmentarà la subvenció. La solució definitiva la veiem a llarg termini perquè s'ha de canviar la normativa per a Catalunya, però serà un gran pedaç.

És el més important que ens falta. Tenir barris en què no hi ha xarxa de clavegueres és tercermundista. Hi hem posat fil a l'agulla perquè d'aquí a uns anys no en quedi cap sense EDAR. Però és clar, els veïns hi han d'aportar molts diners, l'Ajuntament també, i és complex. És un mal moment, ja que els veïns han de pagar el 90% de la inversió. Vol dir entre 6.000 i 10.000 euros... Però sempre en tenim alguna en marxa. Estem a punt d'acabar Can Bonastre i volem començar Can Mussarro i el Portell.

N'estem promovent a tot el municipi. Perquè tenim 19 barris i si els connectem tots amb vies verdes, fantàstic. Ja en tenim algun, tenim Piera connectat amb Can Bonastre, Can Claramunt, la Grua i Sant Jordi. Ha tingut molt èxit. El que volem és connectar Piera amb tots els barris i pobles veïns La que tenim més a prop és Piera amb Hostalets. Una cosa que tenim bona a Piera és l'entorn natural. Si fem camins que vagin cap a l'entorn.

Intentem que vingui gent perquè el comerç tingui més vida. S'intenta a la part nova; tenir una zona comercial potent, amb voreres amples, que s'hi pugui passejar bé. I a la part vella, el que hem de fer és donar valor al centre històric. Hem instal·lat uns panells turístics de la història de Piera. Intentem que cada quinze dies hi hagi excursions per promocionar el nostre terme natural. La capital de l'Anoia és Igualada, però nosaltres diem que és la capital de l'Anoia nord. I de l'Anoia sud en volem ser Piera. Per això intentem posar tots els ingredients que fan possible que un poble sigui capital. Fa es va obrir un tanatori. Anem posant tots aquells serveis que no tenen pobles veïns perquè vinguin cap aquí.

Exacte, administrativament no pot ser, però volem que ho sigui de facto. No podem posar l'hospital aquí, ni el jutjat, però altres serveis que depenen de nosaltres, sí. M'agradaria que una persona d'Hostalets quan es llevi un dissabte decideixi venir a Piera a passejar. Ho estem aconseguint una miqueta. Abans no passava mai, i ara sovint veus gent d'altres pobles.

Ens sentim més Penedès de sentiment però no hi estem connectats. Si vols anar a l'hospital a Vilafranca, tens problemes. Per anar a Igualada, agafes el tren i hi vas. A nivell d'infraestructures ara és impensable que siguem Penedès. Però a nivell de paisatge ho som molt. Estem en aquest joc, ara. Si de moment administrativament depenem d'Igualada, ja ens està bé. Però alhora volem ser independents com Catalunya. I ser capital de l'Anoia sud. Hi estem treballant. Si parles amb Masquefa et diran el mateix. Cadascú fa els deures per ser-ho.

Aquí a Piera no les sentim, normalment. Però està mal plantejat des del primer dia. Si un abocador s'instal·lés vint anys en un poble i després en marxés, ho haurien de compensar econòmicament. Passa que quan instal·len un abocador ja no es treu mai més. Aquest és el problema. No és una crítica a l'abocador d'aquí sinó a la manera com funciona el sistema. Això hauria de ser itinerant.

D'una banda, hem millorat els accessos al polígon perquè s'hi instal·li una empresa important, i cal fer que altres empreses hi vinguin. A més, demanem el quart cinturó, que ens acostaria més a Barcelona i hi haurà més demanda d'empreses per instal·lar-se al polígon. També amb el desdoblament de la B-224 passa el mateix; tenim polígons a Piera que no funcionen perquè estan mal comunicats. Fem front comú amb Masquefa i hi volem afegir Hostalets i Sant Esteve. Estem en converses en tot això. Estem d'acord, ara hem d'anar a la Generalitat. Estem contents que estiguem fent coses junts amb aquests municipis. A Piera volem potenciar les bones relacions amb tots perquè estem a tocar i el que va bé per un segurament anirà bé pel veí.

Farem el que ens digui el Parlament de Catalunya. No sóc massa de fer escarafalls ni coses visuals, sinó de preparar-nos i quan sigui el moment, fer-ho. Si no, fem molt soroll però res de res. Estem lluitant contra un gegant. Quan hi anem, som-hi i anem-hi tots. Banderes? Jo les tinc totes posades. No faré cap guerra de banderes. Si hem de posar el rei, li posem. Però quan em diguin “ara!”, doncs ho traurem tot. Però no cal anar fent escenificacions.Si ens ho creiem, no cal que ho anem anunciant. I m'ho crec molt eh! I quan sigui el moment anirem a davant!